Hi ha una tanca,
rere la tanca, un jardí
dins el jardí, una casa
dintre la casa, la cambra.
A la cambra hi ha un racó,
allà al racó, la calaixera,
a la calaixera, un calaix.
Dintre el calaix hi ha un secret.
Fora del calaix un misteri.
Secret i misteri somien junts.
Somnis ràpids
ResponEliminaquasi eterns
Quasi eterns... sempre...
EliminaJust abans d'ahir vaig ser-hi!
ResponEliminaQuina colla de masies més boniques que hi ha, eh?
EliminaDins el cor hi ha un secret
ResponEliminaenvoltat de misteri
i tots dos ... bateguen junts.
Bona nit Carme :)
Bona interpretació! M'agrada!
EliminaBona nit, Pere!
Ara vull saber què somien!!
ResponEliminaSomien que la vida pot inventar-se, cadascú a la seva manera... i viure-la, després.
EliminaAnem estirant el fil del cabdell a veure on ens porta fins que arribem al secret i els somnis ;)
ResponEliminaEstira, estira... ;)
EliminaUn secret misteriós, o un misteri secret...el somni els ha unit.
ResponEliminaPer aquests pobles hi ha unes cases precioses!
Petonets.
Concretament a Alella, n'hi ha un munt de precioses... Masies i cases de poble, palauets gairebé...
EliminaPetonassos...
El secret amaga una tanca...
ResponEliminaI la tanca amaga un sentiment...
EliminaEl secret i el misteri serien el que s'amaga en un vers.
ResponEliminaSí, sempre s'hi amaguen...
EliminaQuin poema més bonic. Sóc d’Alella. Ara, cada dia quan hi passi, des del carrer estant, la meva imaginació saltarà la tanca i, entre agosarada i tremolosa, arribarà fins a la cambra i el racó, buscarà el calaix i la calaixera, el secret i el misteri i, oh meravella, serem tres a somniar junts.
ResponEliminaPrecisament Alella acaba d’estrenar aquest web impressionant sobre les cases d’Alella. Hi trobareu la història de cadascuna d’elles, l’arquitectura, les persones que l’han habitat al llarg dels segles. Material preciós. Dóna per escriure un poema sobre cadascuna d’elles.
http://www.lescasesdalella.cat/
I gràcies pel poema.
Quin comentari més bonic i afalagador, Josefina!!! Moltes gràcies!
EliminaSegur que entre tres, us inventeu la vida més bonica, segur!
He mirat la web que dius i és per entretenir-se hores i hores mirant cases. A veure si m'hi inspiro i les dibuixo i en faig poemes. Moltes gràcies també per aquesta informació, segur que tornarem a Alella a veure'n unes quantes més.
Una abraçada,
Secret i misteri en una capseta.
ResponEliminaMés preuat que una joia.
Secrets del cor, misteris dels sentiments... El tresor més valuós.
EliminaUns secrets molt misteriosos, o uns misteris molt secrets... Haurem de brindar amb vi d'Alella, per celebrar llurs somnis.
ResponEliminaUna abraçada!
Brindarem amb vi d'Alella, doncs! I celebrarem els somnis!
EliminaAi, mira, és casa meva! :-))
ResponEliminaMmmmmm.... val, d'acord, no ho és... però m'agradaria, eh? :-DDD
ha, ha, ha... doncs a mi m'agrada la casa, per això la vaig fotografiar i dibuixar, però com a objecte per mirar.
EliminaNo crec que m'agradés tenir una casa tan gran, un palauet com aquest... massa problemes logístics, massa feina, massa dedicació-organització, massa, espai, massa de tot... ;DDDD