dimecres, 30 de desembre del 2015

Plana de Torroella de Montgrí



Caminem,
que cap núvol ens emboira el camí.
L'horitzó, és tot  just un xic difuminat, 
per mantenir el misteri.
Un esquitx de tardor que no ha marxat.
El despullament de l'hivern que ens acompanya.
Sentim-nos nus, encara que ens abrigui la prudència.



29 comentaris:

  1. M'agrada molt això de l'abric de prudència (amb els anys, de vegades, la perdem una mica;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser en algunes coses la perdem, en altres la guanyem...

      Elimina
  2. Nus però tapats lleugerament per la boira, sempre cal el misteri.

    ResponElimina
  3. El poema explica molt bé la fotografia i les sensacions viscudes en els teus "moments".
    Misteri i prudència. Nuesa i abric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sensacions viscudes, tens raó. El teu resum de 4 paraules és molt bo.

      Elimina
  4. El que tenen les fotografies amb la seua estaticitat, hi ha un home cap a la dreta, no se sap si nu o abrigat, que cau a la terra o puja al cel, tampoc se sap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva interpretació omple la imatge de misteris. La realitat és que... Bé si t'ho explico segur que no t'ho creuràs...

      Elimina
  5. La prudència és una mesura difícil.
    Com més va més difícil és.
    O potser no.
    No ho sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, que ens abrigui. Com més va més necessitat tinc d'abrics afectuosos, i la prudència demostrada ja és un afecte.
      Bona entrada i sortida dels dos anys que s'empaiten.

      Elimina
    2. Sí, Jordi, sempre és una mesura difícil, però potser finalment n'anem aprenent... O sóc optimista?

      Olga, m'agrada la teva visió de la prudència i que la relacionis amb l'afecte... Em fa sentir bé.

      Elimina
  6. Prudència que abriga una nuesa que vol fer-se manifesta… un equilibri complicat. I tanmateix necessari.
    Bonica la foto, prou "misteriosa". Sobretot aquesta taca que sembla un home caigut del cel...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Equilibri complicat sense cap dubte, però és el que cal fer, trobar equilibris sempre...

      Elimina
  7. És caminant vers l'horitzó que s'arriba a veure el que amaga la boira. A les nostres mans (o al nostre cap, o als nostres peus) hi ha la decisió d'avançar cap allà decididament o de fer perdurar el misteri l'estona que vulguem...
    La prudència cada vegada em fa més por. Com més delicada i subtil, més és interpretada com a covardia pels altres, massa vegades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prudència o covardia? Tens raó que es fàcil,de confondre... Però cadascú sap el què hi posa... O al menys ho hauríem de saber.

      Una abraçada

      Elimina
  8. Caminem per aquesta plana que ens encomana placidesa i serenor...Una autèntica imatge de tardor, ves per on, ara que ja floreixen els ametllers!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no n'he vist cap d'ametller, però ja en tinc ganes. Són l'alegria decl'hivern...

      Elimina
  9. És veritat, la prudència t'abriga, és maco sentir-se nu però no en boles, no? ;)

    ResponElimina
  10. una terra fantàstica i sempre neta per a tramuntana

    ResponElimina
  11. És veritat que aquests dies tenien boires suaus, i no tant, però més que de tardor o d'hivern semblaven primaveres. Qualsevol dia ens trobarem per algun d'aquests camins de la plana. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol dia, pels camins o pels carrers, ja hi ha dies que hem coincidit, però no ens hem trobat, com el dia del concurs de pintura. :D

      Elimina
  12. Sempre hem de tenir el camí obert encara que a l'horitzó se'ns dibuixi, de vegades, boires de dubtes. Esperem que el sol sempre ens ajudi a trobar la nostra senda.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Alfonso, el sol sempre acaba sortint un dia o altre i ens ajuda, i tant que sí!

      Elimina
  13. Preciós Carme!!!! no sé pas que dir....estimo aquesta terra, la trepitjo cada dia, i m'agrada sobretot com la pintes!. Carme que continua caminant endavant aquest 2016!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marta! Continuarem caminant, i tant que sí!!!
      Amb els peus i cames, amb el cap i amb el cor... Endavant!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari