dilluns, 22 de maig de 2017

Étrétat



Tinc un mirall amic, que em porta sort,
em retorna sempre la millor imatge de mi. 
Potser sense ell jo no sabria trobar-la.

24 comentaris:

  1. Respostes
    1. he, he, he... no en venen, no... els miralls amics, són els amics...

      Suprimeix
  2. Uaaaaau!! Preciós!!
    I en aquell estil que m'agrada tant... dibuix i aquarel·la!! ;-)

    **********

    Per cert... hehehe... ja estic jo amb els meus problemes bloggerians. Porto uns dies (dos o tres) que em costa moltíssim pujar imatges als blogs. A algú li ha passat el mateix? Espero que no sigui "cosa meva"...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Assumpta. Aquest és pintat amb llapis aquarel·lables...

      Sí, he llegit a dues persones com a mínim. L'Elfree i no sé qui més amb problemes per pujar imatges. Jo també tinc algun problema bloggerià. Aquest matí no se m'obria cap blog. Més tard s'han tornat a obrir. No crec que siguis tu.

      A cal Mc, m'ha passat com a tu aquí. M'ha desaparegut el comentari ...

      Espero que tot sigui passatger ... o ens n'haurem d'anar a cal pons...

      Suprimeix
  3. Voldria veure'm
    a l'altra banda del mirall
    allà on no hi ha res
    només la idea d'un mateix...

    Bona nit Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que ben explicat! "La idea d'un mateix". Això és el que veiem en el mirall, no pas la realitat sinó la idea que ens vem de la nostra realitat.

      Bon dia Pere!

      Suprimeix
  4. Un mirall molt útil que cal conservar per mantenir el rumb de les nostres vides.
    El paisatge és molt bonic.

    ResponSuprimeix
  5. Segur que el mirall està content de reflectir-te.

    ResponSuprimeix
  6. Deu ser un mirall molt humà, un que et sap parlar i dir les coses que tu sola no saps veure, i menys quan et mires en un mirall dels de debò.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt humà, i tant! Com l'aigua que embelleix tot allo que refelcteix... els amics humans.

      Suprimeix
  7. Segueixo en Xavier.
    Hi ha miralls que tenen sort.
    Li ha tocat una bona feina.
    N'hi ha que no tenen tanta, de sort.
    Ara pensava en el mirall trencat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El mirall trencat, efectivament fa una mica de pena.

      Hi ha miralls que es retornen sempre belles imatges, mútuament. Són ela bons i no es trenquen mai.

      Suprimeix
  8. Cal no deixar-los escapar, aquests miralls que tant de positiu ens aporten. I que la reflectància sigui sempre mútua!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cuidar-los i reflectir-los també a ells... mantenir-nos a prop.

      Suprimeix
  9. Fantàstic un mirall amic així! Perquè no tots reflecteixen a vegades la millor imatge d'un/a mateix/a. Bonic dibuix, Carme! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. S'han dectriar bé els miralls!!! Com els amics... Gràcies Caterina.

      Suprimeix
  10. Tan de bo el mirall ens retorni la imatge que volem reflectir...I que els altres la sàpiguen valorar!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
  11. com més bona maror, millor ens podrem emmirallar

    ResponSuprimeix
  12. Com pot ser que ningú hagi interpretat que el mirall amic és la pròpia poesia??? M'embadaleix aquest poema, Carme!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta interpretació t'esperava a tu, Helena i nosaltres també! Moltes gràcies, bonica!

      Suprimeix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari