Incendi
Hem comès un incendi.
Amb gran avalot l’hem vist créixer.
I és a crits que els culpables
amunt i avall
hem fet córrer els poals curulls
de l’aigua de viure per a més viure
i la veu d’alarma que ensems convida
a furiós combat la sort incerta.
Campana negra del poema,
toca a foc el teu desig.
.............................................................................Jordi Dorca
He regat, amb bona voluntat,
tots els focs encesos,
uns plens de calidesa, ens escalfen,
uns altres perillosos, ho incendien tot,
i els creia definitivament ben apagats.
Hi ha un caliu insubornable, endins,
insubornable, sí,
a tot doll que el vulgui refredar.
Repica el poema,
cada urgència de cada anhel.
......................................................................................Carme
divendres, 2 d’octubre del 2015
Monestir de Sant Pere de Camprodon
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quina bellesa de poemes.
ResponEliminaUs haig de fer una confessió. Quan era nou a la cadena de blogs i no coneixia la penya blogaire, vàreu publicar alguns poemes entrellaçats com aquest i vaig creure que éreu parella.
Gràcies, Xavier, m'alegro que t'agradin.
EliminaEm fa gràcia la teva confessió i sobretot la teva deducció. M'ha fer riure i també al mateix temps rumiar sobre la imatge que podem donar sense voler i sense tenir ni remotament idea que la donem.
He he, quina bona vista que té el Xavier...Jo, avui, no jugo, m'ho miro des de la banqueta...
ResponEliminaPetonets als tres.
He, he, he... ja veig que també t'ha fet gràcia...
EliminaFelicitats per aquests poemes. Quina força tenen les vostres paraules!.
ResponEliminaMoltes gràcies, Audrey...
EliminaEl Jordi té poemes que per a mi són tècnicament i emocionalment insuperables; aquest n'és un. I el teu, Carme, no li queda gens enrere. L'enhorabona a tots dos!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Galionar, jo també trobo molt poemes d'en Jordi insuperables i jo (déu meu, atrevida que sóc) intento seguir-lo, perquè amb les emocions tocades pel seu poema, no puc evitar que brollin altres versos.
EliminaUna abraçada.
Sí!
ResponEliminaI ben llegits en públic!
Gràcies.
Seguiré amb alguns altres que no vam poder llegiren públic...
EliminaGràcies a tu!