Era un dia de festa, els carrers eren
plens de gent. El va veure d'un tros lluny. Ell anava amb una colla de gent,
ella també. Tenien una feina important a fer.
Li va escriure un watsap. "Et
tinc tant a prop que gairebé podria fer-te un petó". Ell va mirar el
mòbil, després va aixecar el cap i va escriure ràpidament: demà, si tu vols, a
quina hora?
Totes les hores del dia són bones per fer-se un petó.
ResponEliminaExactament... No importa gaire l'hora...
EliminaHi ha oportunitats que no es poden deixar perdre..
ResponEliminaMillor aprofitar-les, i tant!
EliminaHome, el teu tan gamberro no és, hahaha! Però segur que acaba bé, el meu no crec!
ResponEliminaMés arriscat el teu, o no... Ves a saber com imon queden , també podrien quedar al tren... ;)
EliminaVolia fer un 69 però només vaig arribar al 68.......
ResponEliminaHa, ha, ha... Ànims que et falta poc!
EliminaUn petó alegre, ràpid, de dos milions de persones.
ResponEliminaDon milions de petons? Seria el mateix?
Eliminagràcies per participar.....potser no li calia el whatsapp, anar-hi directa i sense miraments.....
ResponEliminaDavant dels dos milions... Sense miraments...he, he, he...
EliminaM'agrada aquest post, perquè gairebé és tan innocent com el que vaig fer jo i el que tinc preparat...
ResponEliminaM'alegro que t'agradi i que el trobis innocent...
EliminaEs coneixien ja, no? O es movien en el terreny de les intuïcions?
ResponEliminaVicent
Home, no ho sé ben segur, però crec que sí, que es coneixien...
EliminaUn impuls molt encertat, no és poden deixar passar les ocasions. Un altre els aprofita...
ResponEliminaUn petó és un petó... ;)
Elimina