Era un gran ram de colors vius i
de flors mortes.
Era molt verd, i gerd i tendre,
i groc i vermell i també carbassa,
omplia els ulls
de pètals fràgils, ara sedosos, ara vellutats.
Malgrat l'aigua que allargava l'agonia
marxaven lentament d'hora en hora.
He sentit que amb una aspirina, encara s'allarga més l'agonia. Pobretes!
ResponEliminaOstres, tu, quanta crueltat...
EliminaÉs efímera la vida d'un ram de flors. L'emoció que produeix és perdurable.
ResponEliminaSí, és cert... és ben bé per l'emoció que produeix la bellesa que els fem, oi?
EliminaConservava la bellesa tot i la fugida de l'aigua.
ResponEliminasí, fins a un cert punt... a partir d'un cert moment, ja no la conservaven...
EliminaL'agonia també és vida.
ResponEliminaI més encara.
Vida i mort juntes,
reflectint-se.
Impactant el teu raonament... se m'ha ficat endins.
EliminaJo sempre dubto que l'agonia sigui vida, però en realitat ho és. És o es troben, tens raño on es reflecteixen.
Quan ja s'havien assecat continuaven sent belles, per tot allò que havien estat.
ResponEliminaNo es van assecar bé aquestes... massa aigua conservadora.
EliminaUn ram preciós,i també penso que seques seran boniques, encara que hagin perdut una mica de color...També es conserven més amb un raiget de lleixiu...
ResponEliminaBon vespre.
No, no es van assecar bé, es van pansir i van quedar lletges. Tinc roses seques de fa anys, ben boniques, però les vaig fer assecar sense aigua, aquestes no va quedar bé.
EliminaBon vespre.
Un ram nostàlgic, potser?
ResponEliminaEl ram era normal, la nostàlgia l'hi poso jo... ;) gràcies, Consol!
EliminaEn perdura l'essència.
ResponElimina;D
EliminaEn perdura l'esència...
era el seu destí, potser aquí varen lluir més que de on varen sortir, mai es pot saber del cert quin hauria estat el camí més bo
ResponEliminaTens raó, finalment tot té la seva utilitat i el seu sentit... Potser són múltiples utilitats i múltiples sentits.
EliminaSempre m'ha sabut greu que les flors morin, ràpid o lentament. Sempre es poden assecar cap per'vall.
ResponEliminaA mi també me'n sap de greu...
Elimina