Les rialles

D'una fotografia de  Fanal Blau

A  vegades,  totes  les  cases  són dels  colors  de  les  rialles.  No només una.  I els  cotxes  es  fan   massa estrets  per  enquibir-hi   el somriure. I  mires  el seient  del costat  i encara  que ja no hi hagi  ningú  li somrius  igualment.  I  fins i tot  el tiquet  del dinar ens sembla  divertit. I parlem de tot  molt  seriosament i  riem a la vegada.

I l'espera  es  fa dolça.   I l'abraçada tendra.  I encara  que  els veïns  de taula  siguin  sorollosos, massa  propers i plori un nen...  la  xerrera no s'atura,  gairebé  ni per  demanar  el dinar,  ni els somriures  tampoc.  I acabem entre  llibres...

Un gran dia!

La  foto de  la foto que acompanyava el regal dels meus  fills

Realment ha estat  un gran dia. Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions. No han estat  pas  les úniques. He tingut moltes felicitacions, uns quants regals que m'han agradat molt i un regal especialment sentimental que m'ha emocionat i m'ha fet plorar. La meva germana petita m'ha escrit un llibret de records, seus i meus. La petita és ella (ens portem 6 anys) però semblava  que se'n recordava de tot millor que jo. No és que jo no me'n recordi, però no hi penso gaire en els  temps passats. Necessito sempre que alguna cosa m'hi porti. Ella m'hi ha portat. Només us  ensenyo  una parell de pàgines.   La  de sobre m'ha fet  gràcia,  perquè  és cert.  Tenia  fama de no dir  mai res.  Encara  la tinc.  Però  hi ha moments,  situacions,  persones...  que  em fan venir  les  ganes d'explicar  coses  o d'explicar-me.  La  de sota,  és una petita  reproducció  i mostra  de les  nostres  nines  de paper...  de com les  guardàvem  en una mena  de fundes  de paper  de seda.

Noies  o àvies...  vosaltres  també posàveu  les  nines de paper  en   fundes-llits  de paper de seda?  Molt  més  ben acabades que  aquesta  de la mostra  i que  com diu  ella,  ens duraven  anys  i anys...

60 flascons de llum

Ja  en tinc  60!  60 flascons de llum.  He aconseguit  guardar  la llum  en flasconets,  Ja  la tinc guardada  i envasada,  ho veieu? 

Em sap  una  mica de greu  deixar  la  dècada  dels  50 enrere,  perquè  m'ha portat  molta felicitat, molta  energia  i  moltes ganes  de viure  i d'estimar.  De  ser  feliç  i de repartir  felicitat.  La  millor  dècada de la meva  vida.  Espero que per  un 6  de no res,  no  s'aturi  l'energia,  ni  la salut,  ni la  felicitat,  ni  l'amor,  ni el  bon rotllo.

Els  que volíeu  fer-me  comandes de flasconets  de llum ...  ja ho sabeu , ara  amb  el mostrari,  encara us  serà  més  fàcil...  :)  Gràcies  per ser-hi  i  seguir-me  en  les  meves  bestieses.


El  regal de  Fanal  blau.  Gràcies,  bonica!  I el de la Maria Roser.  Gràcies,  altre  cop!

Tardes con Margueritte de Marie-Sabine Roger

"He decidit  adoptar  a la Margueritte. Aviat celebrarà  el seu  vuitanta-sisé  aniversari,   més  val no esperar  gaire,  els ancians tenen tendència  a morir.


Així,  si li passa  qualsevol cosa,  no ho sé,  si cau al carrer o li estiren la bossa,  aquí  estaré  jo.  Podré  arribar ràpidament i treure  la gent  del mig  i dir-los-hi:


-  Molt  bé,  ja està  bé,  ja poden marxar,  ara  me  n'encarrego  jo: és  la meva  àvia.


No ho porta  pas  escrit  al front que sigui  només  adoptada."

Marie-Sabine Roger

Jo havia  vist  la  pel·lícula  i  per  Nadal  em van regalar  el llibre.  M'ha tornat  a agradar.  Com sempre  és  una  mica  diferent,  però  no pas  en l'essencial.  El llibre  és  la veu  del protagonista,  és  un  seguit  de pensaments  en primera  persona  que ell va  desgranant.  Els  altres personatges  només  s'ensenyen a través d'ell.  És com  una transformació,  ell  va  canviant  gràcies  a l'efecte  i a l'amor  que  troba  en Margueritte.  Commou,  si us  agrada  emocionar-vos  per  les  petites  coses  de cada  dia ,  per  les  complicitats  i pels sentiments...  endavant  en gaudireu  molt.

Fulles de llum

D'una fotografia  de l'Anton

Aquestes  fulles,  amb  molta  llum pròpia, m'han semblat fortes  i fràgils  al mateix  temps.

Pengen de totes  les  branques,  les  fulles  de llum.  Com si fossin sentiments  perduts  que duen missatges impossibles,  sense cap adreça.  Però tu les  has  vist  i les  has  collit.  Han tremolat  al vent,  sense  caure,  resistint  l'hivern,  retrobant  les  teves  mans  càlides  on aixoplugar-se.
................................................................................  Carme


"Cap sentiment és perdut
ni cap missatge impossible.
Si ens sabem,
l'hivern és sols un altre motiu
per aixoplugar-se,
arraulits sota somriures càlids.
Lliscant-nos amb la suavitat
dels colors de les fulles de llum."
...............................................................................   Barbollaire

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau
així una fulla pensa que es fa lliure quan cau
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur
sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
.............................................................................   M. Torres
.................................................  un regal de Miquel Àngel Tena

Joc de viure,
trencaclosques de fulles
tot és efímer.
.............................................................................Montse

Abandonar-se
a l'aixopluc d'elles.
Amb la teva llum.
...........................................................................Fanal Blau


Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.
.......................................................................Joan Guasch


Ventant-se rere teu,
acollint pensaments.
Arbres de seda...
......................................................................Cèlia


Fulles de llum 
et són inspiració 
i camí de paraules.
.....................................................................Noves  Flors


Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.
........................................................................Pere


Dues fulles, són el bressol
del món, a cada fulla
un poema, un desig,
el fruit del record,
la fragilitat de viure,
viatjaran amb l’abraçada
del vent, ens retrobarem
a la terra després
del gran foc...
.............................................................onatge


Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.
...............................................................................Rafel


Oferint bellesa
trèmuls penjolls d'or
que l'hivern ofrena.
..................................................................................Glòria

Enterraments lleugers d'Olga Xirinacs

Aquest  ha estat  el primer  llibre de l'any,  manllevat a la  biblioteca  del meu pare.

"Les cartes  eren allà perquè la  Laura havia  volgut  que algú  les  llegís, i això s'acabava  d'acomplir. Adriana sentia  una gelosia  indefinible perquè  ningú no li havia escrit mai coses  com aquelles. Es preguntava si el poder de les paraules era  tan fort  com per fer moure  una voluntat. Li semblava  que sí i que ella, potser,  hi creuria."

Olga Xirinacs

Jo sempre  he cregut  en el poder  de les  paraules,  em sembla inqüestionable.  Tenen  molt  de poder.  Creen  realitats.

Imatge:  un gravat  de Piranesi   trobat  aquí.
(perquè Piranesi  i els seus  gravats  són protagonistes  a la  novel·la)

Assedegades de riu

Farbalans de flors, s'aboquen damunt del riu, assedegats.  

Com farons de  llum  que,  fatigats,  es  vinclen sense  tocar el fluir de l'aigua.

El seu fimbrar, com una  faula.  

Les  arrels  saben de l'aigua, encara que no puguin tocar-la.

Canvi de paisatge (conte per acabar)

Després  dels  dibuixos  de  Paint  de Berlín,  havia  de venir  l'aquarel·la  pel Ferran.  I  de l'aquarel·la, m'ha  vingut  un començament  de conte,  però  en canvi dos  finals.

L'Aleix  l'havia  citat  a  Berlín,  sense   cap explicació.  Com que a Berlín?  havia  pensat  la Gemma,  que  s'ha  begut  l'enteniment?  Però  no quedàvem sempre  al  Viena  del carrer  Pelai?  

Malgrat  tot, sense  pensar-s'ho  gens, li va dir que sí  i després  li preguntava:  "Però  que  ens  ha agafat  ara, que hem de córrer  cap a Berlín?", "Vols dir  que no ens compliquem  la vida?"

A.-  L'Aleix  callava...   però  un cop allà,  tots dos van entendre  ben bé  què  hi havien anat  a fer,  va  resultar  un descobriment  molt  més  bonic  del que s'havien imaginat.  Canviar  de paisatge, canviar  de llenguatge,  a vegades  és com canviar  de vida.

B.- La  Gemma  creia  que  si res  no havia  de canviar,  en la seva manera  de fer les coses...  realment no calia  que  haguessin anat  tan lluny.  El  Viena del carrer  Pelai, amb  les  seves converses, estava  prou bé.

Cases a la barana

A tocar del Pont Nou, les cases miren baixar  el riu, per sobre la barana. Entre elles i el riu, safates de pensaments, en torratxes minúscules, que potser algú  farà  créixer, o es pansiran menuts, sentint-se desprotegits  i desemparats.

Primer vaig ser  pensament,  potser era en una altra vida,  i  vaig tenir la sort que em van fer  créixer.  Després vaig  ser  casa  que persisteix al temps, acollint, acollint la  vida.  Ara només  em falta ser riu  que flueix. Sempre  canviant  i sempre  el mateix.  Simplement  ser.  Riu que corre,  que baixa, cap on li és  més  natural  de fluir...

Claror

La  claror ja  ha viscut totes les  hores  i no és  tan brillant  com la del migdia.  Agafa  colors  vermells i ataronjats  com de fruita  madura.   No és  tan blanca i no m'enlluerna  els ulls i  tampoc l'ànima,  però  la bellesa  persisteix  amarada  de nostàlgia.  En cada  fulla,  els  reflexes de llum que es multipliquen. 

Guardaré petits flascons, plens de la llum de cada  color.