La claror ja ha viscut totes les hores i no és tan brillant com la del migdia. Agafa colors vermells i ataronjats com de fruita madura. No és tan blanca i no m'enlluerna els ulls i tampoc l'ànima, però la bellesa persisteix amarada de nostàlgia. En cada fulla, els reflexes de llum que es multipliquen.
Guardaré petits flascons, plens de la llum de cada color.
la bellesa que no enlluerna...
ResponEliminala dolçor amarada de saviesa...
fruita madura abraçada per fulles que brillen i transmeten il·lusions per compartir...
per transmetre...
per sentir pell amb pell...
per viure i somriure...
a cor què vols...
respirar la nostàlgia i sentir la pau que transmet...
viure el present amb la intensitat que es mereix, ni més ni menys, la que flueix...
somriure-la i celebrar-la, com un altre regal inesperat...
un tresor per poder compartir...
i poder ser...
i poder créixer...
i poder reviure la llum de cada color...
amb la millor companyia...
la de l'estimació...
t'acompanyo bonica!
;)
Reflexos de llum amarats de color ens ompliran els dies.
ResponEliminaFlascons plens de la llum dels colors...M'arriben els flaires dels millors perfums. Puc fer-te una comanda, dolça alquimista?
ResponEliminamar, em prenc les teves paraules boniques com un dolç xarop que cura nostàlgies... em sento molt acompanyada. Un gran somriure, i si pot ser una mica trapella, com de "trasto" a "trasto". :)
ResponEliminaUna abraçada, Noves Flors.
Pilar, pobra de mi, vols dir que no hauria de fer-te jo comandes a tu? :)
Fulles com espills d'un dia que se'n va, només per unes hores.
ResponElimina...la bellesa persisteix amarada de nostàlgia...
ResponEliminaQue bonic, Carme! Fas que les paraules brillin fins a enlluernar!
Artista!!!
Jo també guardaria dins de flascons de perfum l'olor d'aquests colors ... en aquesta hora de la tarda la llum és tan bella que fins i tot fa olor.
ResponEliminaHas escrit tres línies precioses.
Bona nit Carme.
la llum del migdia és dura...
ResponEliminapotser brillant... però fa les ombres curtes i molt marcades... dures... fredes...
en canvi a mida que avança la tarda, la llum es torna dolça, els colors càlids...
com mostrant tota les experiències acumulades al llarg del dia...
les ombres son llargues, definides... com un deixant de nosaltres mateixos...
el somriures s'endolceixen...
acluquem els ulls si mirem a ponent, però els esguards brillen entremaliats..
i si, pot haver nostàlgia...
però és el moment que arribin altres llums...
qui sap si més entremaliades i rialleres...
ah! i que sàpigues que, m'has """trepitjat""" un post ple de flascons que tenia quasi acabat...
ara els hauré de canviar per... per...
tambors de Ariel!! X¬DDDDDDDDD
nooooooooooooo!! és broma...
però si tu pots ser trasto, jo puc ser gamberru...
(així mar, també és trasto...??? marededeusenyorcomestàlablogosfera)
petonets dolcíssims trasto... dic... Carme, nina estimada...
:¬)***********
Ja hauràs pogut comprovar cóm m'agrada jugar, en les meves imatges, amb quests temes de la claror, la llum, els reflexes i el color i tu ara els has fet sortit tots en la teva poesia i el teu dibuix...M'agrada molt aquest regal que tu també m'has fet!!
ResponEliminaSi alguna vegada perdo els colors, et demanaré un petit flascó d'aquests que guardes, que de segur que tindran una llum molt intensa que m'ajudarà a trobar-los...Gràcies per aquest moment!!
Una abraçada.
Si comences a vendre aquests flascons encara faries la primera pela! ;p
ResponEliminaAvui, més que la imatge, m'han fet volar les teves paraules! (i que consti que no vull dir que el dibuix no m'agradi, però avui les paraules tenen un sentiment especial).
Vaig a corre cuita a desar llum i llums de colors en un flascó prou gran!
ResponEliminaGràcies, Ferran, unes paraules ben boniques...
ResponEliminaMoltísimes gràcies, Glòria! Potser l'enlluernament no s'ha perdut del tot, així... :) ;)
Pere, gràcies... potser entre tots farem un a immensa col·lecció d e flascons de llum!
Poeta gamberru, em sap greu haver-te trepitjat el teu post... però ja veig que això dels tambors d'Ariel no ha prosperat... he, he, he...
Bromes a part, faré cas d'un expert tractant la llum... segur que tens raó. I ho dius molt bonic.
Una altra experta amb els tractes amb la llum... mare meva, Montse! potser seré jo que vingui a buscar claror a casa teva... :) però la que aquí puguis trobar, ja ho saps, ala teva disposició, amb tot l'afecte.
porquet, porquet... quanta raó tens i com m'agrada que te n'adonis! Gràcies, maco!
Elfree, t'apuntes doncs a col·leccionar flascons de llum... ja en som uns quants... un petó, bonica!
Jo, com la Pilar. Quan tingueu a punt la comanda, m'ho feu saber. Si més no per als Reis de l'any vinent. Si és que n'hi ha...
ResponEliminaUna abraçada ben flasconada.
Potser faré com tu i guardaré petits falscons de llum dolceta per aquells dies que no són tant bons. Gran idea
ResponEliminaJordi, si que se m'ha girat feina... ja m'està bé, per tirar-me farols poètics... ;) he, he he... Si aconsegueixo guardar la claror en flascons, no dubtis que t'ho faré saber... una abraçada.
ResponEliminaMireia, molt bé, nina! així m'agrada! Una que es posa a la feina, amb mi! :) Gràcies!
Una bona amanida de llum i color, el teu post. Gràcies Carme. Molt bonic!!!
ResponEliminaUna mateixa claror que va canviant al llarg del dia... Està molt bé com ho veus! Jo hauria pensat que eren diferents clarors, però com tu ho expresses és més maco! :-))
ResponEliminaCarme, el teu escrit m'ha recordat un poema d'algú que guarda sentiments en petis flascons al seu cor...sentiments , colors...tot són coses molt boniques per tenir-les de record.
ResponEliminaTinc al meu cor molts flasconets,
On desaré un a un els meus afectes.
I quan em senti sola,
els obriré.
Molt a poc a poc,
tancant els ulls.
Tot olorant-los.
Escoltant el món.
Escoltant el silenci.
M. José Orobig
Petons.
M. Roser
La llum calma seus desitjos
ResponEliminaal zénit li demanaven tot
i el seu mirall no troba
temps per embogir-se...
Ara retrocedeix el pinzell
i suca en la divinitat
d'aspectes més tendres
no tant potens... suaus
com si dormis en les ombres
que li proporciona
el seu canalobre...
Silenciosament s'apaga.
............. Anton.
Gràcies a tu, Joana!
ResponEliminaAssumpta, em fa gràcia... ami no se m'havia acudit mai que fossin diferents... he, he, he... sempre m'ha semblat la mateixa que canvia. :)
És bonic el poema, gràcies M Roser!
Anton, s'apaga sí, silenciosament i com si no fos important. Gràcies pel poema!
Llum és el que necessitem per tirar endavant en aquests moments difícils. Un petó i fins aviat.
ResponEliminaAra els dies ens porten més llum i amb ella arribaran els colors més bonics... Bons Reis!!!
ResponEliminaA part de col·leccionar moments també col·lecciones llambregades màgiques de color. Encara hi sóc a temps d'afegir-los a la carta dels Reis?
ResponEliminaAmb els canvis de colors també canvia la forma de veure la bellesa i entendre-la. Aviat n'hi haurà d'altres de canvis, de colors...
ResponElimina