Olga Xirinacs
Jo sempre he cregut en el poder de les paraules, em sembla inqüestionable. Tenen molt de poder. Creen realitats.
Imatge: un gravat de Piranesi trobat aquí.
(perquè Piranesi i els seus gravats són protagonistes a la novel·la)
dimecres, 11 de gener del 2012
Enterraments lleugers d'Olga Xirinacs
Aquest ha estat el primer llibre de l'any, manllevat a la biblioteca del meu pare.
"Les cartes eren allà perquè la Laura havia volgut que algú les llegís, i això s'acabava d'acomplir. Adriana sentia una gelosia indefinible perquè ningú no li havia escrit mai coses com aquelles. Es preguntava si el poder de les paraules era tan fort com per fer moure una voluntat. Li semblava que sí i que ella, potser, hi creuria."
Jo sempre he cregut en el poder de les paraules, em sembla inqüestionable. Tenen molt de poder. Creen realitats.
Imatge: un gravat de Piranesi trobat aquí.
(perquè Piranesi i els seus gravats són protagonistes a la novel·la)
Jo sempre he cregut en el poder de les paraules, em sembla inqüestionable. Tenen molt de poder. Creen realitats.
Imatge: un gravat de Piranesi trobat aquí.
(perquè Piranesi i els seus gravats són protagonistes a la novel·la)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Amb el poder de les teves paraules m’has fet apuntar el llibre a la llista :D
ResponEliminales paraules encaminen les actituds...
ResponEliminaamb el llenguatge ens expliquem la (nostra) realitat...
plenament d'acord!
fa bona pinta la lectura...
me l'apunto per quan trobi el temps... o per quan el temps em trobi a mi...
qui sap quan què!
;)
un raig lluminós i ben càlid de sol i un petó bonica!
Les paraules poden fer conèixer un món que ens era desconegut, persones que no existien, i que de cop i volta, descobrim la seva essència, i ens transporten a molts "universos" particulars. La paraula ens fa ser el que som, i deixa la nostra emprenta.
ResponEliminaJo tb ho crec. Tenen una força indiscutible, et poden fer volar (xò tb molt malament)
ResponEliminaAquest no el tinc "controlat", gràcies per compartir! :)
ResponEliminaI tant que en tenen de poder les paraules.
ResponEliminaUna bona recomanació l'obra d'Olga Xirinacs.
les paraules tenen molt de poder....tant per bé com per mal. És una llàstima que se'n faci mal ús masses vegades
ResponEliminaOstres, la meva primera frase anava a ser exactament, paraula a paraula, la que ja ha escrit en McAbeu: "I tant que en tenen, de poder, les paraules!". Doncs això, que sí, que les paraules ens diferencien de la resta d'animals... i aquests dies em pregunto qui és més animal, si ells o nosaltres (però aquesta ja seria una altra història)
ResponEliminaMare meva si en tenen de poder les paraules!! Molt, moltíssim!! I tant que creen realitats. Realitats ben profundes. La paraula, ben utilitzada, pot fer molt de bé... i mal utilitzada, pot fer molt de mal.
ResponEliminaQuè macos són aquests gravats. Al llibre dius que se'n parla. A mi sempre m'han agradat els llibres que porten gravats. Aquells que vas llegint i, cada x pàgines et trobes amb la sorpresa d'un dibuix extraordinàriament ben fet, al detall, en el que es presenta una de les escenes que estàs llegint :-)
L'Olga Xirinachs té això, és capaç de remenar per dins i fer-te sentir coses!
ResponEliminaMolt i molt bon any 2012. T'envio un petó gegant!
Que sí, que sí, que les paraules mouen muntanyes, apaguen i encenen focs, curen, alimenten,escalfen, donen esperança... I són eficaces sobretot, si els fets les acompanyen.
ResponEliminaBon dia, Carme.
La prova (diria que la refotuda prova) és que es continuen empresonant, silenciant i censurant escriptors, periodistes, blogaires etc arreu del món.
ResponEliminaMal senyal per al món, però mostra de la força i la temença que se li té a la paraula...
Les paraules són increïbles i ben posades donen sentit a les coses i als sentiments, però sempre he pensat que hi han paraules que no tindrien que anar mai juntes, el llibre l'apunto!
ResponEliminaLa paraula és molt poderosa, per a bé i per a mal, com es pot corroborar al llarg de la història de la humanitat.
ResponElimina"Idem" de Novesflors, perquè anava a posar el mateix...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Bona tria, Carme!...un petó!
ResponEliminaI tant!, que tenen poder, sobretot les del BOE.
ResponEliminaNo he llegit res d'aquesta autora. Només algun poema... Ens el recomanes?
ResponEliminacarme, doncs ben apuntat està!
ResponEliminaAmb el poder de les paraules creem realitats que al seu temps arribaran. Et desitjo que el temps et trobi aviat! Una abraçada bonica.
Dafne, sí, les paraules, enceten camins, inventen realitats, projecten anhels i desitjos...
rits i tant que fan volar... i és cert que el poder el tenen per bé o per mal.
Doncs de res... Cli, és que ja té uns anys aquest llibre.
Molt, Mc! és ben cert!
Garbí, en general se'n fa molt més mal us que no pas bon us i així ens van les coses... creen realitats fastigoses.
Ferran, en som molt d'animals, però potser si comencéssim a utilitzar les paraules amb honestedat i com cal, la resta s'aniria endreçant sol...
Al llibre, Assumpta, no surten els gravats, només en parla, però hi són força presents.
Judit, també tinc problemes de comentaris al teu blog! Un petó gegant per a tu!
Moltes gràcies, país Secret!
porquet, ja tens raó, ja quina llàstima que no les deixem lluir i fer la seva feina!
Marta, "hi ha paraules que no haurien d'anar mai juntes" aquesta me l'apunto, m'ha agradat!
Per bé i per mal, ben bé així, Noves Flors!
Doncs sí, M Roser!
Un petó, Núria!
Jp, hehehehehehe...
Glòria, és una novel·la que es llegeix molt bé, la veritat.
Jo també hi crec, en el poder de les paraules! És la nostra (quasi) única eina aquí als blocs, i crec que a molts això ens sembla una realitat prou consistent, per virtual que sigui...
ResponEliminaÉs consistent, en la mesura que nosaltres volem que sigui consitent. Segur, Yáiza!
ResponEliminaLes paraules estimen, retreuen, assenyen, ensenyen, mostren, amaguen, fereixen, afalaguen, donen vida, animen i també poden matar i, de vegades, callen.
ResponEliminaPrenc nota del llibre de l'Olga!
I tant que sí, Pilar, tot això i més fan les paraules! Gràcies1
ResponElimina