Així, si li passa qualsevol cosa, no ho sé, si cau al carrer o li estiren la bossa, aquí estaré jo. Podré arribar ràpidament i treure la gent del mig i dir-los-hi:
- Molt bé, ja està bé, ja poden marxar, ara me n'encarrego jo: és la meva àvia.
No ho porta pas escrit al front que sigui només adoptada."
Marie-Sabine Roger
Jo havia vist la pel·lícula i per Nadal em van regalar el llibre. M'ha tornat a agradar. Com sempre és una mica diferent, però no pas en l'essencial. El llibre és la veu del protagonista, és un seguit de pensaments en primera persona que ell va desgranant. Els altres personatges només s'ensenyen a través d'ell. És com una transformació, ell va canviant gràcies a l'efecte i a l'amor que troba en Margueritte. Commou, si us agrada emocionar-vos per les petites coses de cada dia , per les complicitats i pels sentiments... endavant en gaudireu molt.
Doncs me l'apunto per quan acabi Dickens...que ara se m'ha girat feina!
ResponEliminaMolt bon dia, Carme!
Preparada pel...catorze? :)
No el coneixia, m'ha cridat l'atenció el tros que has escollit
ResponEliminaLa desconeixia, ara ja he tafanejat per la xarxa i n’he llegit l’argument. Com sempre tries unes frases uf!!, més que contundents, pot estar bé. De moment, però, la deixaré per més endavant que ara tinc molta feina lectora. :D
ResponEliminaCaram, resulten interessants aquests fragments. Gràcies! Bon cap de setmana guapa! :)
ResponEliminaEl tros que has posat és d'una gran sensibilitat. Què bé aniria que tots els ancians tinguessin algú així, disposats a ser al seu costat, a adoptar-los si cal!
ResponEliminaÉs per reflexionar-hi molt, la veritat...
Ostres! puc criticar? com a excepció eh! m'agrada el trosset que ens has posat, però... l'últim "només" em sobra. No?
ResponEliminaPotser sóc jo.
No el coneixia, però m'has donat un bon argument per llegir-lo!
ResponEliminaNo m'han agradat mai els coloms.... aaarrggghhh....!!!!
Ja te'l deixaré, fanalet... te'l llegiràs un una tarda...
ResponEliminaMireia, té la seva gràcia, és tendre i divertida.
Carme, sempre anem amb la feina lectora endarrerida, eh? a mi també em passa!
Gràcies, molt bon cap de setmana, Clídice!
Sí, Assumpta, és cert. S'ha de dir que la Margueritte també li dóna a ell moltes coses: acolliment , respecte, el tracta com a un igual, malgrat la immensa diferència cultural... i ell aprèn a estimar-la com una àvia que mai no ha tingut.
Gerònima, tens raó, segons com t'ho miris... ser àvia adoptada com que és un acte voluntari i amorós, fins i tot pot ser "més" que ser àvia natural. Però la frase la diu ell i ell és un gegantot, bon jan i una mica "brutu", insegur i tot ho diu així sense mirar-s'hi massa. Lliga amb el personatge.
Alba, els coloms els acosten, són el seu primer lligam... als dos els hi agrada comptar-los.
No he llegit el llibre però he vist la pel·lícula i em va agradar bastant.
ResponEliminaMolt de temps sense entrar. Has tingut molt èxit amb els pensaments dels globus. He fet un pas ràpid. Un dibuix penso que no és teu. Bona pensada a canviar el color de les flors. No vaig poder canviar el sota del blog. Ho tornaré a intentar. Una abraçada internàutica.
ResponEliminaNo el coneixia, ni llibre, ni pel·lícula. Recomenable?
ResponEliminaSí, jo també l'he vist i m'ho vaig passar molt bé, Noves Flors.
ResponEliminaGràcies Mª Antònia, no ho entenc, això de sot a els posts, a mi no em va costar gens...
Yáiza, per a mi totalment recomanable, les dues coses són lleugeres de passar, les reps amb somriures constants i són plenes de tendresa i bon rotllo.
No coneixia pas el llibre ni l'autora
ResponEliminaperò sembla molt interessant pel tema.
I aquests coloms menjant besses, són molt bonics...
Petons,
M. Roser
Jo tampoc conec el llibre ni la pel·lícula, i per tant em quedo una estona amb els coloms simpatiquíssims, mentre et destijo un bon cap de setmana amb mantes, llibres, foc a terra i jerseis ben gruixuts de llana. Una abraçada, Carme!
ResponEliminaMe l'apunto! si aquest fragment és tan sensible ...per força el llibre ha de ser bo....
ResponEliminaM Roser, és distret, divertit i tendre... i els coloms també hi surten.
ResponEliminaGràcies, Galionar! Una bona abraçada, guapa!
Elfree! em sembla força segur que t'agradarà, el llibre i/o la peli, també!
Mai podem ser iguals les lletres que les imatges. El cine sempre s'ha nodrit de les bones lletres.
ResponElimina^0^
Sí, una mica diferents però les dues valen la pena... :)
ResponElimina