Farbalans de flors, s'aboquen damunt del riu, assedegats.
Com farons de llum que, fatigats, es vinclen sense tocar el fluir de l'aigua.
El seu fimbrar, com una faula.
Les arrels saben de l'aigua, encara que no puguin tocar-la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Les arrels saben de l'aigua, encara que no puguin tocar-la....
ResponEliminaQuina imatge!
No és d'extranyar que ens tinguis a la blogosfera assedegada de llegir-te i gaudir dels teus dibuixos!
Bon dia, Carme!
Les arrels.....el denominador comú de tot ésser viu
ResponEliminaAmb les arrels per un cantó i els esquitxos d’aigua per l’altre, no es d’estranyar que hagin sortit unes flors tant ufanoses i dansaires.
ResponEliminaTot plegat és preciós!
ResponEliminaBon dilluns!
Intel·ligència vegetal, sovint més pràctica i funcional que l'animal!
ResponEliminaAquarel•les diluïdes en el riu, pinten de llums els paisatges. Les flors beuen i es reflexen en el discórrer de les aigües, que tremolen, en l’iris que les contempla. Neix el misteri, ressaltant el color.
ResponEliminaPrecioses les pintures i les paraules, Carme.
El teu blog sempre és un oasi de bon gust visual, Carme. M'encanta, ja ho saps!
ResponEliminaPotser tenen el somni de poder tocar l'aigua algun dia, i mentre mantinguen viu el somni, mantindran la seua bellesa. (Potser és aquesta la funció dels somnis?)
ResponEliminaLes arrels són sàvies, les de les persones també.
ResponEliminaFaig meves les paraules de Fanal Blau.
ResponEliminaEl teu blog és magnífic i t'agraeixo tota la bellesa que ens fas arribar gairebé cada dia.
Aquest any m'ha apropat a tu, i em permet descobrir-te, i admirar-te!!!
ResponEliminaJo també soc de Riu , a mi m'agrada molt la vora del riu m'hi vaig criar , com lo Tom Soyer ... n'ava a pescar i a caçar crancs, i aquestos dibuixos que has fet son molt semblants a les plates i els colors que hi han vora del meu riu, SI VOLS UN RIU DE VERITAT ,PERO DE VERITAT VERITAT!!! HAS D'ANAR A BALAGUER I DE BALAGUER AMUNT TROBARAS UN RIU MARAVELLÓS...
ResponEliminaMira que jo sóc súper fan dels teus dibuixos al Paint!! doncs crec que les aquarel·les ja superen els Paint... tenen més vida, tenen moviment, poses uns colors que m'encanten!!
ResponEliminaCARME, tu tens art. De veritat!!! :-)))
Sempre vivim assedegats d'alguna cosa... I de vegades o sovint la tenim al costat, a l'abast, davant del nas... I som cecs. Somnis i il·lusions. Cada arrel té la seva set...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb arrels.
onatge
Llegir-te i veure el que pintes, sigui com sigui, és sempre una nota alegre, un brisa suau, fresca i agradable.
ResponEliminaCarme , quan he obert el teu blog, em pensava que ja havia arribat la primavera i badant , badant, una mica més em banyo a les aigües d'aquests rius miralls de les flors...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Són presumides les teves flors, Carme, i les has creat amb una vanitat legítima que les fa emmirallar al cristall de les aigües per així complaure's en la seva bellesa. Precioses il·lustracions. I, ostres, quina altra meravella, el comentari de Novesflors!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies, fanalet, pel comentari i per tu.
ResponEliminaSense arrels no som res, Garbí.
M'alegro que les trobis ufanoses, Carme!
Moltes gràcies, Joana, bon dijous i bon divendres!!!! :)
porquet, doncs hi ha animals que feu patxoca i sembleu molt llestos, no pas com els humans que som un desastre! ;)
Una abraçada, Pilar, gràcies!
Moltes gràcies, ferran!
Una funció preciosa i em sembla que ben encertada, dels somnis... Noves Flors.
A vegades sembla que no en tinguem, Joan, però si les trobem, són sàvies! Tens raó.
Moltes gràcies, Glòria!
Dafne, un any ben simpàtic que ens ha apropat, bonica!
Miquel Àngel, ja el conec el teu riu, però fa temps que no hi vaig cap allà!
Gràcies, Assumpta. M'alegro molt que t'agradin!
onatge, no hi ha manera de comentar al teu blog! I ja tens raó, ja, vivim assedegats de coses que tenim ben a l'abast.
Gràcies, Laura, una abraçada, guapa!
M Roser, em sembla que les trobaries ben fredes, ara!
Moltes gràcies, galionar, presumides... em fas somriure...