D'una fotografia de Fanal Blau
A vegades, totes les cases són dels colors de les rialles. No només una. I els cotxes es fan massa estrets per enquibir-hi el somriure. I mires el seient del costat i encara que ja no hi hagi ningú li somrius igualment. I fins i tot el tiquet del dinar ens sembla divertit. I parlem de tot molt seriosament i riem a la vegada.
I l'espera es fa dolça. I l'abraçada tendra. I encara que els veïns de taula siguin sorollosos, massa propers i plori un nen... la xerrera no s'atura, gairebé ni per demanar el dinar, ni els somriures tampoc. I acabem entre llibres...
Això demostra molta alegria, felicitat. Un moment en que tot et fa somriure i estar a gust, és dignes de ser viscut i reviscut moltes vegades.
ResponEliminaCarme, t'envio un somriure de bona nit.
ResponEliminaMira que m'hi reconec en aquestes paraules!!!!
ResponEliminaUn petó, Carme!
Què bonic el dibuix i què bonica l'estona! :)
Suposo que això és sentir-se bé amb un mateix... no té preu! :-)
ResponEliminaOh, quin post tan rialler!
ResponEliminaEncomana alegria, me'n vaig contenta a dormir.
Bona nit, bonica!
i jo us reconec en aquestes paraules...
ResponEliminabona nit nina estimada....
petonets dolços...
:¬)**
Apa, dons jo dic a tothom BON DIA!!!
ResponEliminaLa gatzara, en aquests casos, és música gairebé celestial!
ResponEliminaAlguna cosa em sona...
ResponEliminapotser el dibuix?
potser la conversa?
potser els somriures?
potser és l'estat de felicitat que encomanes...
potser tan sols és el que albiro...
qui sap!
Què bonic t'ha quedat Carme!
I què bé que sona tot plegat!
Petons bonica!
Coi qui et fot Carmeta no fa gaire vaig estar a Lloret a la muntanya en una casa ben be molt semblant a aquesta i amb aquestos colors , que em segueixes , o que? Je Je "ric del que hauràs guanyat fent el cami, sense esperar que et dongui més riquesa...."
ResponEliminaEls colors de les rialles s'assemblen als dels caramels...Segur que els sabors també són semblants.
ResponEliminaBon dia!
La rialla és la millor forma de prendre's la vida seriosament :)
ResponEliminala millor de les medecines de tots els temps. Hagudes i per haver.
ResponEliminaQue no decaigui mai
Aquests moments d'avui (bé, d'ahir) sonen realment alegres, i dolços i tendres! Tant de bo durin per sempre!
ResponEliminaXeXu, l'amistat, té moments molt bons!
ResponEliminaGràcies, Montse un somriure de tornada per a tu.
Fanal Blau, no esperava menys de tu! Que t'hi reconeguis m'agrada molt. Bonica estona!
Amb un mateix i també amb els que tens a prop, Assumpta.
Glòria, si s'encomana una mica, ja en tinc prou!
També m'agrada molt que ens hi reconeguis, poeta. Una abraçada.
Doncs jo et contesto Bona Tarda, Carme! :) i tot sembla surrealista i no ho és.
porquet, que bé que ho dius, és ben bé així!
mar, no te n'estiguis, no ... segur que et sona alguna cosa, segur. Una abraçada, bonica!
Miquel Àngel, com diu el post és d'una foto de Fanal Blau, li preguntaré si és Lloret... no et segueixo, no... :) hehehehe...
Pilar, segur que el sabor és clavat! El proper dia les tasto! :)
Clídice, això és tota una frase! Genial!
La mantindrem, Garbí!
Yáiza, tan de bo durin, els cuidarem bé, perquè ho facin, encara que sapiguem que res no és per sempre...
... i per tota la casa, per tota, ressonaven els teus colors, les teues rialles...
ResponEliminaQuina bona química, oi? A més, aconseguir l'equilibri entre la rialla, en aquest cas d'alegria per la bona companyia, no pas de superficialitat, i la seriositat i la literatura. Quin dinar!
ResponEliminaGràcies, Noves Flors... acabes el meu escrit d'una manera molt maca!
ResponEliminaCèlia, bona química, efectivament!
Recordo la foto que em va semblar acollidora...
ResponEliminaLes rialles omplen cases, jardins, fins i tot poden propagar-se per la immensitat del cel o del mar...
Una rialla pot relaxar una situació tensa i si algú et diu, ets un sac de rialles, et dóna una alegria...
Un petó i una rialla,
M. Roser
Sempre està bé riure, M Roser!
ResponEliminaUn petó i una rialla! Bona nit!
Aquestes escales que un no sap ben bé on el duran... faria el que fos a les meves mans, per poder-les pujar i descobrir què hi ha a l'altre costat!
ResponElimina