dimarts, 24 de febrer de 2009

Blanc

Em sembla que avui us hi haureu de fixar molt per a poder veure el dibuix. I és que el blanc és el blanc. Aneu a veure el blanc de la Merike, és més bonic que aquest.

Dins d'aquest blanc
fred com la neu.
Torno a veure aquell blanc
del paper plegat i quadriculat,
del teu missatge buit.
Tu me'l vas donar,
tu amic o desconegut,
tu individual o múltiple,
proper i llunyà a la vegada.
Potser no hi ha res més a dir,
però el paper encara crema
gelat a les meves mans.

22 comentaris:

  1. Aclariment a tots. El blanc em va portar cap a aquests mots no té res a veure amb la Merike. la Merike, ja ho sabeu, és un encant de persona, que no deixa mai missatges gelats. Té a veure amb una altra cosa que us explicaré un altre dia.

    ResponElimina
  2. Sí, ja es podia deduir que el poema eren les paraules que t’havia fet pensar el blanc que la Merike i tu us estimeu molt és quelcom evident i molt maco :-))

    Ah!! I el dibuix està molt bé... és l'única forma de dibuixar el blanc...

    I, en l'altre tema... fan mal missatges així... bé, jo ara penso també en una cosa concreta... Els pensaments d'uns porten a pensaments d'altres :-)

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt el text, les paradoxes que potser un dia desvetllaràs, o no (que tot és ben teu). Fas bé d'aclarir que el text no té a veure amb la Merike (el traductor li podria fer una mala passada, que provoca sovint moments punyents). El dibuix... suposo que ja et va bé per poder treballar amb la cinquena barana, oi?
    ;-)

    ResponElimina
  4. Deia
    que no hi ha res més per dir
    però no deia prou.

    ***

    Un bon dibuix, Carme, ben fet!

    ResponElimina
  5. No podies dibuixar millor aquestes passes petitones que deixen emprenta damunt la neu, i les altres emprentes que cremen gelades a teves mans...les llences, si cal.

    ResponElimina
  6. Carmeeee!!! Que misteriosa ets!!!El poema encara em crema al cervell... m'has fet pensar en un paper plegat i quadriculat, amb un missatge buit, que una vegada vaig rebre. En fi... com sempre toques unes tecles!!!!je,je,je!!!!
    Besitos!

    ResponElimina
  7. un paper en blanc, un missatge que sí que ens pot deixar gelats, o en blanc, o plens de possibilitats.

    Esperarem l'altre dia pq ens ho expliquis, que ara estic intrigada :-)

    ResponElimina
  8. M'ha agradat molt el poema, Carme. Potser sí que té a veure amb una vivència personal, però t'ha sortit molt polisèmic i suggerent.

    ResponElimina
  9. M'ha encantat el text, m'has recordat que em sento així avui.

    ResponElimina
  10. El blanc és tan gran i obert! El blanc es pot embrutar o pot estar ben blanc, o una mica groc, o... però que mai et cremi gelat a les mans... no sé què t'ha passat, però segur, segur que no t'ho mereixes...

    ResponElimina
  11. Blnc per poguer posar il.lusions de colors.

    ResponElimina
  12. El blan que més m'agrada és el que hi ha sota el negre.
    El dibuix t'ha quedat magnífic, Carme. I la poesia és un enigma blanc, com la neu de la Merike.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Assumpta. per sort no és cap cosa concreta, la que m'ha passat. Més aviat una sensació...

    Sergi, no sé si m'en sortiré molt bé, desvetllant les paradoxes, però estic preparant un post per intentar-ho.

    Merike, intentaré explicar-ho millor un altre dia.

    Fanal blau, potser tens raó que ho hauria de llençar, però hi ha sensacions que no marxen i per a mi escriure-les és una manera de fer-les marxar.

    Eva, em sap greu si això et porta mals records!
    Una braçada de disculpa.

    Bruixoleta, gràcie s per l'interés, segurament no s'ho val.

    No sé si hi ha algun poema que no tingui res a veure amb un vivència personal, no pas dels meus al menys. Aquest va sortir així força espontani, sense pensar-hi massa.

    Cesc, doncs ja som dos, jo també em sento així.

    Gràcies, Cèlia, bonica. No ha passat res de concret ni immediat sinó que hi ha a vegades moments que et fan reflexionar d'una maner a diferent sobre les mateixes coses.

    Striper, quina idea, en el paper blanc hi faré un dibuix de colors! I ja no serà blanc!

    Trini, gràcies per les teves paraules. Segurament el millor que podria fer seria no desvetllar l'enigma i quedaria més bé, però ... no sé ben bé per què, m'he posat al cap d'intentar-ho.

    ResponElimina
  14. Tot plegat fa venir una mica de fred .Crec que és hora de retirar...
    Fins demà Carme.
    Amb el sulls mig clucs veig un blanc radiant!

    ResponElimina
  15. La neu sembla blaua.. Potser un millor color per al fons:-D
    No escrius sobre mi.
    És sobre una foto, el que les seves sentiments són quan mires la foto. Quan ho miro penso en els conills petits que mengen tots els nostres arbusts! No entenc per què se'm podria ofendre de la teva escriptura. Mai enfadat a tu, Carme:-)
    Escrivia el "poema" per una altra persona. Aquesta persona m'ha fet mal deliberadament.

    ResponElimina
  16. Un missatge en blanc... i unes petjades a la neu. Totes dues imatges ens diuen coses... ains...

    ResponElimina
  17. Ets un cel Carmeta!!
    Besitos i no et preocupis que és un mal record que ara em fa riure!

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. "crema gelat" me has hecho recordar lo de las figuras literarias,antítesis,si mal no recuerdo,tanto el dibujo como el poema están muy bien.ARTISTA.
    Un abrazo

    ResponElimina
  20. Diuen que somniar amb neu indica fredor, que la persona es troba mancada d'afecte en algun sentit. Lliga amb el que escrius. Així el somni et va deixar sensació de fredor? Curiós... sens dubte has de reflexionar, hi ha alguna cosa de la qual seràs conscient en un moment o altre...

    ResponElimina
  21. Ara pots saber una mica com havem aqui:))))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari