divendres, 27 de febrer de 2009

Els dits a la barana 5

Aquesta cinquena barana ha estat convertida en paisatge pel Jesús Mª Tibau.



Paisatge frondós,
de racons amagats.
Amb un pas lent,
cerco els camins coneguts.
Laberints de tendreses.

21 comentaris:

  1. Les balconades florides sempre fan de bon mirar. Que bé que ens regalis tantes flors abans no arribi la primavera!!!
    Jo avui ja n'he plantat unes miquetes!

    Tendres els versos!

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
  2. Amb pas lent sense perdre detall de exotísme reverencial d'un balcó. Trona de veu de flors, llengües que parlen de colors i perfums,d'instants pretèrits, presents i futurs que em d'acolir
    i abillar per entrar en el paradís d'un benestar calmós produit per l'encanteri que davant tenim. Cofres embaranats, on la terra esbatana tiges i fulles i domasos de flors pel gust nostre./ Se us hi farà fosc, ara es bonic copsar la riquesa de pensaments que poden fluir d'una barana.Anton.

    ResponElimina
  3. Als balconets sense barana de casa meva hi he plantat margarites blanques, la flor de la senzillesa.

    Carme, encara estic pensant en el significat del teu somni... ja et diré algo, encara que sempre et puc enviar la carta que no deia res,je,je,je!!!!
    Besitos!

    ResponElimina
  4. milions de gràcies de nou. Ara mateix l'afegeixo al meu post

    ResponElimina
  5. Ei! que jo les vaig plantar dimarts, també unes miquetes... ara a cuidar-les... Una abraçada.

    Anton, gràcies per les teves paraules.

    Eva, les margarides són molt maques. Si el teu missatge no diu res... uf! ... què faré? ... ja sé ... l'inclouré en la meva pròpia interpretació que ja tinc en marxa

    ResponElimina
  6. Jesús, uf! quina marxa portes, demà l'altre, ja el pots venir a buscar!

    ResponElimina
  7. Apreciada Carme:
    Una barana molt atapeïda aquesta i un text que fa pensar en el temor de trobar-nos les nostres pròpies pors amagades en aquells racons desconeguts.
    (Veig que encara no heu ampliat la plantilla de treballadors per donar abast, la vostra salut se'n pot ressentir, compte d'anar a dormir massa tard, hi hi hi...)
    :)

    ResponElimina
  8. Benvolgut Avi Gres,gràcies per interessar-vos per la meva salut, però com que jo no acostumo a sortir de farra, com vos, encara que me'n vagi adormir una mica tard, ja sóc allà mateix. Dibuixar i escriure és la meva desconnexió diària. Encara que dormi menys, dormo molt millor. I vos ja ho sabeu, els blocaires som troneres i nom trobem l'hora d'anar a dormir. Dormir? quin avorriment!

    I a mi em sembla que en aquestes paraules no hi ha cap por. Els laberints si són de tendreses quina por han de fer? fan de bon perdre-s'hi.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Laberints de tendreses que bé que sona...

    ResponElimina
  12. "Paisatge frondós" per aquest balcó tan maco queda genial, perquè apenes queda lloc per a sortir a donar una ullada al carrer :-))

    M'ha fet molta gràcia quan li has dit a l'avi Gres que tu no acostumes a sortir de farra com ell!! :-)))

    ResponElimina
  13. Ja pots començar amb les finestres quan vulguis, reina estimada!
    Preciós el poema...

    ResponElimina
  14. Ja pots començar amb les finestres quan vulguis, reina estimada!
    Preciós el poema...

    ResponElimina
  15. He sentit la seva olor mentres llegia el post.

    ResponElimina
  16. ha de ser agradable estar dins de casa i veure tantes plantes al balcó, i júst davant el vidre, les flors. O potser són elles les que s'han posat davant el vidre per veure què passa dins...

    ResponElimina
  17. "laberint de tendreses" on t'hi pots perdre... Sona tan bé

    ResponElimina
  18. por lo que veo, Tibau sigue siendo incombustible, un peso pesado en el marketing de la blogosfera, esta hasta en la sopa! ^^

    ResponElimina
  19. Tinc unes ganes d'enviar-te una barana que vaig fotografiar a Solsona..., però sé que vas molt atabalada.

    ResponElimina
  20. He, he, estic amb el Cesc i la Khalina, Mmmm... perdre's en un laberint de tendresa, que bonic!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari