dilluns, 2 de febrer de 2009

Pregunta oberta


Vaig començar fa uns dies uns curs de... bé, bàsicament de comunicació i llenguatge. Si cal ja us aniré explicant com va.

Som un grup reduït de sis persones. La professora ens pregunta: Com penseu? No vull dir "què" penseu, ni quines idees teniu, sinó com ho feu per pensar...

Silenci... Jo contesto insegura: jo penso en paraules, com si parlés amb mi mateixa.

Es van aixecar tot de sobte altres veus que discrepaven amb mi. La conclusió evident és que hi ha diferents tipus de pensament, de comunicació, d'expressió, de llenguatge.

Em voleu ajudar? Vosaltres com ho feu per pensar?

28 comentaris:

  1. Doncs jo ho faig exactament igual que tu, quan jo penso és quasi com si estés conversant amb mi mateixa...

    Es que es pot fer d'una altre manera? :-))

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb vosaltres, quan sóc conscient que estic pensant ho faig com si parlés amb mi mateix, de fet, de vegades, i quan estic sol, penso en veu alta d'aquesta manera. D'això se'n diu estar boig, ja ho sé.

    ResponElimina
  3. Jo també penso a vegades en veu alta :-)

    ResponElimina
  4. Doncs jo també! Em dic el que vull o hauria de fer.

    Potser ens hauries d'explicar com ho fan els companys que van discrepar de tu.

    ResponElimina
  5. Analitzo una situacio mitjancant paraules mentals, i copsant sentiments també.

    ResponElimina
  6. El que em sap greu és que no em surti escrit, per la constància, ja que se'm pot oblidar el que penso i reflexiono, ja que el cabdell pot ser grosset. Anton.

    ResponElimina
  7. Jo penso parlant-me, em vaig parlant a mi mateix i m'aclareixo coses amb mi :) com tu oi?

    ResponElimina
  8. ops! Jo també penso com tu, com si parlés amb mi mateixa, però de vegades parlo amb mi mateixa (suposo que com l'Assumpta) dient-me coses en veu alta, això només quan estic sola.

    Per pensar la solució d'un problema, per exemple, m'ajuda molt explicar-me'l en veu alta...

    De vegades escric els pensaments, però de manera totalment desordenada...

    ResponElimina
  9. i no teniu mai la sensació que penseu "sense pensar"? i que si intenteu traduir-ho en paraules, se vos escapa el pensament?

    quan puc traduir en paraules lo pensament, m'alleuja... però a vegades també és com si no trobés prou paraules per a plasmar allò que tinc al cap...

    no sempre no poder expressar-se és no poder pensar... però potser per este lligam que fem sempre entre pensament i llenguatge (verbal), natros mateixos mos bloquegem lo pensament quan no sabem com expressar-lo en paraules.

    en este dibuix, carme, podria passar que algú que no conegue el nostre idioma no pogués "entendre" què estàs dient... però igualment podria pensar que fas cara d'estar a gust pensant el què sigue que estàs pensant...

    quina pregunta més difícila, xiqueta. podem pensar-hi... tot i que no sapiguem com expressar-ho en paraules.

    també sovint lo pensament corre més que les paraules... o va més lent... com si fossen diferents galàxies que a vegades poden trobar-se.

    bona nit, carme

    ResponElimina
  10. El cap em fa xup xup, li tiro sal, llavors quan arrenca el bull, hi poso l'ingredient. Quan l'aigua vessa i omple l'encimera, me n'adono que parlo amb el pensament i després connecto el cervell i xiuxiuejo. Poc després he de dissimular perquè no em prenguin per boig... mentre eixugo el mullader.
    ;-)

    ResponElimina
  11. Haciéndome preguntas,imaginando conversaciones.Hay ocasiones en las que me olvido de que estoy pensando y acabo hablando sola.
    Está luego la otra parte,la de los pensamientos automáticos,esos a veces me inquietan o me llevan a recuerdos.Un abrazo

    ResponElimina
  12. Estic intrigada en saber en què discrepaven...
    De totes maneres, de tot allò que escoltem/llegim/aprenem/discutim sobre llenguatge i comunicació, sempre se'n pot treure molt de suc.

    ResponElimina
  13. Doncs, sí Assumpta, es veu que es pot fer d'una altra manera.

    Xexu, ja voldria jo que tot s els bojos fossin com tu!

    Per descomptat que us ho explicaré, Rita!

    Striper! Molt bé! ja has aportat un nou element!

    Anton, per a mi escriure ha estt l'única manera de desfer els cabdells... ja tens raó ja!

    Doncs, sí, Cesc, exactament com jo.

    Montse i segur que escrivint els pensaments de forma desordenada, s'endrecen, oi que sí? Paradoxes de la vida.

    Iruna,preciosa, ets una joia! El teu punt de vista és sempre alternatiu i diferent i en preguntes com aquest a aporta molt i molta riquesa de penssament. LLegeixo i rellegeixo el teu comentari a veure quan de suc se'n pot treure. Faré un altre post.

    Sergi, un altre que reflexiona amb paraules, encara que li bullin dins del cap...

    Tere, en palabras al fin y al cabo. Pero haciéndote preguntas ya es un buen añadido. El inconsciente trabaja mientras tiene una pregunta abierta en la cabeza.

    Doncs, Fanal blau, ara mateix me n'hi vaig ... a preparar el següent post. Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Cada vegada que sent parlar de la qüestió de la reproducció del pensament, em ve al cap la novel·la del James Joyce "Ulisses". Crec que és el millor exemple literari de com funciona el nostre pensament, lliure i caòtic a la vegada (o precisament).

    ResponElimina
  15. És una pregunta tan difícil com interessant.
    Penso que els pensaments són respostes a estimuls, tant interiors i fisiológics com exteriors i de l'entorn; mediatitzats per les nostres experiències del passat i les perspectives de futur.
    I que en principi son abstràctes, però que després, segons la persona i les circumstàncies, es transforma en paraules, imatges o accións.

    Per poder posar ordre en el caós d'estimuls i informacións i que no ens traumatitzin, també hi ha d'haver un espai de silenci interior.

    El pensament sempre és un fenoment de rigurós present. Sinó, són records o progectes.

    ResponElimina
  16. Em sembla que jo també coincideixo en això de pensar parlant amb mi mateixa...

    I veig que això de pensar en veu alta no és cosa de bojos, sinó de bloggers xD

    ResponElimina
  17. jo també penso que penso amb paraules, però a partir d'ara m'hi fixaré. Bona pregunta per anar-hi pensant... Ja ens diras més opcions i potser en serem més conscients :-)

    ResponElimina
  18. jajajj valenta colla!!!
    a mi de vegades se m'en va l'olla..començo pensan algo i despres salto a una altre cosa i a una altre...i de sopte algu em diu...ont ets??? i la meva bombolla esclata i em quedo en blanc...pensaba??
    i parlo sola...si nois...tambe..i fins i tot em renyo a voltes...jajajja
    i sabeu algo divertit?? tinc un nom per quand penso amb mi...
    angeleta, tindras que fer aixo o allo...
    creus que deu esser greu???
    ja ens en faras quatre centims oi??
    sargantana :-))

    ResponElimina
  19. Fins ara sempre havia cregut el que ens va explicar un professor a la universitat -en J. M. Valverde- que sempre deia que "no es podia pensar si no era dins la presó del llenguatge".
    Hi ha molta gent que ho rebat i que fons i tot asseguren que aquesta teoria de Nietzche és obsoleta.
    Però jo ho segueixo creient així.

    ResponElimina
  20. Mai m'havia parat a pensar en el procés dels meus pensaments, però normalment penso quan estic fent una altra cosa i em distrec una fracció de segon. El meu cap recorda el que sigui i a partir d'allà començo a volar. Fins que aterro i torno a llegir, escoltar, mirar,... però mentre faig tot això suposo que també estic pensant...
    Normalment no em parlo en veu alta jo mateix, però de vegades sona una veueta fluixa en el meu interior.

    ResponElimina
  21. Coincideixo com la majoria en que "quan vull pensar-hi" ho faig com si parlés amb mí mateixa, però això és com anar a càmera lenta. Vull dir que és quan explícitament et pares a pensar en alguna cosa molt concreta.
    A la nit, per exemple, com e costa molt d'agafar el són (maleït insomni) llavors penso com si realment parlés. No obstant, el pensament és molt més ràpid i no sempre passa per aquesta espècie de filtre.
    Potser la bitxo raro sóc jo, doncs no parlo mai en veu alta ... i mira que xerro ...
    Ja ens diràs que et diuen en aquest curs que fas, em tens ben intrigada.
    Mira que jo n'he fet de cursos i cursos i cursos de comunicació (bàsicament per la meva feina), ja que m'he de passat el dia fent auditories i valoracions relaltives a les comunicacions. Bé, prou de feinaaaaaa!
    Això, que em tens pendent del proper capítol !
    Bona setmana, Carme !

    ResponElimina
  22. Aix! Josep Manel... tan lliure i tant caòtic que no me l'he pogut empassar... no sé si estan reflectits allà els diferents tipus de pensament dels que vull parlar. No t'ho puc dir.

    Joan, dius, en paraules, imatges o accions... i realment són diferents maneres de pensar. I també com tu dius, jo parlo de pensament en el sentit més ampli io només de reflexionar o rumiar, sinó també imaginar recordar...

    Neo, si tens raó en això dels bloggers, m'haureé d'entrenar, jo encara no ho faig.;)

    Doncs sí, en parlem... Bruixoleta.

    Angeleta Sargantana, ja, ja ja, espero que no t'hagis de renyar gaire sovint... divagar d'una cosa a l'altra també ho fem tots, però hi ha qui més i qui menys.

    Violette, segurament si parlem d'un pensament creatiu, reflexiu, això sigui veritat, però en un sentit més ampli de pensament, com a totes les idees que ens poden passar pel cap, no és ben bé així, al menys si hi ha persones que asseguren que ho fan d'una altra manera, bé ens ho hem de creure...

    Sí, Eloy, sí jo vull dir que quan te'n vas i voles, també és una mena de pensament. I clar que no cal parlar en veu alta per pensar en paraules. Jo em parlo en paraules pensant i mai en veu alta.

    Doncs fins ara Assumpta! Ja veus que jo tampoc em parlo amb veu alta, i jo també penso que a vegades el pensament és més ràpid que les paraules.

    ResponElimina
  23. mmm... Jo diria que depèn del que estigui pensant... O visualitzo el que penso o de vegades parlo (converses amb mi mateixa del que he de fer), prò encara que parli veig la meva imatge parlant...

    ???

    ResponElimina
  24. Ai carai! Com és que no havia vist aquest post?
    Jo diferencio entre dues menes de pensament: el conscient i l'inconscient. El pensament conscient és el que heu descrit la majoria, quan ens plantegem un problema, ens imaginem una conversa o argumentem qualsevol cosa, i aquest pensament, que podriem dir que és "més enfora", és normalment en paraules.
    L'altre pensament, l'inconscient, és precisament això, inconscient, i no té una finalitat pràctica, com quan (suposadament) deixem la ment en blanc, o mirem els núvols, o badem amb una mosca... Llavors el cap, o el pensament, que no para de barrinar, es diverteix amb imatges o conceptes.
    Aquest segon pensament (que diria que és el més freqüent) també és el que interpreta allò que sentim. Personalment, quan em parlen, automàticament veig imatges de tot allò que em diuen, com si fos un còmic.
    En fi, tota aquesta tirallonga per confessar que jo penso en imatges!

    ResponElimina
  25. Vaig una mica tard, però m'ha encantat el post i els comentaris.
    Jo creia que pensava només en paraules, però després llegint els comments i reflexionat (en paraules) he vist que també penso de manera inconscient, veient imatges, pel-lícules mudes, imaginant situacions... no només paraules i convereses.

    ResponElimina
  26. doncs jo sempre penso parlant amb mi interiorment, com si tingues un altre jo..

    ResponElimina
  27. Jo també faig com si pensés amb i mateixa, i a vegades em faig imatges mentals de situacions determinades. En aquests casos no em parlo... ;-)

    ResponElimina
  28. Núr, és que de les paraules mai no ens ne podem estar, encara que pensis en imatges...

    Molt ben explicat Mallerenga! però el pensament inconscient, pensa pel seu compte, lliurement, però fa molt a feina pràctica també. Diuen que l'inconscient no oblida mai una pregunta mentre la tenim plantejada dins del cap i va barrinant... inconscientment això si, amb imatges o sensacions.

    Tens raó, Khalina, ja que tots pensem de les tres maneres, però sovint en predomina una.

    Mon, gràcies maco, per intervenir, un més ala llista dels que "som" en paraules.

    Laura, un bon anàlisi, segur que hi ha una mica de tot.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari