Però aleshores no ho sabia. No sabia que pogués ferir a una persona tan profundament fins al punt que mai més no se'n refés. Que pel sol fet de viure, una persona pot fer mal a una altra."
..................................................................................H M.
És una novel·la trista, o al menys a mi m'ho ha semblat, però tot i que a vegades em fan mandra les històries massa tristes, en aquest cas li he trobat una profunditat, un coneixement tan gran de l'interior de les persones, que la llegia com si m'hi refugiés. No es tracta tant de pensar si són personatges bons o dolents, si s'equivoquen o si l'encerten, sinó més aviat d'entendre que cadascú fa el que pot.
I jo em sentia com si, malgrat les històries que hi passaven, prou complicades, m'hagués agradat quedar-me en les seves pàgines per conèixer els protagonistes.
O potser només és que trobava a faltar Murakami, després de temps de no llegir-lo.
Un amor o una amistat d'infantesa, perduda durant molts anys, però que els marca la vida profundament. Un concepte especial, però al mateix temps molt net del que és estimar.
Només pels addictes a les emocions, als sentiments i a Murakami.
Ara si jo fos en XeXu i hagués de posar @... hauria de mirar que no se m'escapés la mà.
Ben bé @@@@ o @@@@ i mitja o més... què sé jo!!!
Coma has gaudit eh? No hi han masses coses com el bon gust que et deuxa una lectura de qualitat o al teu gust.
ResponEliminaDoncs sí, Joan l'he gaudit molt i se m'ha fet curta en temps i immensa en sensacions i emocions...
EliminaQuan vaig llegir aquest llibre encara no puntuava, però en aquest cas coincidiríem! Murakami és el nostre punt en comú, pel que fa a literatura, i me n'alegro! Aquest potser és el més senzill dels seus llibres, el que entra menys en temes paranormals i estranyeses. Però a mi em va agradar molt i sempre el recomano. És també Murakami 100%, val la pena llegir-lo.
ResponEliminaSaps, jo ara també estic llegint un Murakami! L'última novel·la que em queda, crec. Almenys de les traduïdes. I m'està costant. Segurament ressenyi abans un altre llibre més petit que m'emporto pel transport, però aviat hi haurà ressenya Murakami al Llibres.
És cert, és senzill en l'estructura de la novel·la, però 100% Murakami.
EliminaJo en tinc altre Murakami, sobre la tauleta de nit, que començaré avui mateix... ja espero la teva ressenya...
Ja saps que m'agrada també molt que coincidim. :D
Com m'alegre de la recomanació. Jo també sóc un boig de H.Murakami, m'encanten els seus móns i com descriu els personatges i les situacions.
ResponEliminaA banda de la trilogia 1Q84, també recomane, i molt, "Kafka en la orilla" i "baila, baila, baila". Gens superficial la seva lectura.
Gabriel, doncs me n'alegro de trobar una coincidència més, en aquesta fal·lera per Murakami. Jo també vaig llegir Kafka a la platja, va ser un dels primers, crec que després de Tokio blues, que va ser el primer. I Balla, balla, balla (que jo el tinc en traducció al català) és el que tinc damunt la tauleta de nit, per començar. M'arriba en un bon moment la teva recomanació.
EliminaVa ser el meu primer Murakami, per consell d'en XeXu i en tinc un record semblant al que tu expliques.
ResponEliminaLlegir Murakami em fa sentir embolcallada per les seves paraules. De vegades rellegeixo fragments a l'atzar de Tòquio blies abans d'anar a dormir. M'encanta.
Aquí, aquesta nit reunió d'enamorats de Murakami!!! A mi també m'embolcalla tant que a vegades em quedaria dins de la novel·la i no en sortiria... m'encanta... :D
EliminaAi, sento ser la nota discordant, no és que no m'agradi, és que no n'he llegit res, em sento una mica analfabeta del tema...
ResponElimina"Però aleshores no ho sabia. No sabia que pogués ferir a una persona tan profundament fins al punt que mai més no se'n refés. Que pel sol fet de viure, una persona pot fer mal a una altra." Si tot el llibre és d'aquest estil, entenc perquè us agrada.
Bona nit Carme.
Doncs crec que aquest llibre és una bona manera de conèixer Murakami... si et ve de gust ja ho saps.
EliminaBon dia M Roser.
Hehehehe la nota discordant sóc jo... No m'agrada gens! :-P
EliminaEncara no l'he llegit, a veure. Entre els pocs que he llegit, el meu preferit és Kafka...
ResponEliminaA veure... ja m'ho diràs. El meu preferit és 1Q84, però aquest m'ha segrestat del tot, mentre el llegia.
EliminaJust en aquests moments estic acabant la trilogia 1Q84. Ha estat el meu primer Murakami però n'estic segur que no serà l'últim, Aquest home escriu d'una manera que t'enganxa, estic completament d'acord amb tu quan dius que "li he trobat una profunditat, un coneixement tan gran de l'interior de les persones..." perquè justament trobo que és això el que t'ofereix, un rerefons que va més enllà de la història que t'explica i que es tant o més important que aquesta. Per altra banda, aquesta barreja realitat-ficció és també extraordinària. M'agrada, potser encara no m'hi he enamorat, però m'agrada. :-)
ResponEliminaHas començat fort, Mc!!! Bé, acabo de dir aquí més amunt que 1Q84 és el meu preferit de Murakami. 1Q84 és un llibre molt complex, amb tantes coses que a vegades et sobrepassa, però malgrat tot, enganxa de valent. Aquest és curtet i molt simple, una història amb un protagonista i les seves relacions, explicada cronològicament... sense complicacions i fins i tot així, enganxa també... llàstima que s'acabi massa aviat. ;D
EliminaLa barreja de realitat-ficció de 1Q84 és realment extraordinària. I és el tipus de fantasia que m'arriba, sempre amb un peu a la banda de la realitat... m'emociona i m'arrossega i m'enganxa.
Ja ho veus, sóc una addicta sense remei... ;) Quina sort poder compartir amb vosaltres...
En Xexu també m'ho va dir que havia començat massa fort. ;-DD
EliminaTornem a coincidir, és justament això. Una fantasia que no és real però que t'atrapa com si ho fos perquè no perd mai aquest peu a la banda de la realitat. T'imagines mirant al cel de nit, i veient-hi dues llunes. ;-))
Deu ser impactant veure dues llunes... saps que no pot ser i és... i les veus, des de dalt del tobogan millor que des de cap altre lloc... ;-D
EliminaTeniu la síndrome de Stocolm... hehehehe :-P :-P :-P
ResponEliminaPotser sí que la tenim... ;) em segresta el llibre i m'agrada...
Eliminahe, he, he... :DDDDD
Eliminaper això, per això... :-P
EliminaUf, no sé, és d'aquells autors que em costa. I ara crec que he arribat al punt de creure'm que no m'agradarà i amb aquest esperit millor no posar-m'hi. Deixarà passar més temps i esperar el clic que em convidi a llegir-lo. Fa temps em vas recomanar uns contes o narracions curtes, els he buscat i no els he trobat.
ResponEliminaNo, no s'ha de llegir mai pensant que no t'agradarà, millor no posar-s'hi, tens raó... ara mentrestant ves pensant que potser et perds alguna cos d'excepcional... :-P
EliminaAquest no l'he llegit, però me'l apunto !.....per ara, el meu preferit Tòquio Blues ; )
ResponEliminaTòquio blues va ser el meu primer i ja veus com he acabat... segrestada ;) :D
EliminaA mi també m'agrada Murakami però ara mateix no tinc massa ganes de tristses, ja veuré...
ResponEliminaHo entenc, ho entenc, jo potser si hagués sabut ben bé el tema, tampoc m'hi hagués ficat... però en canvi no m'ha anat gens malament de llegir-lo, no. M'ha anat bé.
EliminaTampoc no es que faci patir ni que acabi especialment malament... simplement les persones som com som i ens passa el que ens passa... i no sempre els coses surten bé.
Ahir vaig passar ràpid per aquí, però avui ja he portat la llibreteta per apuntar-me'l...Una vegada més, m'has engrescat.. Gràcies pel suggeriment.
ResponEliminaUna abraçada.
Ja em diràs si t'ha agradat, quan faig un comentari com aquest que és ben autèntic, sempre penso que després podeu quedar decebuts... però això ja se sap. Un llibre no és només un llibre sinó que també és el moment, el context i l'estat d'ànim amb què el llegim. Dit això, crec que sí, que t'agradarà. :D Una abraçada, guapa!
EliminaÉs possible que Murakami enamori perquè sap posar en paraules occidentals, tota la riquesa del imaginari oriental?
ResponEliminaEns parla de mons, de vegades impossibles, 1Q84, Kafka..., o no..
Potser, com molt bé dius, obre aquella porta, aquella finestra que, tants cops ens entestem a ajustar, a tancar i barrar.
Ens obre un somni en el somni i ens hem d'atrevir a fer aquella passa. Baixar per l'escala de l'autopista.
Tal vegada sols és el resultat natural de la barreja d'una riquísima cultura mil.lenaria (tan plena de detalls aparentment insignificants i bells com d'accions i "fanatisme" cec) amb la "imposició" sobrevinguda de europeus i americans des de la segona Guerra Mundial.
Què es pot sentir al dins quan mires un bonsai, el Mont Fuji, la remor de l'aigua a uns del seus jardins,o les flors dels cirerers i escoltes Mozart?
O tots els seus avenços i massificacions urbanes sota el saxo de Coltrane, la trompeta de Davis...?
I segurament, no serà cap de totes aquestes coses....
Perdona... Perdoneu el rollo...
Escoltar Mahler (la 3ra.) de vegades ja ho fa això...
Petó dolç, Carme.
Abraçada immensa
:¬)*******
Barbo, ara m'has deixat aclaparada amb aquest comentari. Aquesta novel·la és molt diferent del 1Q84. Els móns impossibles connectats amb la realitat m'agraden i m'engresquen. Com tu dius ens obren un somni en el somni. I ens fan creure que baixaríem per l'escala de l'autopista si en tinguéssim l'ocasió. És com estimulant i divertit, al mateix temps que profund.
EliminaMurakami sempre és profund.
Ara bé, en aquesta novel·la no hi ha somnis impossibles, ni mons paral·lels ni res de tot això. És una història simple i lineal, que m'ha captivat... res més. Sobretot perquè parla d'un dels temes que a mi m'interessa més: les relacions humanes. I en parla des de dins, d'una manera que no és fàcil de trobar. Al menys a la vida real. En la dificultat immensa de parlar-ne, no em va malament llegir... no és un llibre ni optimista ni engrescador, però en cert manera l'he trobar com consolador.
Una abraçada, poeta.