Me la conec aquesta torre i la plaça, t'ha quedat molt bonic...És que jo vaig ser "clienta" del museu de joguines, per fer la meva cole de nines!!! Després del recital, plàtan , versos i torre , devien estar contents. Molt encertat el haiku. Petonets de capvespre.
Doncs jo pensava que l'havien reformat, no tancat...És que el museu tenia botiga on podies comprar, jo, les "Mariquitas Perez", que no les trobava enlloc, en vaig comprar ( ara una, ara una altra) nou en total, que són molt boniques, i com que de petita no en podia tenir, pels calerons...Ara estan totes juntetes en una vitrina. Més petonets.
Me la conec aquesta torre i la plaça, t'ha quedat molt bonic...És que jo vaig ser "clienta" del museu de joguines, per fer la meva cole de nines!!! Després del recital, plàtan , versos i torre , devien estar contents. Molt encertat el haiku.
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Gràcies M Roser... vols dir que vas comprar nines al museu de joguines? Es van vendre les joguines quan van tancar? Ara ja no hi és...
EliminaPetonassos de bona nit.l
Doncs jo pensava que l'havien reformat, no tancat...És que el museu tenia botiga on podies comprar, jo, les "Mariquitas Perez", que no les trobava enlloc, en vaig comprar ( ara una, ara una altra) nou en total, que són molt boniques, i com que de petita no en podia tenir, pels calerons...Ara estan totes juntetes en una vitrina.
EliminaMés petonets.
Ui! les Mariquitas Pérez, eren una de les nines més desitjades de la nostra època... ja me'n recordo d'elles.
EliminaNou????? Ostres, quantes, noieta!!!
Bona nit, maca!
Tots tenim pressa....i molt ben feta la senyera, sembla que realment onegi
ResponEliminaÉs que oneja!!!! ;) copiada d'una foto, tal com es veia... tenim molta pressa...
EliminaHome, si he de triar, em quedo amb la imatge en la que l'estelada té color, és clar!
ResponEliminaAl menys l'estelada ha quedat bé!!!
EliminaÉs que els de la torre més alta porten massa anys esperant. La senyera ressalta molt.
ResponEliminaM'has pescat, Loreto!!! La senyera no és pintada amb aquarel·la... no volia que se'm desdibuixés!!! :DDD
EliminaS'impacientaven per escoltar-nos recitant!
ResponElimina:DDD ben bé així!
EliminaÉs com veure la cantireta, i sentir els versos que van recitar!!! I a la torre, l'estelada, no hi podia faltar.
ResponEliminaPlàtans, versos i llibertat!!!
El dibuix i l'haikú podria titular-se: esperant la cantireta... ;DDD
EliminaOooooooooh!!! quina xulada l'estelada dalt la torre! T'ha quedat preciós!!
ResponEliminaGràcies, Assumpta!!!
EliminaOstres!! Si que t'ha quedat bé!!! M'encanten els colors de les façanes!!! Per descomptat la torre i l'estelada ;)
ResponEliminaUn petó
He fet el que he pogut... no és dels que m'agraden més a mi... però saps? m'agradin o no m'agradin els poso sempre tots...
EliminaUn petó, guapa!
ResponEliminaM'agrada el baluard: sòlid, perfectament definit, erigint-se cap al blau, tot vetllant per les llars a tocar...
Des de El Far...
Gràcies, Jordi, una abraçada...
Eliminam'encanten els tesu dibuixos :)
ResponEliminaSóc aprenent, bruixeta... però m'ho passo bé. Gràcies!
EliminaDavant d'aquesta fantàstica estelada, no només els plàtans i els versos s'impacienten: independència ja! ;)
ResponElimina