.JPG)
La vaig pintar per tu, perquè t'acompanyés mentre no en podies tenir de veritat.
Per acompanyar-te en l'absència o en una presència diferent de la més habitual.
Escoltar-te, i sentir-te també més enllà de les paraules: els pensaments i sentiments.
Saber que tens una vida nova, encara que sigui una mica diferent. Gràcies per tornar.
.JPG)
Ostres, Carme, a banda de que el dibuix és preciós, el text m'ha encantat! És profund, bell, trist i bonic alhora. Segur que per a qui fossin li degueren encantar les orquídies :)
ResponEliminaLi encanten totes les orquídies i a ca seva en té tota una renglera de precioses, precioses...
EliminaNo se massa com agafar-me el text, però em sembla que és un d'aquells que només cal que l'entenguis tu, i en tot cas, la persona a qui va dirigida. Segur que així serà.
ResponEliminaVaig pintar l'orquídia ja fa dies, quan una meva amiga de l'ànima, aquella amb qui pots parlar-ho tot, estava molt malament i em van dir que no podia portar-li flors. Com que sóc així, a més a més de portar-les-hi en paper, les vaig fotografiar pel blog. Sempre ho he d'aprofitar tot... D'això ja fa uns dies i, ara, la situació ha canviat molt cap a millor. Tenia por que no tornés, però ha tornat.
EliminaVeus, CARME? ;-)))
EliminaEspero que ara pugui tornar a tenir-ne de veritat, sense desmerèixer el dibuix eh.......A pesar de tot, aquesta persona també té sort.
ResponEliminaI tant que sí, ara ja en té de veritat i dimecres retrobarà les seves... i BUFFFF!!!! ja respirem fons.
EliminaEl teu jardí segueix estant carregat de bons secrets i bones propostes.
ResponEliminaEnhorabona!!
Un detall preciós, de bona amiga a bona amiga...M'alegro que estigui millor hi hagi superat una d'aquestes pedres que de vegades trobem al camí de la vida, per això , mai s'ha de perdre l'esperança...
EliminaPetons, de bona nit.
Moltes gràcies, Gabriel!!!
EliminaDoncs sí, el pitjor ja ha passat! Petons.
ResponEliminaLa presència de l'absència és una de les més remarcables en els viaranys de la nostra memòria temporal. L'art -el teu art- ocupa aquest espai en blanc que és el silenci...
Sempre intento omplir els espais blancs del silenci, a vegades massa i tot... intento trobar la mesura.
EliminaM'emociona saber que tornes a tenir-la. Que ha tornat com li demanaves fa uns dies en aquell altre preciós escrit que he rellegit avui després de llegir aquell. Quina sort que us tingueu de la manera que us voleu i quina sort també la teva i la seva d'haver-vos pogut tenir d'una manera diferent mentre una altra no era possible. Sempre hi ha una manera de tenir allò que ens és essencial,com tu per ella,i ella per tu.
ResponEliminaI tu per mi.
tens raó, sempre hi ha una manera de tenir allò que ens és essencial. Només ens cal voler-ho i tenir-ho clar. I posar-hi un bocinet d'ànima.
EliminaI tu per mi... sempre hi posem un bocí d'ànima, també.
No en sabia res de tot això, però m'alegre de que les coses milloren per a tu.
ResponEliminaUna abraçada.
És una bona amiga, Jp! Gràcies, una abraçada també per a tu.
EliminaVoldria dir-te alguna cosa... Però avui he comprovat que aquí, a casa teva, es pot "patir" la síndrome d'Stendhal...
ResponEliminales paraules trasbalsen, colpegen els dins.
L'aquarel·la és bella, delicada, subtil.
Te els tons de l'amor. De les mirades. De la tendresa.
És fràgilment poderosa...
Buf! És una sort saber-te.
Un petó dolç, dolç
Has dit moltes coses, poeta, i totes boniques.
EliminaA vegades voler ocupar els silencis em surt bé i moltes altres vegades em surt malament. Ja saps que sempre m'he desorientat dins dels silencis...
M'alegro que t'agradi l'aquarel·la... la que m'ha quedat bastant fatal és la foto de l'aquarel·la... :( :DDD
M'agrada trobar-te, aquí, gràcies per venir. Un petó dolç, també.
Saber que ha tornat és el millor de tot. Preciós!!!
ResponEliminaBen bé així! Quina sort!
EliminaAvui t'has superat! Cosa molt difícil, ja sempre deixes el llistó molt alt.
ResponEliminaLes orquídies magnifiques i el text és d'una bellesa entendridora. El Barbo té raó...
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaSabia que tornaria... ja està, ja ha passat el pitjor! ;-)))
ResponEliminaSuposo que el preciós dibuix-pintura li has regalat, no? és seu i ben seu!!
I tant que sí!!! Ben seu i ben seu.
EliminaEn veure el dibuix i l´aquarel·la m´he quedat parada, no sé perquè però hi he vist alguna cosa més que un dibuix i he pensat que no m´importaria gens tenir-les penjades a casa, en un lloc ben íntim. Llavors amb l' escrit i l' enllaç he entès el sentiment que desprenen aquestes orquídies.
ResponEliminaM´alegro que tot vagi millor i que les pugueu gaudir plegades.
(potser te les pispo i me´n faig un quadret, amb el teu permís. De moment les he guardat)
Doncs si et fan il·lusió, a mi també me'n fa que t'agradin, A, i si mai te'n fessis un quadret il·lusió doble. Gràcies, per l'empatia que representen les teves paraules, compartir sentiments és la millor cossa que ens pot passar.
EliminaUn present preciós fet amb molta estima. Celebro aquesta millora.
ResponEliminaGràcies, Consol!
EliminaL'orquídia! Tan fràgil, tan valenta.
ResponEliminaCom un record per al futur, que dic jo.
les orquídies, com les persones, ben estimades i ben cuidades, són prou valentes. Fràgils també, en les mancances, sobretot.
EliminaEls records per al futur ... està prou bé d'anar-los escrivint!!!
El que és un record per al futur és el teu dibuix.
ResponEliminaPer a un futur proper, segurament...
EliminaCaram, no cal dir res més, és preciós
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaUna aquarel·la preciosa, Carme! M'ha encantat. Una abraçada! ;)
ResponEliminaGràcies, Yáiza!!!
EliminaEl dibuix es una preciositat. Les paraules... m’han deixat sense paraules i mai més ben dit
ResponEliminaUna abraçadeta, bruixeta...
Elimina