 |
| Fotos agafada del web de L'esquerda |
Quan jo era petita era una explanada que no era massa lluny de la casa del poble dels meus pares, Roda de Ter, on anàvem a passar els estius. Una explanada d'on sorgia una paret, una sola paret que era de l'església... fa pocs dies hi vaig tornar després de molts anys i està molt i molt excavada tot i que encara queda molt per excavar. La Montserrat Rocafiguera, codirectora entusiasta d'aquest projecte d'arqueologia, ens va fer viure l'esplendor i la decadència d'aquesta ciutat en les diferents èpoques.
De l'indret se'n diu l'esquerda. Com que per la zona hi ha molts articles salats: el castell de Sabassona, Samalassa, etc... es creu que aquest nom podria venir de "Es quer de..." o sigui la pedra de...
Sembla que aquesta ciutat podia haver estat la capital dels Ausetans, els ibers que vivien a la comarca d'Osona. O sigui els meus avant-passats, que jo vinc d'aquí, d'aquest poble. :)S'han posat al descobert les estructures d'un opiddum ibèric que es pot datar entre els segles v i iv.
Destruïda per Cató, en la seva estratègia per acabar amb les seves rebel·lions contra els romans... més tard fou refeta i tornada a poblar fins al segles XIII-XIV quan sembla que va ser abandonada definitivament per anar a ocupar el territori on ara hi ha l'actual Roda de Ter.
Interssant, molt interessant i no en coneixia res de res. De vegades sopta i empipa una mica que no coneguem més a fons els nostre país.
ResponEliminaA qualsevol altre país aquestes coses estarien promocionadíssimes, aquí sembla que tinguem vergonya ...
EliminaAquesta vessant teva de professora d'historia també m'encanta.
ResponEliminaPerò t'he de confessar un petit secret, de tot el que llegit, hi ha quatre paraules que en llegir-les mhan fet volar la imaginació i m'han fet somriure: quan jo era petita...
Quan tu eres petita debies ser genial, com ara. I com m'hagues agradat correr amb tu a l'estiu per aquesta explanada amb tanta història sota.
Bona nit, rodenca.
:D Quan jo era petita, passàvem a Roda sobretot els setembres (en aquella època l'escola començava en 2 d'octubre) i els recordo de jugar i jugar i en llegir-te m'has fet venir ganes de recordar més es. Si un dia d'aquests llegeixes un post que comenci "quan era petita" ja sabràs de què ve.
EliminaDe l'esplanada sortia només la paret, el que resta de l'església, un misteri per a mi. Què deu ser aquesta paret aquí al mig?
Bona nit, preciosa.
Molt interessant. Aquest estiu vaig estar ben a prop, a Santa Maria del Corcó, i no en vaig sentir a parlar, quina llàstima!
ResponEliminaDe Santa Maria de Corcó, la gent de la plana en diuen L'Esquirol. :D i si que us hagués vingut bé de passar-hi. Sí! :) Un altre dia, serà!
EliminaNo ho coneixia, i , tal com ho expliques, em sembla que val molt la pena.
ResponEliminaÉs bonic saber de les teves arrels i més si són tan bones!
Jo vaig quedar sorpresa, potser sobretot per l'explicació, totalment inesperada i desconeguda per a mi. :D
EliminaCaram tu, hi ha qui es fa un arbre de família, perquè fa gràcia, però tu te n'has anat a buscar els orígens! Això sí que és anar enrere.
ResponEliminaDe ser culpa de l'entusiasme de la Montserrat Rocafiguera que ens va fer sentir els ibers com si fossin de la família. La meva família, tota en pes ve de Roda, doncs mira, em vaig flipar i ho vaig viure així. ;)
EliminaTampoc en sabia res d'aquest indret però me n'has fet interessar. Cada vegada me n'adono més que tenim llocs ben macos i molt a prop de casa que no hem vist i que no ens hauríem de deixar perdre. Jo intento posar solució a aquestes mancances, t'ho pots creure que vivint a menys de 50 km de la Cartoixa d'Escaladei, hi vaig anar per primera vegada el mes passat?
ResponEliminahe, he, he... a vegades com més a prop tenim una cosa més triguem en anar-la a veure. Jo a la Cartoixa d'Escaladei hi vaig anar fa molts i molts anys, ara ja tocaria tornar-hi.
EliminaSuposo que aquest lloc de l'Esquerda a mi em fa fer un efecte doble, per allà hi tenia molts records d'infantesa.
Jo de vegades me'n faig creus del que tenim i no coneixem!!! Indrets que són bonics pq si i ens passen desapercebuts, i si ens n'adonem com que estan al costat de casa no els valorem...
ResponEliminaMc, molt malament!!! Jo ja hi anava a menjar la mona quan era joveneta :P
Bon dia de divendres!!!
Jo trobo que en aquest país en costa de valora r i de promocionar tot el patrimoni cultural que tenim...
EliminaBon dia de divendres, lluna bonica!!!
Un lloc interessantíssim i poc conegut. Pels comentaris anteriors veig que som molts els que no en sabíem res. Per sort tu ens el descobreixes i segurament anirem a veure'l algun dia.
ResponEliminaRamon, no tinc ni el més mínim dubte que hi anireu, sé que teniu una curiositat infinita i que sou uns bons rondaires... no pareu!!! :)
EliminaSom ells, som nosaltres?
ResponEliminaA ells, pobres ibers, els hi va anar tant complicada la cosa com a nosaltres. Tenim un país tant bonic que tothom se'l vol apropiar!!!
EliminaM'agrada molt l'etimologia que has explicat sobre "esquerda",
ResponEliminaA terra entre les restes arqueològiques hi ha una esquerda de veritat, entre pedra i pedra, i primer es pensaven que d'aquí venia el nom, però després han trobat que era un esquerda artificial i construïda per l'home, al mateix temps que unes tombes antropomòrfiques i, en canvi, el nom de l'Esquerda estava ja en documents anteriors... i ens van donar aquesta altra versió etimològica, que a mi també em va encantar, també.
EliminaEm queda una mica lluny, però sembla tan interessant que ho anoto a la meva llista de visites pendents.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho!!
Bon divendres, nina!!
Aferradetes :)
Saps, nina? És interessant si t'ho expliquen bé... Espero que si algun dia hi vas trobis algú que t'ho expliqui com a mi.
EliminaBon cap de setmana, bonica!!!
Petjades del temps... Doncs mira Carme, apunta't queda. Un lloc xulo per a visitar!
ResponEliminaXulo, xulo, envoltat de riu , per gairebé tots els costats, s'acabaven de protegir amb una muralla pel costat de l'accés per terra.
EliminaNo coneixia aquest lloc, sembla molt interessant...Gràcies per la lliçó d'arqueologia!
ResponEliminaPetonts, Carme.
Jo vaig gaudir-ne molt, M Roser. :) Petonets de bona nit.
EliminaMira que visc a prop, exactament a Taradell, hi encara no hi he anat mai tot i que sempre que en sento parlar en pica la curiositat
ResponEliminaEt recomano, bruixeta, que si hi vas, sigui amb explicació!!!
EliminaM'estàs dient que tot això és a Catalunya, a la nostra Catalunya, al nostre país??? Ara mateix estic "al.lucinant": no és que no hi hagi estat mai, és que ni n'havia sentit a parlar! Interessantíssim, segur!
ResponEliminaExactament a Osona, a Roda de ter, vora el Ter, un dels nostres rius!!!
Elimina:DDDDD A mi em va agradar molt, i ho vaig trobar molt emocionant, potser perquè en aquest poble hi tinc els meus orígens pels 4 costats.
Una bona explicació de tot el conjunt. Hi he estat i també el recomano, per les ruïnes i per la visió del Ter.
ResponEliminaNo sé com has trobat aquest post, però m'alegro que també el recomanis. Va ser una visita preciosa i emocionant.
Elimina