Una finestra al mar

D'una fotografia  de la  Mar

Obres  la finestra i fins aquí m'arriba

l'olor  de mar  i de núvol

i la claror que s'escapa
per les  escletxes

a ran de cel i a ran d'aigua.

Ho deixo entrar  tot, fins ben endins de  casa.

Trenem paraules sense  pressa

i escoltem els  missatges  i els silencis.

I després,   veuré  com et brillen els  ulls

entre els  riures  de complicitat.

Una finestra al mar
(gràcies,  Barbo!)

El pi de la Pilar

No podem banyar-nos  dos cops  al mateix  riu,  deia  Heràclit,  ni mirar  dos cops el mateix  paisatge,  penso jo.   El riu  va canviant  la seva  aigua  i canvia  el paisatge  la seva  llum,  però modifiquem  més  encara  la  mirada dels  nostres  ulls  en  veure  a cada  moment  allò que ens envolta.

Quan vaig  repetir  aquesta  aquarel·la, no la volia  pas  fer  igual  ni tampoc  diferent.

    Volia  només  fer-la  de nou,  seguint  el moment  diferent  del primer.

Atzavara

Esborrarem  les  ombres  del camí

I també les  punxes  de les  atzavares.
Però no fugirem pas de la pluja
ni ens  voldrem estalviar el fang.

Per arrelar-nos  amb  més  força.

Mendel el de los libros de . Stefan Zweig

Un llibre  molt  curt,  de poc més  de 50 pàgines,  però que val la pena llegir.  És  trist  també,  però  emociona.

Un llibreter,  vell,  passa  tots  els dies  de la seva  vida  en un cafè  de Viena,  del matí  a la nit.  Un llibreter  de memòria  prodigiosa.  Estimat  i  respectat  pel propietari  del Cafè  Gluck.

"Jakob Mendel no veía ni oía nada de lo que ocurria a su alrededor. Junto a él alborotaban y vociferaban los jugadores de billar, corrían los marcadores, repiqueteaba el teléfono. Barrían el suelo, encendían la estufa... Él no se enteraba de nada." 


 "En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista com al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa." 


 En su mundo superior de los libros no había guerras, ni malentendidos, tan sólo el eterno saber y querer saber aún más números y palabras, títulos y nombres. "

Chop Suey - segona proposta

Chop Suey, Edward Hopper, 1929. 

Per a la 50a proposta de Relats conjunts

Post  dedicat  al Carles  i a la Lola...   una picada  d'ullet  i un somriure. Com que no sou blocaires  i  encara que no sé  si ho llegireu,  voldria  dir-vos que, en aquest  cas,   es tracta  de fer  un relat  sobre  el quadre  de Hopper.  Només representa  el desig  que no s'acabin  mai les  ganes  d'anar  a fer un mos  o un cafè  amb  els amics,  per més  enganxats que  estiguem a les  màquines.

Per a Allie 

Hola Kim! Com estàs?
He vist aquest quadre que t'envio en arxiu adjuntat i he pensat en tu.
Te'n recordes de quan anàvem a fer un te o un cafè, i xerràvem pels descosits?

 Per a Kim 

Hola Allie! Jo molt bé i tu!
Sí que me'n recordo! I tant que sí!
 Anàvem amunt i avall per trobar-nos... ara ens trobem cada dia aquí...

Per a Allie  

Però era xulo, eh? Què coi fem sempre tancades a casa davant la maquinota?
Escolta  tu saps si encara hi ha cafès?

 Per a Kim 

Ostres, nena, clar que hi ha cafès!  Crec  que  encara  en queden  ben bé  una dotzena  pel centre de Barcelona

 Per a Allie 

 I tu t'atreviries a tornar-hi anar?  Hi deu anar  algú?

 Per a Kim 

Sí, dona, clar que sí!  Si no,  no existirien.
Li podríem dir al Max si vol venir.

Per a Allie 

 Genial!
 Ens trobem, demà a les set de la tarda a Rambla Catalunya/ Mallorca
Per allà segur que n'hi deu haver algun.
Que divertit! Quina aventura!

 Per a MAX 

 Max, et reenvio els mails que ens hem creuat...
 Vols venir demà a les 7 a fer un cafè, amb l'Allie i amb mi?  Saps  algun lloc?

Per a Allie 
Per a Kim 

Nenes, estimades, teniu unes idees, estranyes, però molt divertides!
Sí  en sé  un  del qual parlen  alguns blocaires  penedits:
"El cafè  dels  blocaires anònims"  molt  a  prop  d'on dieu,
 Som-hi! Fins demà!

Bultra: arbres vora el riu

Serà  com un joc  i m'amagaré darrere  els arbres
però no  aniré pas gaire  lluny.
Seré entre les  ombres o  rere les  branques,
però  se sentirà ben a prop el meu pas.


Mentrestant, miraré  el riu des  de la finestra.
I aprofitaré  el fluir de l'aigua,  i els ànecs que s'empaiten,
i el sol  i  les  branques  nues  de colors  inesperats
i també  cada  somriure.  Ho colliré tot,  per  viure. 

PD 1:  gràcies  per  la paraula  nova Miquel Àngel!

PD 2: bultra 

1 f. [BOC] [AGF]  bosc de ribera Bosc que es fa a la ribera dels rius i dels estanys, en sòls humits. 
2 f. [AGF] Conjunt d’arbres o d’altres plantes que forma aparentment una sola massa.

Ja som en el període de propostes!!!

Passeu per  cats  i proposeu  totes  les   que  us semblin les  millors iniciatives  del 2011!!!

Abandonar-se a la passió d'Hiromi Kawakami

"Així han passat cent anys.

Ara, al cap d'un segle, amb prou feines  recordo les  coses  que ens unien, només  sé  que l'estimava  intensament.

No sé què passarà. No sé si quan hagin passat cent anys i cent anys més, encara pensaré  en ell. Quan era  viva,  vaig  conèixer en Sakaki i vam decidir per casualitat que ens suïcidaríem junts, i així  hem acabat.

A vegades  recordo que ell  em deia  que m'assemblava  a la Kiyo.  Em pregunto si de debò va esperar  el seu amo dins la tomba,  la Kiyo.  Jo vaig  esperar  en Sakaki  i no va  venir  mai.  Ja  han passat  cent  anys i res no ha canviat.  Ara ja és  mort,  i no canviarà  res."

Hiromi Kawakami

(del conte  Cent anys)

Són vuit  històries  d'amor,  encara que jo no hi he  trobat  la  passió  que promet  el títol.   Però  certament  són històries  d'amor.   Estan explicades  amb molta  proximitat  als  personatges,  molt des  de dins.  Ben explicades.  Aquesta  noia  domina la  curta  distància,  els sentiments.  A mi m'han semblat tristes.  N'hi ha un parell,  que m'han  impactat  molt.  El conte  Cent  Anys  i el que  dóna títol al llibre.   M'han semblat  molt bons.  

Chop Suey - una proposta de Relats Conjunts

Chop Suey, Edward Hopper, 1929.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts. 

 Moltes Felicitats! Esperem que en feu moltes més!

L'Allie  i la Kim, tot  just  s'havien trobat  un parell de cops,  coincidint  en alguna festa, sempre entremig  de la gent i encara  mai no s'havien acostat gaire.  Sí suficient per  haver  quedat  de veure's  un dia.    Van triar  una hora d'esmorzar, per  trobar-se  soles  i tranquil·les.   Molt assenyades,  elles,   es  van explicar  les  coses  a poc  a  poc  i amb  molta  calma,  com si  s'adonessin, encara que no ho sabien, que tenien tot el temps  del món per compartir  i  que  mai no se'ls acabarien  les  complicitats.  Es  reconeixien  l'una en l'altra,    d'això  se'n van adonar  de seguida,  gairebé  només  de veure's.   Quan  l'Allie  va obrir  el llibre  que li portava  la Kim,  va  quedar sorpresa  que fos  el mateix  llibre  que ella  havia  volgut  tenir, sense  aconseguir-lo.  La  màgia  d'una bona amistat  estava  ja  en marxa,  no calia  fer  cap esforç,   ni costava  gens de  dirigir-la. Com si haguessin  pujat  en un tren  cap una  destinació  feliç.  Al mateix  tren,  al mateix  vagó. 

Havien mantingut el contacte escrivint-se  unes  cartes,  sense  massa continuïtat,  però   que conservaven ben viu,   l'interès  de veure's  de nou.  Mesos més tard,  van trobar  l''ocasió de fer un altre esmorzar. Es  van explicar  els  seus amors  i els  enamoraments  viscuts. Estaven contentes. Totes  dues   tenien un home que les  feia  somriure  i les  il·lusionava.  I ja ho sabien. No s'havien pas amagat  res.  Il·lusionades,  van  començar a  construir  colze  a colze  una gran  història. Què importava que l'home fos el mateix, si l'estimaven? Què importava que l'home fos el mateix, si les estimava? Sempre es van entendre bé, encara es veien reflectides l'una a l'altra i van començar a inventar nous camins,  se'ls farien a mida, si calia. 

 PD: amb els meus agraïments al relat de la kweilan i al comentari que  hi ha deixat la mar, com a font d'inspiració.   Gràcies  a les  dues!

230è Joc literari de Jesús Tibau

Paraules  eixutes  sense  genet  

i un tendre  cromatisme.

I la mirada  que busca  el paisatge  ocult,

dintre  aquest  plor  de la pluja nocturna.

Moixaines de llum nova  als cossos

cercant la bellesa en un miratge  de matí fred.

A poc  a poc  desfaig  els rulls  del vent

i reneix  el dia  amb somriures  i dubtes.

Els  autors  dels  versos  pel mateix  ordre:

Sílvia  Plath

Fanal Blau

Joan Guasch

Josep Mª de Sagarra

Barbollaire

Zel

Miquel Martí Pol

Montse  Pes