No podem banyar-nos dos cops al mateix riu, deia Heràclit, ni mirar dos cops el mateix paisatge, penso jo. El riu va canviant la seva aigua i canvia el paisatge la seva llum, però modifiquem més encara la mirada dels nostres ulls en veure a cada moment allò que ens envolta.
Quan vaig repetir aquesta aquarel·la, no la volia pas fer igual ni tampoc diferent.
Volia només fer-la de nou, seguint el moment diferent del primer.
Són diferents, però igual de boniques.
ResponEliminaja he vist la diferència...
ResponEliminael de l'esquerra està fet amb un 28mmm i el de la dreta amb un 35mmm i l'enquadrament una mica més a la dreta...
;¬P
cap segon és igual a l'anterior, ni cap somriure, ni cap bes...
i tots tenen el seu encant...
tots son únics en aquell moment..
i pel mateix motiu meravellosos...
són unes aquarel.les genials...
un petonet dolç, des de qualsevol perspectiva, nina estimada
:¬)***
Si els ulls del que miren canvien en funció del seu estat, com no ho ha de fer el paisatge? Les dues tenen nivells de detall diferents, però les dues tenen el seu què també.
ResponEliminaSembla que dfu ser veritat, que només mirant les coses ja les modifiquem.
ResponEliminaLa mateixa mirada i diferents percepcions, són el fil conductor d'una història, més enllà de l'estancament.
ResponEliminaLa mateixa emoció interna,camina al compàs de la natura, ajudada pels regals de les teves composicions.
Gràcies, Carme, per la teva llampada, en els meus dies!
Són diferents, però precioses totes dues! Saps? Ara m'he aficionat a pintar amb aquarela.... és molt xulo! No tinc grans dots de dibuix, però m'ho passo molt bé. Algun dia pujaré algo perquè ho vegis!
ResponEliminaL'altre dia vora el riu, et parlava d'Heràclit, i avui apareix novament. Aquests grecs que eren mestres, i nosaltres els seus deixebles.
ResponEliminaTot canvia, mai res torna a ser el mateix,per més que de vegades ens entestem en repetir, l'irrepetible!!!
Una mateixa cosa pot ser vista diferent per diferents persones i fins i tot per la mateixa persona, si la veu en un moment diferent. Ho has demostrat amb aquestes dues pintures, ben iguals en alguns detalls, ben diferents en d'altres. :-)
ResponEliminaHeràclit pot ser és referia a la mateixa aigua. El riu continua sent el mateix. És una sort que cada cop poguem veura coses diferents, Dèu ser per ço, que ens agrada tornar als vells paissatges i recrear i comparar.
ResponEliminaGràcies, Jp!
ResponEliminaBarbo, no hi ha com un expert com tu per saber amb quin objectiu està pintada cada aquarel·la... si tu m'ho dius, jo m'ho crec. Gràcies, un petó també per a tu.
Gràcies, XeXu!
És així mateix Noves Flors, la mirada de l'observador ja modifica la realitat. :)
Pilar, més enllà de l'estancament... no dubtis, anirem més enllà de l'estancament. Gràcies per recordar-m'ho!
Alba, doncs ja ens n'ensenyaràs alguna! M'agradarà que les comparteixis! Molt!
Me'n recordo Dafne, em van quedar dins aquestes paraules... i així segueixo el filo dels pensaments, compartits i intercanviats.
Mc, repetir una aquarel·la o un dibuix és una sopresa, no saps mai on et fiques...
Tens molta raó, Carme; és la manera de mirar la que fa canviar la percepció del paisatge, de les coses en general. I la manera de mirar ens ve donada per l'estat del nostre ànim en cada moment.
ResponEliminaPrecioses aquarel·les; recordava el poema de la Pilar d'abans de la marató, i em va semblar bellíssim. Ara, de les dues imatges no sabria quina triar; les dues mirades valen la pena.
Una abraçada!
Carles és realment una sort que la mirada sigui diferent, tot és nou.
ResponEliminaGalionar, moltes gràcies... sempre hem de preservar la mirada que volem i la que ens agrada sobre les coses. Sempre n'hi ha una que és ben nostra i que és la que volem, diferent sempre això sí!
És molt interessant, la reflexió que fas!! Les coses no només són com són, són com les veiem nosaltres!
ResponEliminaEn la prespectiva
ResponEliminala diferència,
en la llum
la coloraina,
en el mirar
l'esència viva,
busca el detall
la confiança
i troba el repte
del artista
imprenats en l'instant
que no el depasa.
Lliura el pinzell
la viva imatge
que engatusa més
que la paraula.
............Anton.
Em fa gràcia perquè trobo que hi ha força diferències, tant en les tonalitats dels colors, com en la perspectiva... i, malgrat tot, està claríssim que és el mateix lloc...
ResponEliminaUna pregunta: Abans de pintar la segona, has mirat la primera, o ho has fet la comparació després?
No sabria pas amb quina quedar-me... Potser la segona té més detalls i la barana amb la torreta està absolutament genial... però, en canvi, m'agraden més els tons de color de la primera. Però bé, això és per posar-me a filar prim, per trobar-hi alguna cosa, perquè, en realitat, les dues són magnífiques :-))
Uisss, què mal redactat... Ho arreglo:
ResponElimina"Una pregunta: Abans de pintar la segona versió, has mirat la primera, o has fet la comparació després?
M'has fet reflexionar molt i em sembla que avui acabo d'entendre una miqueta més... Moltes gràcies Carme, necessitava aquesta reflexió!
ResponElimina"T'estic veient
ResponEliminamirant-te cada dia
sempre ... diferent."
Bona tarda Carme.
Carme, tu fas com els impressionistes que pintaven el mateix paisatge a diferents hores del dia, per veure'n els canvis de llum...
ResponEliminaI no sabia que tu també tenies un pi!
Petons,
M. Roser
fins i tot els bessons tenen diferents matisos.....però cap d'ells es més maco que l'altre.
ResponEliminaGràcies per compartir la bellesa dels dos instants...un petó!
ResponEliminaD'alguna manera, m'encanta la idea que cada segon que passa deixa enrere un moment irrepetible. Vivim tantes històries com segons passem en aquest món? potser sí...
ResponEliminaI tant que sí, Yáiza, no en tinguis cap dubte.
ResponEliminaAnton, gràcies per portar-me fins aquí la paraula engatusa... m'encanta recordar-la!
Assumpta, el dibuix està fet a partir d'una foto que vaig imprimir. He mirat la mateixa foto, però no la pintura, que ja no la tinc ja que fa dies que la vaig enviar a la Marató i ara la tenen uns amics meus que la van comprar.
Cèlia, a mi a vegades també em passa això... llegir precisament una cosa que necessites en un blog... m'alegro haver sintonitzat amb tu.
Quina sort, Pere! Tot ho transformes en una dolça senzillesa. Bona nit!
M Roser, de fet vaig pintar el mateix paisatge i amb la mateix a llum, els canvis són tots involuntàriament meus.
Gràcies garbí, una comparació ben encertada. Son bessons... :)
Un petó, Núria!
Ferran, tantes, tantes... o així m'agrada veure-ho! ;)
Així es pot conèixer i compartir l'essència d'una interminable i inabastable col·lecció de moments.
ResponEliminaRafel, a mi em sembla ben abastable :) cada moment té el seu lloc i no pot repetir-se ni multiplicar-se. he he he... que bé, oi?
ResponEliminaAh, gràcies!! :-) O sigui tu has fet el dibuix mirant la foto i, després, has buscat la primera versió (guardada informàticament) i t'has adonat de les diferències... És que ho trobo molt interessant :-)
ResponEliminaAixò ja ho feia Monet amb els nenúfars de Giverny... he he
ResponEliminaI segur que molts altres pintors...
A mi m'agrada la de l'esquerra. Té els colors més càlids :o)
Petó
Sí, Assumpta, jo intentava fer el mateix quadre. No pretenia ni canviar la llum ni res... sortís com sortís.
ResponEliminaFra miquel, només que ells sabien el que es feien i jo no... :) és simplement una repetició, sense buscar cap altra cosa que aquesta. Gràcies, Miquel.
La primera és més "riallera", com si fos a ple dia. L'altra ja té uns tons més ombrívols. Vaja, em sembla a mi.
ResponEliminaMolt boniques les dues!
No puc passar mai amb presses pel teu espai!!...Sempre necessito el meu temps per gaudir, reflexionant sobre el que ens expliques o observant els dibuixos que ens regales...o les dues coses alhora!!
ResponEliminaDesprés de pensar en la mirada que canvia segons el moment, m'he parat a buscar les diferències dels dibuixos i m'ha donat la sensació que a la primera vas buscar oferir-nos una mirada més global del conjunt de la poesia i el dibuix, sense que res destaques i que en la segona t'has volgut entre-tenir fent-nos més rellevants els detalls??...
Gràcies per aquest moment!!
Una abraçada.
Doncs ho trobo molt, molt curiós... M'agrada! N'hauries de fer més! :-)
ResponElimina