Paraules eixutes sense genet
i un tendre cromatisme.
I la mirada que busca el paisatge ocult,
dintre aquest plor de la pluja nocturna.
Moixaines de llum nova als cossos
cercant la bellesa en un miratge de matí fred.
A poc a poc desfaig els rulls del vent
i reneix el dia amb somriures i dubtes.
Els autors dels versos pel mateix ordre:
Sílvia Plath
Fanal Blau
Joan Guasch
Josep Mª de Sagarra
Barbollaire
Zel
Miquel Martí Pol
Montse Pes
Les ombres resseques d'aquests arbres
ResponEliminasemblen mans disposades a engrapar a qualsevol que s'atreveixi a pujar els esglaons que menen a la casa de la poesia. Els guardians no permetran que ningú destorbi la pau d'aquest indret on habiten les paraules i els sentiments...
Petons,
M. Roser
un tendre cromatisme el d'aquests dibuixos.. m'agrada aquest blau de la primera imatge!
ResponEliminaels versos els has lligat molt bé, és una constatació de què la lògica, el sentiment i la raó poden venir de fonts diverses.
Mira que en sou de joganers he? ,a mi no m'agrada jugar , cagonlolla sempre esteu jugant i jo no jugo,que no m'agrada jugar!! ...hauré d'anar al psicòleg....
ResponEliminaRecull de bons poetes.
ResponEliminaNo sé que dir, tan sols enviar-te un petó i un somriure de moltes gràcies.
ResponEliminacarai, nina...
ResponEliminaescollir un vers meu...!
estic molt afalagat...
moltes, moltes, gràcies nina estimada
petonet dolç
:¬)****
Com sempre...preciós!!!
ResponEliminaUn bon exercici literari amb un resultat preciós. :-)
ResponEliminaHa quedat un poema genial!
ResponEliminaja ja ja!
Has triat molt bé els versos, m'encanta el resultat de tot plegat!
Patons!
Trobo que a la catosfera hi ha molt nivell, no hagués descobert quin vers era de cadascú si no ens ho haguessis dit.
Caram!! Bon homenatge a la poesia i als poetes! :-))
ResponEliminaGràcies M Roser, el dibuix és tret d'una foto del Temps de Flors a Girona.
ResponEliminalolita, a vegades l'atzar funciona... vaig triar versos una mica aleatòriament sense pensar-hi massa i sense buscar cap resultat. I després vaig pensar en alguna cosa que m'agradaria expressar i va sortir, com una màgia. Just, allò que jo volia.
hehehe, Miquel Àngel, em fas gràcia... quin problema hi ha? jo no li veig... ni en jugar ni en no jugar... cadascú al seu rotllo. No juguis, home, no juguis que no passa res!
Sí Carme, en són! :)
Un petó de tornada, Montse!
Oi que ha quedat bonic, el conjunt, Barbo? :) un petonet per a tu també.
Gràcies, Núria!
I a tu també, Mc!
Un nivellàs, Gerònima! :)
Gràcies, Assumpta!
Una tria molt original i bonica!!! I un dibuix que branques que conviden a enfilar-se cap amunt!!!
ResponEliminaPreciosos versos (hi ha uns artistassos per la xarxa!) i preciosos el dibuixos. M'agraden, ja saps que sí :)
ResponEliminaUi, t'havia deixat un comentari i ara veig que no se m'ha publicat.
ResponEliminaHo torne a intentar. Et deia que t'ha quedat molt bé, molt. Amb tots els versos units sembla un poema compacte!
Artista que ets!
Jo també hi participaré. M'ha agradat la idea.
Un joc molt enginyós. Ha quedat molt bé.
ResponEliminaEnhorabona!
Moltes gràcies, joana!
ResponEliminaCaterina, i tant que sí, artistassos! Gràcies!
Noves Flors, és una idea maca i interessant de dur a terme, M'ha agradat fer-ho. Esperem la teva participació!
moltes gràcies, que s'animi més gent a participar!
ResponEliminaGlòria, m'alegro que t'agradi...
ResponEliminaAixò, Jesús, que s'animin que l'experiència de fer-ho val la pena. Gràcies!
Preciosso els versos i el dibuix de la foto de Girona.
ResponEliminaLa tria haurà estat aleatòria, però el resultat ha estat una xarxa de tendresa i somriures.
ResponEliminaI si hi ha algun dubte, més humans ens fa.