Un llibreter, vell, passa tots els dies de la seva vida en un cafè de Viena, del matí a la nit. Un llibreter de memòria prodigiosa. Estimat i respectat pel propietari del Cafè Gluck.
"Jakob Mendel no veía ni oía nada de lo que ocurria a su alrededor. Junto a él alborotaban y vociferaban los jugadores de billar, corrían los marcadores, repiqueteaba el teléfono. Barrían el suelo, encendían la estufa... Él no se enteraba de nada."
"En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista com al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa."
En su mundo superior de los libros no había guerras, ni malentendidos, tan sólo el eterno saber y querer saber aún más números y palabras, títulos y nombres. "
Un llibre curiós. Tot i que és curt, no sé si m'acabaria d'agradar. No em crida massa, així a primera vista. I això que parla de llibres...
ResponEliminaSuposo que ha d'estar força bé pel que dius i perquè segurament segueix amb l'excel·lent prosa de l'autor. El que he llegit d'ell m'ha agradat, així que, miraré de trobar-lo.
ResponEliminaTractant-se de Zweig segur que és bo! gràcies Carme aquest no el tenia present! vinc del bloc de la Maira que és el teu i ja t'he dit allà el volia i aqui ho matiso: si has de fer un stop o un reset tens tot el dret a fer-ho i és una decisió que respecto...
ResponEliminaUn llibreter vell que ben segur tenia una llibreria d'aquelles petites on s'hi trobaven autèntics tresors i que feien una olor molt característica...
ResponEliminaAra tot són locals amb molts llibres , però amb poc caliu.
Bona tarda de diumenge,
M. Roser
És bonic, XeXu, però si no et crida és que no et crida, tampoc tu i jo coincidim sempre! :)
ResponEliminaA tu si que crec que t'agradarà, Carme!
Gràcies Elfree! Una abraçada, guapa!
No tenia ni llibreria, M Roser, feia la seva feina en un bar, era com un consultor més que un venedor... una figura molt especial.
El vaig llegir fa un temps i em va agradar molt, tot i així no amb la mateixa intensitat que altres de Sweig com per exemple Carta a una desconeguda, que em va entusiasmar tan que qualsevol llibre que he anat trobant-me d'ell sempre ha estat, és i serà benvingut i benllegit..
ResponEliminaUn petit però gran llibre! N'hi ha un altre de llibre de Zweig, així petitó i curtet per llegir una tarda de diumenge davant la llar de foc que és boníssim: Els ulls del germà etern.
ResponEliminaA mi em va agradar molt també.
ResponEliminaMarta, no he llegit Carta a una desconeguda, però en tinc ganes, ja me n'havien parlat molt bé.
ResponEliminaMarta, m'apunto el que em dius: Els ulls del germà etern.
kweilan, m'alegro de la coincidència. :)
Quina sensació més guapa que m'ha provocat. Me l'apunto :)
ResponEliminaPetonàs
Sempre he tingut curiositat per lelgir alguna cosa d el'Stefan Zweig.Creus que aquest és un bon inici?
ResponEliminaDani, si t'animes ja ens ho diràs.
ResponEliminaMaria, doncs sí, crec que pot ser un bon inici. És un llibre curt, fàcil de llegir, molt ben escrit i que crec que et pot agradar. Es trist i emotiu.
Carme, jo estimo profundament l'obra d'aquest autor des que li vaig llegit "Carta a una desconeguda"; per la mica que et conec juraria que t'ha d'agradar, i a més també és curt. Ara tinc, per llegir, "La impaciència del cor", també de Zweig; ja te'l comentaré. I buscaré el que ens recomanes, i tant que sí.
ResponEliminaBona setmana, Carme!
Ostres tu!! Perdona per l'expressió, però gairebé m'ha fet por llegir-ho...
ResponEliminaAlgú que va al Viena, algú amb bona memòria... i ja poden jugar al parxís, córrer criatures, recollir plats i vasos fent soroll que, aquest algú no sent res de res... i està ficat en les seves històries, viatjant per l'espai i el temps.
Bé, seria un cas exagerat i ara jo estic divagant i a mi, si se'm posen al costat a parlar fort si que em distreuen, però és que m'ha donat una sensació taaaan coneguda...
Zweig no decep mai. Al menys tot el que he llegit d'ell (que tampoc és que ho hagi llegit tot) era molt bo.
ResponEliminaUn títol curt, en l'original: Buchmendel. Sentia curiositat, em pregunto si el trobaré a la llibreria, em crida molt l'atenció.
ResponEliminaGalionar, aquest ja em sembla inevitable llegir-lo. Me l'han recomanat tants cops! Ho faré, segur!
ResponEliminaBé, Assumpta, no crec que et passi el mateix quan llegeixis... és ben diferent, especial ...
Aquí ara es troba fàcilment, perquè és una traducció del 2009 i em sembla que mai no havia estat traduït abans. Ara ja van per la cinquena reedició. No sé si en alemany deu ser fàcil de trobar, però suposo que sí... no?
Glòria, m'alegro de llegir-te això així, continuaré amb Zweig!
ResponEliminaMillor que sigui diferent!! ja que has dit que és trist :-))
ResponEliminaFerran, t'he contestat més amunt, però no he posat el teu nom! :)
ResponEliminaAssumpta, ben diferent! No crec que et puguis identificar amb el Sr. Mendel ni que vulguis. Un personatge interessant però allunyat de nosaltres.
Hahaha CARME, ho expliques de forma que ens vinguin ganes de llegir el llibre! :-P
ResponEliminaNo sé si ara el que necessito és un llibre de caire trist... potser per a més endavant!
ResponEliminaFet, me l'acabo de comprar per amazon.de Si tot va bé, divendres el tindré a les mans :)
ResponElimina