D'una fotografia de la Mar
Obres la finestra i fins aquí m'arriba
l'olor de mar i de núvol
i la claror que s'escapa
per les escletxes
per les escletxes
a ran de cel i a ran d'aigua.
Ho deixo entrar tot, fins ben endins de casa.
Trenem paraules sense pressa
i escoltem els missatges i els silencis.
I després, veuré com et brillen els ulls
Una finestra al mar
ResponEliminai ja és el que té quan trobes un moment... i el comparteixes amb el mar...
et brillen els ulls i els dins...
i sols pot somriure...
preciós el dibuix...
belles, tendres, paraules...
un petó dolç, nina estimada..
:¬)*
Carme!
ResponEliminaQuina preciositat!
Entro a casa teva i sento l'olor de mar que s'escampa... suau, per tots els racons, brillant...
I somric de les nostres complicitats i les celebro amb tu obrint finestres i deixant que els diferents paisatges bressolin el nostre camí i ens ajudin a inventar la vida...
Petons bonica!
M'ha agradat molt!
Gràcies!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEnyorava el mar. Quin regal més bonic, me l'has portat a casa!
ResponEliminaUn petonet.
És la mateixa mar que veig, si aixeco la mirada, entre un mot i un altra, ara, quan t'escric i t'envio un petó, Carme.
ResponEliminaSense pressa. Aquest és el secret del plaer. Trenar paraules, olorar la mar... sense pressa, com una degustació.
ResponEliminaBarbo, gràcies per la cançó... t'he de confessar que ja hi vaig pensar, en la cançó quan vaig posar el títol. I ara ja la tinc aquí, la pujaré al post. Ja que li he robat el títol.. al menys que hi sigui i que en formi part.
ResponEliminamar, m'alegro que t'agradi, de finestra a finestra hem eixamplat el mar... :)
Maijo, quina sort que t'agradi! Una abraçada bonica!
Un petó, Glòria, gràcies per saber veure el meu mar com si fos de veritat.
Noves Flors, com una degustació, que bé, una degustació de mots, una degustació d'olors de mar i de núvol... un petó, guapa.
Que bonic ha de ser, llevar-te al matí obrir la finestra i trobar-te amb una postal "en vivo i en directo"! I aspirar la salabror del mar que et dona el bon dia...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Donc per una bona entrada de colors des del balcó del mar!!!
ResponEliminaobrim portes i finestres i que tot esdevinga més clar.
Petons
M Roser ... és ben cert... i si no ho tenim, en vivo i en directo... doncs ho dibuixo. Bona nit!
ResponEliminaJoana, les obrim, i entra la claror, és cert! Petons!
Quina meravella!!! Captes l'essència i la transformes amb les teves paraules i colors. De debò quin talent que tens!!!
ResponEliminaTalent, traça i tendresa!
ResponEliminaUn petó, carme!
L'olor del mar... com no t'ha d'arribar a tú, Carme, si obro la finestra i fins i tot m'arriba a mi?
ResponEliminaAh, Donosti... *sospir profund*
Moltíssimes gràcies, Dafne!
ResponEliminaUn petó, fanalet!
Ferran, així la compartim també amb tu! Aix, Ferran més val que no m'activis el mode *sospirs profunds*... que faré una ventolera... :) Bona nit!
Com que jo tampoc ho tinc ni "en vivo ni en directo" amb al teu dibuix i una mica d'imaginació ho puc gaudir igualment.
ResponEliminaGracies, Carme
Quin privilegi de finestra...
ResponEliminaPreciosa finestra , quin privilegi!! "Una finestra al mar. petita i blanca " diu la cançó potser una de les grans cançons de'l Lluiset Llach" que ara es de vacances però algun dia tornarà perque no pòdra resistir la crida de la manada..Je je ! Una finestra al mar!!! Que caray!! tot un finestral!!!
ResponEliminaUna finestra al mar, per on entra i surt la salabror de les aigües que contenen el silenci, de vegades temut, a voltes necessari, que canvia el paisatge.
ResponElimina