dimarts, 20 de gener de 2009

Com era jo, fa molts anys -1

Un osset sempre dóna seguretat
1953
1953
Però tanta foto acaba agobiant...
1957

27 comentaris:

  1. Quina monada de nena que erets :) jeje... les fotos en blanc i negre sempre porten a records d'aquell llavors al que enyorem però fa gràcia oi :)

    ResponElimina
  2. Quins records, no? És bonic veure les fotos de aquells anys. Eres una nina, bonica.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Des de ben petita, la teva mirada ja mirava enllà... La no asimetria del teu pentinat ja et deia que el món no és asimètric. La teva mirada neta encara la tens avui, no t'has deixat embrutar per les diòptries humanes...

    -m'agraden aquestes fotografies perquè surts natural, tu mateixa, sense dir Lluíssssssssssssssssss-

    A la segona fotografia no sé si estàs agobiada o comproves que encara tens el cap a lloc...

    Passats els anys segueixes dibuixant un somriure i la felicitat floreix a la teva cara.

    Amb el teu naixement veig que sumes 9...

    Rep una cordial abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Fent proves. Cesc. Fotos de fotos. I em van sortir millor que no pas escanejades.

    Gràcies, Anna. Petonets.

    Gràcies, onatge misteriós, que vas i vens...

    ResponElimina
  5. Fotos molt precioses dels temps vells, tals memòries dolces! Abraçades!

    ResponElimina
  6. Oh... com passa el temps,oi?
    A mi m'encanta regirar les fotos de quan era petita! I veig que a tu també??! :_D

    ResponElimina
  7. Bons records.Qui pensava que més tard series exposada en eix escaparat? Anton.

    ResponElimina
  8. Jejeje quina nineta!!! :-))

    Veig que el titol posa "1"... ara ja espero el "2" :-)

    ResponElimina
  9. Com bé diu el Cesc, una monada de nena, però com també diu Onatge, la teva mirada ja era especial. M'encanten les fotos en blanc i negre! (les meves també ho eren!)

    ResponElimina
  10. Que mona, hehehe. Com passen els anys. Bé, a jutjar pel títol, en vindran més de fotos, oi?

    ResponElimina
  11. ohhhhhhhhhhhhhhhhh!!! gràcies per compartir amb nosaltres!!!

    ResponElimina
  12. De tant en tant, bé de gust fer una ullada als records.
    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
    Eres una nina, que guapa !!!!!

    ResponElimina
  13. Quina monada! I quin pentinat tan graciós!
    Jo també tinc una foto de pastoreta similar :)
    Fa gràcia mirar aquestes fotos

    ResponElimina
  14. Es una preciosidad de niña,¡qué bonito tener fotos de tan pequeña!Desde luego,Carme,quien tuvo retuvo,yo también espero ansiosa la segunda parte.
    Ese gesto de agarrarse al vestido lo hacía siempre mi hermana pequeña con el suyo o con el mío,lo recuerdo bien y en ella era señal de timidez.¿Tú eras así de tímida?Un abrazo

    ResponElimina
  15. Em sumo als comentaris d'aquestes fotos dient que sí i fent esment a la "modernor" i originalitat del pentinat, però avui, que he tingut l'oportunitat de veure't en el video de les Històries Veinals, haig de dir que ara també estàs estupenda!

    ResponElimina
  16. Gràcies a tots, sou un encant!

    I cvom aresposta a la Tere: si era mooooolt tímida, durant moooolts anys, però al final em vaig curar.

    ResponElimina
  17. Oooooooooooh!
    Quina nena tan maca!!!

    ResponElimina
  18. Carme el post ratoli, no se t'ha publicat, Bon dia.

    ResponElimina
  19. Yo también te he visto en el programa que os hizo la entrevista sobre Històries Veïnals.A ver si puedo pasar a leeros.
    Yo también padecí una timidez enfermiza.
    Abrazos

    ResponElimina
  20. Que dolça i petonera! Una promesa de la genial persona que ara ets. Aquestes coses es porten escrites a la cara! :-)

    ResponElimina
  21. amb un any i mig de retard...però estàs guspíssima! ;)

    ResponElimina
  22. Doncs jo amb quatre anys de retard... Estàs guapíssima!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari