divendres, 9 de gener de 2009

“Quiet” de Màrius Serra




Quiet és un llibre en el qual Màrius Serra ens parla del seu fill, en Lluís, que va nèixer amb paràlisis cerebral (per dir-ho amb paraules que tothom coneix, que la realitat és molt més complicada de definir) i de les seves experiències i vivències a l’entorn d’aquest fill que té unes necessitats molt especials.

La combinació entre les necessitats expecials d’en Lluís i el ritme de vida que han volgut portar, els membres d’aquesta família, sense deixar de fer les coses que feien abans que en Lluís en formés part, dóna peu a nombroses situacions i anècdotes, algunes molt tendres, altres inquietants, altres tristes, altres reconfortants, totes admirables.

El llibre aconsegueix fer-te sentir molt a prop, d’ells, potser no tant d’en Lluís, que sempre queda com un gran desconegut en la seva simplicitat de reaccions, sinó d’ell, del pare, fins i tot de la mare.

Llegint aquest llibre, els moments viscuts no són de simple lectura sinó que són moments d’experiència vital. Gràcies Màrius per la valentia que suposa compartir aquesta mena de coses.

12 comentaris:

  1. Assumir el sofriment amb naturalitat és la cosa més difícil i poder fins i tot eroica.

    ResponElimina
  2. El meu grup de gospel (bé, ara l'he hagut de deixar però espero que sigui temporal) cada any dedica una part dels beneficis a un grup i el 2008 va ser del síndrome de Rett, i gràcies a això vam conèixer a en Màrius Serra i la història d'en Lluís. Un dia vam cantar per a ells. Va ser tot un honor, però encara no m'he pogut llegir el llibre. El tinc a la llista de "Pendents"

    ResponElimina
  3. Ei, no em diguis que tu ets d'aquell grup de Gospel ... Gospel Viu!

    Aix! no sé posar enllaços als comentaris!

    http://cat.bloctum.com/carmerosanas/2008/05/04/gospel-viu-al-teatre-el-jardi-de-figueres/

    Els vaig anar a veure a Figueres el maig passat i vag xalar de valent! I enveja de veure com s'ho passaven de bé! I sé que fan això que dius, clar que no deuen ser els únic que ho fan. però em sona q ue van dir això de la síndrome de Rett.

    Ja m'explicaràs.

    ResponElimina
  4. Perdona, Joan, les sopreses i coincidències o lligams m'han fet sortir del camí adequat, l'ordre vull dir. És tan difícil d'imaginar pel que no s'hi troba! que sí a mi em sembla de molt mèrit portar-ho amb naturalitat.

    ResponElimina
  5. Una actitud valenta que pot ajudar a molts afectats i familiars amb menys possibilitat de difusió.

    ResponElimina
  6. No tothom seria capaz de compartir-ho.

    ResponElimina
  7. Una tendre història de vida viscuda...

    ResponElimina
  8. El poso a la llista. Segur que és un llibre per llegir i recordar, com "Paula", de la Isabel Allende. Històries que t'arriben molt a dins perquè a més saps que són experiències viscudes. Gràcies per compartir la ressenya, bonica.

    ResponElimina
  9. Difìcil d'assumir i portar a terme. Una família digna d'admirar
    ho va explicar per la tele, encara que sabia quelcom. Anton.

    ResponElimina
  10. imagino que escriure un llibr així ha de ser tota una experiència

    ResponElimina
  11. Escriure llibres com "Quiet" permet difondre aquestes realitats a la resta de persones.

    Una família a admirar.

    ResponElimina
  12. Ostres... Estic segura que ha de ser un llibre magnífic.

    Si ho hagués sabut abans el poso a la carta als Reis però segur... de totes formes, el poso a la llista de propers llibres per comprar. De la manera que en parles segur, segur que m'agradarà :-)

    Gràcies!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari