Hi ha un aire d'estiu
a cada paret blanca.
I al matí de tardor
que es manté encara càlid.
Ja sé que no pot ser estiu per sempre,
i vull oblidar recances i nostàlgies.
Estiraré claror de les tardes tan curtes,
teixiré instants de llum, descobriré somriures,
que ens acompanyin en les hores fosques
de les llargues nits d'un hivern ja arriba.
preciós....estirarem la claror doncs fins que calgui
ResponEliminaAl me ys ho provarem, cadascú a la seva manera...
EliminaSí que són curtes les tardes de la tardor.
ResponEliminaLlargues les ombres i la nostàlgia
La nostàlgia... És ben bé comuna ombra...
EliminaEl poble mariner
ResponEliminaa l'hivern descansa,
i el vell pescador
enyora la barca...
Petonets, Carme.
Gràcies pel poema, M Roser...
EliminaOblida les reçances, Carme, però no barris el pas a totes les nostàlgies, que si són dolces t'abrigaran amb tendresa durant els llargs vespres de tardor.
ResponEliminaEls somriures amics, aquests segur que t'acompanyaran sempre.
Una abraçada!
Sempre hi ha un somriure amic a la vora... Gràcies, preciosa. Una abraçada.
Eliminaaquestes cases tenen la particularitat de que s'hi està molt bé dins a l'hivern i a fora a l'estiu. Racons perfectes
ResponEliminaSí, refugis oberts... A l'estiu s'eixamplen enfora.
EliminaTeixir instants de llum, és preciós. M'hi poso a fer-ho.
ResponEliminaM'agrada molt l'enquadrament del dibuix.
Prou que ho fas, Consol, amb la llum de les teves imatges.
EliminaTot el que baixa puja, tot el que puja baixa. És l'únic consol que tenim.
ResponEliminaRes no és per sempre, tot canvia i moltes coses tornen, al menys les estacions...
EliminaUn somriure sincer omple de llum i calidesa les hores fosques.
ResponEliminaSempre n'hi ha algun de ben a prop...
EliminaDies de calor al sol, i de fresqueta a l'ombra, i vespres frescos en els que encara ve de gust passejar. Però ve l'hivern, i tot canvia.
ResponEliminaSí, l'hivern (real o metafòric) canvia moltes coses... Aixopluguem-nos...
Elimina