No tinc paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Poca cosa es pot dir davant aquest horror.
ResponEliminaDemanem els poderosos que actuïn amb sensatesa. Que no ho facin a cor calent i s'acabin les matances d'innocents.
ResponEliminaQue trist s'ha tornat, de sobte, aquest novembre...
ResponEliminaAl dol injust un silenci que s'exclama en la nit obscura d'on cal saber sortir.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Avui no calen , Carme...
ResponEliminaPetonets.
"Le silence c'est la seule chose possible à faire. La mort c'est trop dure". (llegit avui a la xarxa)
ResponEliminaHo trobo tot plegat més horrorós d'allò que és humanament assumible. Costa molt trobar un bri d'esperança per a aquesta nostra espècie :(
ResponEliminaI és que no n'hi ha de paraules per això, Carme :(
ResponEliminaUna abraçada
Dediquem-los els nostres pensaments...
ResponEliminaQuines paraules podem dir davant de tanta atrocitat? Compartim el dolor en la distància. Molts ànims a tots els que han patit aquest horror.
ResponEliminaLa barbàrie humana no té aturador per això és tan important saber construir la pau.
ResponEliminaLa humanitat és dolenta per definició.
ResponEliminaSerien tan inhumanes les paraules que articulessin el dol...
ResponEliminaUna llaçada negra ens estreny el cor. Com deia un jove testimoni dels fets, la vida ja no serà igual per a ell, i potser per a nosaltres tampoc.
Elimina