Jo sóc paisatge
com un mirall el sento
i el blau em crida.
Alleugerida,
palmera alliberada
de branques seques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
crida i s'expandeix
ResponEliminaMolt encertada la interpretació, Jordi, crida i s'expandeix.
EliminaFaig dissabte a les teulades.
ResponEliminaMolt bona, Xavier! Faig dissabte jo també!
Eliminai què et diu el blau? si es pot saber......
ResponEliminaI tant que es pot saber! El blau em crida a fer una mica d'endreça i neteja interior... Podríem dir a la teulada, com diu en Xavier o al cap.
EliminaPrecioses les casetes marineres...I que bonic que deu ser el mar ara sense banyistes, tinc ganes d'anar-hi a fer un tomb!
ResponEliminaBon vespre.
Montgat, tan a prop i no és un lloc que acostumi a anar. La platja estava preciosa, tranquil·la, amb passejants i sense banyistes. Un mar de tardor d'un blau estiuenc.
EliminaTu ets la teva vida, paisatge que es reflecteix en la teva poesia, el blau que et crida. Poesia alliberada de l'accessori, les branques seques. És la meva interpretació!
ResponEliminaM'encanta la teva interpretació, Helena, perquè tot i no ser amb precisió el mateix sentit que jo li donava, hi viatja en paral·lel, i el fa més entenedor. No és només la poesia que voldria alliberar de l'accessori, sinó moltes més coses. És una boníssima interpretació. Gràcies!
EliminaOstres, com m'agrada la interpretació de l'Helena!
ResponEliminaI tant que sí! A mi també.
EliminaUna interpretació així, fa pujar un esglaó el valor que pugui tenir el poema