Tardor avançada
caliu cobert de cendres.
L'última flama.
Encara queda groc
damunt les branques,
malgrat la pluja persistent
de tantes fulles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Potser és la darrera flama abans del mantell blanc que, tard o d'hora, colgarà tots els grocs tardorals.
ResponEliminaSí, ja queden les darreres flames, que es van apagant...
EliminaEntre cendres, conduïm.
ResponElimina(m'ha quedat una mica negatiu; no n'era la intenció)
EliminaNo, no, el conduïm té prou força per donar-li el tomb en positiu... Gràcies Jordi!
EliminaPassegem la mirada per les dues primeres fotografies i arrosseguem els peus per la tercera.
ResponEliminaMentre llegim els bells poemes.
Arrossega, arrossega que n'hi ha un bon tou...
EliminaUna tardor que ara comença a "picar" , aquí ha fet molta bonança. Boniques fotos. Una abraçada
ResponEliminaHa fet molta bonança, per aquí tsmbé inara ha vingut el fred de cop.
EliminaAquesta època de l'any és una autèntica temptació fer fotos i lluir-les...Molt boniques.
ResponEliminaCamí de tardor
ple de fulles humides.
Els arbres ploren.
Petonets Carme.
Si, i tant la tardor sempre temptadora...
EliminaGràcies pel poema M Roser...
Paleta de colors, arbres despullats.
ResponEliminaEl sol, com una carícia,dibuixa els colors de l'hivern ;)
Molts records Carme!
Una abraçada, Joana, contenta de saber de tu!
Eliminajustament la flama farà el caliu que endolcirà la fred i ens mantindrà l'anima calenta
ResponEliminaEls colors càlids escalfen l'ànima, sí...
Eliminaprimavera d'hivern on els colors dels marrons i els grocs despunten
ResponEliminaUna primavera d'hivern que s'ha convertit en hivern de cop!
EliminaAmb el fred que fa aquests dies, aquest sol de tardor escalfa i dóna gustet!
ResponEliminaSí! El sol de tardor és genial!!!
EliminaL'ultima fotografia m'encanta. Frisso per passejar per aquesta catifa de fulles.
ResponEliminaSí! Quin gustet, eh?
EliminaAvançada no és, que estem al temps que toca. Però tardor sí que és, eh! I molt!
ResponEliminaNo volia dir avançada d'abans d'hora, sinó avançada, que ja fa dies que ha començat...
EliminaEl pas de puça és a tocar!
ResponEliminaLa darrera imatge és preciosa, per la uniformitat de les fulles caigudes amb la llum de la tardor.
Aquests preciosos paisatges i reflexions em porten a una de les meves cançons preferides: "Les fulles mortes", de Jacques Prévert
EliminaJa falta poc... pel pas de puça, pel pas de pardal, Helena.
EliminaM'encanta, Olga, la posaré al post.
Ostres, Carme, quina tardor tan bella que ens portes, en aquest post! És com deixar escapar els ulls per la finestra i deixar-los caminar entre les fulles...
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, van ser uns dies bonics de tardor una mica "passada".
EliminaLa ventada del cap de setmana ens va deixar catifes de foc. Quin caliu!
ResponEliminaAquest passeig em fa pensar en Camprodon.
És tant bonic aquest passeig encatifat! És Camprodon, Teresa, el Passeig Maristany, i tant que sí!
Elimina