Sempre, més enllà, desert a ran d’abisme:
l’oïda és bressol del meu no-res.
La teva veu,
com l'aigua,
xiuxiueig i murmuri,
que compta el temps.
Aturat el doll,
ja no hi haurà temps,
on poder enquibir-nos.
Reomplim-nos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Comptador a zero.
ResponEliminaPer a les veus de més amunt.
Camprodon o Setcases?
Calent, calent... És un lloc que en diuen El Riberal, just a sota de Molló.
EliminaAra, ara sí!
EliminaAra, ara sí!
EliminaReomplim-nos, ara que encara som a temps.
ResponEliminaFàcil de dir, no tant fàcil de fer, però com a mínim és una bona idea. Encara hi som a temps, però cal fer-ho.
EliminaJo em pensava que t'havies deixat la "l" però ja veig que no. Que el títol és d'allò més exacte i a més molt adient. No deixem que s'aturi el doll... :-)
ResponEliminaProcurarem que no s'aturi el doll...
Eliminasi és de felicitat mai estarem prou plens....omplim-nos cada dia
ResponEliminaMai n'estem prou plens, ens cal reomplir-nos amorosament,
EliminaOmplim-nos!
ResponEliminaSí, i tant, omplim-nos!
EliminaCal que neixin flors a cada instant.
ResponEliminaSí, sempre...
EliminaRe-omplim-nos, sadollem-nos.
ResponElimina(Quin paisatge! Encisador)
Ben bé així, re-omplim-nos...
EliminaÉs el Riberal de Molló, just a sota el poble, al fons de la vall.
Una vegada més, m'has recordat el meu fill quan era petitó, que s'asseia vora el riu i no volia marxar fins que hagués acabat de passar tota l'aigua...
ResponEliminaMeravellat,
Eliminali agradava mirar- la,
veure-la tota.
Un haiku, dedicat a aquest petitó, que va ser el teu fill, "veure-la tota" he escrit, amb la temptació d'escriure "beure-la tota" ni que fos amb els ulls, goludament. M'hi trobo, jo també, en l'actitud del teu fill.
Gràcies per la tendresa...
Gràcies, Carme, pel haiku! Certament, amb 3 o 4 anys, des de la Vall de Boí, ja li agradava veure-la i beure-la, l'aigua de la Noguera Ribagorçana...
EliminaUna abraçada!
Ara m'adono de la coma mal posada... O potser la frase mal construïda...
EliminaA aquest petitó que va ser, el teu fill... Perquè ja no es petit, però segueix sent el teu fill, que això no s'esborra mai.
El so de l'aigua, un xiuxiueig a cau d'orella...
ResponEliminaEl doll no s'atura, sempre continua el seu camí, però a cada instant es renova!
Bon vespre, Carme.
El doll no s'atura, som nosaltres que ens aturem, de vegades...
EliminaBon dia M Roser!
Com la pedra s’endinsa
ResponEliminaa l’aigua,
jo em lliuro a tu
amb l’esperança
de l’esclat dels cossos
de so cristal·lí.
Al capvespre
regalimarem besades.
I, en atansar-nos a la riba,
ens perfilarem amb la remor
dels dits a les pells.
Ludovico Einaudi - Oltremare
les teves paraules són molt "provocadores" i amb la fotografia,.... ;-)
Gràcies per tanta dolcesa.
Un petonet dolç :-)******
Ah! la música... M'ha vingut de seguida la cap en veure la foto. Pots sentir els secrets que l'aigua explica al còdols. Per això m'he atrevit a posar-la.
ResponEliminaEspero que t'agradi.
Un altre petonet, nineta, :-)***
Escolto la música, aquestes notes líquides que expliquen els secrets de l'aigua i els còdols. Ben bé així com dius, barbo. Murmuri suggeridor d'instants bonics.
EliminaMoltes gràcies pel teu poema, tan intens d'esclats, remors i regalims. És preciós, poeta.
M'ha agradat molt, tot... Una abraçada agraïda.