No esperis més, gat dibuixat,
no sortirà cap ratolí d'un cau només pintat.
Si surt un ratolí, serà imaginat,
No tindrà gust de res, quan te l'hauràs menjat.
Que grans deuen ser, aquests humans,
pensa el dinosaure, si un simple graó
ja m'arriba a les mans.
M'acostaré a la paret, ben arrambat,
que si en passa algun
no em trepitgi el cap.
no sortirà cap ratolí d'un cau només pintat.
Si surt un ratolí, serà imaginat,
No tindrà gust de res, quan te l'hauràs menjat.
Que grans deuen ser, aquests humans,
pensa el dinosaure, si un simple graó
ja m'arriba a les mans.
M'acostaré a la paret, ben arrambat,
que si en passa algun
no em trepitgi el cap.
Molt ben trobats, els grafits i els poemes.
ResponEliminaLa inspiració té camins inescrutables.
La inspiració o les ganes de jugar...
EliminaUn gat ben dibuixat
ResponEliminas'ha empassat un ratolí
que sortia d'un forat ...
Bona nit Carme.
I jo que me'l mirava tant
Eliminam'he perdut el ratolí,
la cacera i l instant!
Bona nit, Pere!
Molt xulos els poemes, ha sortit una mica el teu esperit infantil i juganer. Macos els grafits també, a Sant Pol aprofiten les parets.
ResponEliminaSí, a vegades quan falta inspiració, vénen les ganes de jugar.
EliminaM'han agradat molt aquests grafitis i els teus poemes. El del gat és genial. :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc!
EliminaEls gats són animals molt imaginatius, fins i tot s'imaginen a si mateixos.
ResponEliminaI vols dir que li troben el gust, al menjar?
EliminaNo, la teca imaginada no té gust de res!
ResponEliminaEstic amb tu, Helena!
EliminaM'agraden els grafits si són bonics i imaginatius com aquest i estan en llocs que no molestin...
ResponEliminaMolt ben trobat el poema!
Petonets.
Si, estaven molt ben posats... No molestaven gens...
EliminaPetonets.
la rata ja pot sortir si vol que el gat no es mourà massa tampoc...
ResponEliminaAixò sí que és canviar el punt de vista!
EliminaM'he divertit molt llegint els poemes. Simpàtics, amb un toc gairebé infantil.
ResponEliminaCom jugar al gat i la rata, poèticament.
O al gat i al saure... ;)
EliminaGràcies, Xavier!
El saure és pacient.
ResponEliminaArribarà més amunt.
El gat s'equivoca.
El gat en espera
Eliminaes queda atrapat.
El saure s'esquitlla.
Ja sé que no té res a veure una cosa amb l'altra, però els grafittis "animats" m'han fet pensar en la cançó de Sisa, L'home dibuixat. Tot és possible, en el paradís de la imaginació.
ResponEliminaUna abraçada!
Tot és possible, encara que la imaginació mai no tingui el mateix gust que la realitat.
EliminaAbraçades, llargues.
Caram! Sí que estan de bon humor a Sant Pol!! :-DD
ResponEliminaJa va bé, ja va bé...
Doncs et diré que sí. No havia estat mai a Sant Pol, per visitar el poble. Sempre de passada. I vam anar-hi un dissabte i ens el vam passejar amunt i avall. Et podria dir que és el primer lloc, on una gran quantitat de persones que ens vam trobar tot passejant, no només saludaven a uns desconeguts (que no seria tan estrany tot i que no sigui tampoc molt freqüent) sinó que ens parlaven, jo diria que per 4 o potser 5 vegades en un matí, la gent de Sant Pol, en donaven una petita conversa amable sense conèixer-nos de res. Un comentari sobre les escales llargues i el cansament, un altre sobre un cotxe petitó i curiós que era per allà on passàvem, una pregunta amable, un altre sobre el temps... mira, em va sorprendre. Hagués hagut de transcriure aquestes converses. No tenien res d'especial, com a conversa, però si com a actitud. Són com molt acollidors. I amb bon humor, ja ho veus. Visca Sant Pol de mar!!!!
Elimina