dimarts, 12 de juny del 2012

Flamencs

D'una foto  de fra Miquel



- No em miris,  camina.
- Com vols que camini, si tu ets  al davant.
- Gira't i camina  on  caminen ells.
- Quan ells  hi van, jo ja en torno  i no vull  girar-me més.
- Et quedaràs  sol,  si vas  cap allà.
- Potser sempre  he estat  sol i  sempre  he  anat  cap  allà.

Moltíssimes  gràcies,  Barbollaire,  per  trobar-me  la  història  sencera  del flamenc!


I  després  de  tot  avergonyit,  pobret...  gràcies  altre  cop!

42 comentaris:

  1. Ai, que be t'han sortit!! M'has fet recordar aquella frase de les "pinzellades de color" ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) pinzellades de color rosa...

      Per cert... ja et val, eh? d'haver tancat els comentaris al petit blog... i al post anterior els has tancat també! Ara te'l penso fer aquí!!!!! :) M'ha passat unes quantes vegades pensar que havia engegat la rentadora i no! és tenir el cap en un altre lloc... fer les coses d'esma, sense posar-hi els 5 sentits... però estúpida! no serà tant, eh? :D

      Elimina
    2. Sí, pinzellades rosa... molt boniques ;-)

      Ehem... no sé... jo em sembla que la paraula esma l'he perdut... i dels cinc sentits només me'n queden un i mig o un coma setanta-cinc ;-))

      M'acabo de recordar a ma germana que, després d'un accident de moto i amb el canell fet puré, encara feia broma amb els que l'atenien... és que aquesta burrada de "un i mig o un coma setanta-cinc" m'ha fet gràcia :-DD

      Elimina
  2. Caram aquests flamencs, quina profunditat de pensament... són molt reflexius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, et donen cada sorpresa, aquest flamencs... l'últim dia que els vaig pintar de tant lluny no els sentia, ara de prop... mira!

      Elimina
  3. N'hi ha que són d'anar a contracorrent. I vulguin o no, sempre seran criticats per la resta!

    ResponElimina
  4. també son tant tossuts els flamencs?......;)

    ResponElimina
  5. Avui hem quedo amb les teves paraules sense despreciar gens ni mica aquests flamencs eh?? Però és que a mi això d'anar a contracorrent sempre m'ha agradat molt.... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vinc amb tu i amb el flamenc que va cap a l'esquerra, Alba!

      Elimina
  6. Si uns van cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerra, no sé quin dia triar per a demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apa, Jp! no dissimulis, que ja ens coneixem... a veure si em faràs creure que tu aniràs amb la majoria cap a la dreta! ;) Apa, vine amb l'Alba i amb mi! triem el dia d'anar cap allà! :)

      Elimina
    2. Jo també vinc cap allà amb vosaltres i el flamenc rebel, però llavors si som tants ja no anirem a contracorrent, no?!

      Elimina
    3. Que si Sílvia, que anem bé, que la corrent només va cap un sentit, nosaltres a contracorrent ;)

      Elimina
    4. Vale vale, és que sóc una cagadubtes!

      Elimina
  7. solitud en companyia, difícil de suportar!

    Soc i estic absent
    com ombra a la llum
    em faig present,
    contades vegades.
    Ignorat per tothom
    em sento sol i abatut!....

    Mentre sento rebel
    una veu al pit
    que punxa per cridar:
    ¡soc aquí! parleu-me ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser per això que se prefereix ben convençut anar pel seu compte... potser la solitud és més fàcil de suportar si no hi ha ningú. Bona nit, Montse!

      Elimina
  8. Ha, ha, ha!
    Ens ha sortit rebel, el flamenc!
    I amb problemes existencials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha encantat aquest riure, Glòria! :D Bona nit... un petó!

      Elimina
  9. Sempre contracorrent i si només fos per triar...
    cap a l´esquerra vull anar.

    T´has fixat que porta el cap ben alt?
    està ben convinçut!

    Bona nit, nina!

    ResponElimina
  10. Fins els famencs s'enfrenten, ningú vol ser cslladet i seguir el que li manen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ningú vol fer el que li manen... potser tinguis raó... :)

      Elimina
  11. És molt "flamencu" aquest flamenc!
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus com li escau, la seva manera de ser!

      Una abraçada, Mc!

      Elimina
  12. Hi ha una escena a la pel-lícula "El tren de mitjanit", que m'ha vingut al pensament tot observant la imatge.
    Una càrcel on els pressos caminen en la mateixa direcció. De repent, un d'ells es gira i començar a caminar en direcció contrària, la qual cosa far neguitejar a la resta, que pensen que no va bé. No obstant això, el transgresor s'ha adonat que ha recuperat la cordura...I la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar aquesta teva aportació és genial! Entre el que diuen els flamencs i el que tu dius... ja tinc una reflexió per molta estona... :) Gràcies, bonica!

      Elimina
  13. Vinc de Cala Pelosa. M'ha agradat molt de trobar-la aquí. Hi anem molt sovint. Però ara ens cal caminar, com diu Lluís Llach. Endavant, sempre endavant. No estem mai sols. Gràcies per recordar-nos-ho sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no podria dir sovint, però si que hi he anat més d'un cop. Aquest dia vam fer la volta al cap Norfeu, (que és una passejada preciosa) al matí. I a la tarda vam seguir camí de ronda, avall una estona, com si volguéssim anar cap a Roses...

      Gràcies a tu Jordi, endavant, sempre endavant!

      Elimina
  14. A mi m'ha recordat aquell anunci de la creu roja (era de la creu roja oi?) On tot-hom fuig excepte la gent d'aquesta organització.
    T'han sortit uns flamencs molt bonics. A mi m'agraden més que els de la foto original :o)
    Gràcies per pintar-los Carme
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tu, Miquel! :) Els de la foto original em van permetre mirar-los i escoltar-los de prop! :)

      Elimina
  15. Carme...
    d'aquesta no se si em perdonaràs... però m'has fet en això
    Perdó, perdó, perdó...

    Estic molt avergonyit...

    (no se si ho saps... però, de vegades, sóc un xic gamberru)

    Petonets dolcíssims, nina estimada.
    :¬)************

    ResponElimina
    Respostes
    1. És boníssim, Barbo... ja se li veien les ganes d'anar al seu rotllo, oi? :) És que és aquest, és el mateix, l'has reconegut de seguida... ja ho veig!

      Moltíssimes gràcies pels somriures que ens regales, poeta-gamberru (o gamberru-poeta? ara no sé ben bé...)

      Petonets, maco!

      Elimina
  16. Ah! a part que abans m'he deixat el "pensar" entre m'ha fet i en això (cosa per altra banda força habitual en mi... que em deixi el pensar vull dir...) el tros de peli que diu Pilar és aquest de Midnight Express.

    Recordo haver-la vist al cinema, amb 19 anys... i buf!!...

    Més petonets dolços, nina
    :¬)*********

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no recordava haver vist aquesta peli, gràcies per portar-la fins aquí. És ben impactant aquesta escena!

      Una abraçada.

      Elimina
  17. Boníssim el vídeo del flamenc!! quina gràcia!! :-DDD

    Per cert... agafa una de les precioses flors que tens a la capçalera, tomba-la i... no serviria de "cos" de flamenc? ;-))

    ResponElimina
  18. Quina au més elegant, el flamenc. M'agraden els teus. I el vídeo molt xulo.

    ResponElimina
  19. Malauradament no sempre tolerem la diferència i tendim a marginar-la. Tanmateix, el flamenc diferent era justament el més creatiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el flamenc diferent, i tens raó és el més creatiu!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari