dimarts, 26 de juny del 2012

El planeta de les tres estrelles

El meu planeta gira al voltant de tres sols. Sí! Ho heu entès bé!

Allà on vosaltres teniu un sol, nosaltres en tenim tres que giren els uns en funció dels altres. Les tres estrelles tenen mides diferents. Dues volten l'una al voltat de l'altra i l'òrbita de la tercera les envolta a les dues. 

Més enllà, molt més enllà, ja molt lluny d'aquestes seves òrbites, gira orgullós el meu planeta. Amb un posat seriós i una òrbita riallera.


Des  del meu planeta,  gairebé  sempre  es  veuen els  tres  sols  a la vegada,  però  hi ha  moments  que només  se'n veu  un  o  dos...  No sabria  dir-vos  en quin moment  és  més  bonic.

Sé  que  es  fa estrany  per a vosaltres.  Pensareu  que  a vegades  pot  fer  molta  calor  amb  tres  sols,   potser  sí,  algun cop, però  en general tot  queda  prou  ben equilibrat.  Però,  també  penso,  al  vostre  planeta, no hi fa  mai  calor?  

******************************************************************


PD:  Un altre  final del microconte  que  proposa  Antaviana.

Prudent:  El van convidar  a pensar,  però va  notar  que se li  escalfava  el cap molt de pressa i va  parar  de seguida.

40 comentaris:

  1. A casa meva hi fa una calor de morir-se, i sense necessitat de tenir tres sols... peròs segur que aquests et donen altres compensacions.

    ResponElimina
  2. Quina llum que hi deu haver en aquest planeta, fantàstic. Però, segur que no va marxar per culpa dels sols i la seva escalfor sense saber-ho i no pel fet de pensar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii Sílvia, preciosa, que les dues hem escrit a la vegada...
      Bona tarda per a tu també!!

      Elimina
    2. Has lligat el microconte i el conte d'una manera que m'ha fet gràcia, Silvia!

      Elimina
  3. Aquí ara en fa poqueta, però quan surti al carrer, la castanya que m´emportaré serà monumental! És el que passa per treballar amb aire acondicionat...

    Fantàstic el conte, del microconte... jo estic com ell ;) i del dibuix, colors vius que nes fan falta a tots!!

    Bona tarda Carmeta, bona tarda Xexu!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, preciosa, moltes gràcies... espero que en sortir no t'agafi un cop de sols... :)

      Elimina
  4. La veritat es que amb la calor del sol que tenim en aquests moments ja en tinc ben prou, afegir-hi la de dos més crec que seria insuportable.
    Bona tarda a tots, hauré de buscar una bona ombra per si de cas!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si entre tres fossin més equilibrats? I si no essent tant grans no són tan aclaparadors com el nostre? I si tot queda més ben repartit? :)

      Gràcies Montse... apa, cap a l'ombra! Un petonàs!

      Elimina
  5. Jo tinc un conte on hi surt un planeta com aquest!!!!!!
    Fa gràcia perquè el planeta es diu, precisament Tressols. El que ara no recordo és si són com els teus o tenen altres colors. Miraré si el trobo i t'hi dic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, llum! Això sí que és una sorpresa... Mira-ho, mira-ho, si són dels mateixos colors, fliparé bastant! :)

      Elimina
    2. Ara ho he mirat, els "meus" són rosa (fúcsia), blau (turquesa) i groc (aquest sí, com el teu). No deu ser el mateix planeta...

      Elimina
    3. No ho deu ser, no... però ja veig que se li assembla bastant! catxis!!!

      I jo que em pensava que el meu planeta era únic a l'univers!

      Elimina
    4. Si del planeta Tressols,
      i del teu planeta sense ombres,
      fossin iguals els colors dels tres sols
      no fliparies bastant, fliparies cogombres. ;-)

      Elimina
    5. he, he, he... Jp, gràcies per els rimes, jo també em tres el barret, com el jo rai!

      Elimina
  6. A casa també tinc més d'un Sol, no tots fan la mateixa escalfor, però es complementen perfectament bé.

    Quina calor!!!! que vingui la tardor!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! una altra que té pressa per la tardor! he, he, he... és una plaga blocaire que s'encomana!!!! Si no hi hagués estiu, no us agradaria tant la tardor! :)

      Elimina
  7. aquests sols els veig molt fresquets i lleugers.. i quins colors! no m'importaria anar de vacances al teu planeta..:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seràs benvinguda si véns, lolita! Estic segura que t'agradaria el planeta dels tres sols.

      Elimina
  8. Jo a casa en tinc un, de Sol, i fa una escalfor molt agradable ;o)
    Són molt bonics els teus tres Sols :)
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, ni millor ni pitjor, simplement diferent... :) Gràcies!!!

      Elimina
  9. El conte és maquíssim!! al principi pensava que era d'en CALDERS!!... És teu, no?

    M'has fet un embolic, CARME!! :-))

    Bé, amb aquests tres sols, a l'hivern s'hi deu estar molt bé!!

    En quant al nou final caldersià... hehehehe... si que pensar a vegades escalfa el cap, és cert!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El conte dels tres sols, és meu, és un començament que m'agradaria continuar, però no sé massa on vull anar a parar i per tant igual fa figa.

      He separat amb estrelletes (asteriscs) un conte de l'altre perquè es veiés que no tenien res a veure... només l'associació d'idees. Tres sols escalfen el cap. I pensar molt també.

      Amb el post de demà m'ha passat igual. D'una idea n'han sortit dues coses que no tenen res a veure una amb l'altra...

      Elimina
  10. Era un planeta tan enamoradís que anava embadalit d'un costat a l'altre, mirava les tres estrelles per veure quina era la més bonica.
    Però no podia besar-les ... perquè es cremava.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre planeta...

      o potser no, potser era una sort que no pogués acostar-s'hi massa.

      A la distància adequada s'hi està millor i no et cremes.

      Gràcies, Pere! Bona nit!

      Elimina
  11. Un planeta amb tres sols....genial la calidesa afectiva hi és a tothora..oi? el meu planeta té un sol sol però té una bessona molt diferent que és la lluna i sovint juguen a sortir capgirats el sol de nit i la lluna de dia...a més també tinc un baobab que li vaig demanar de préstec al petit príncep....li hauré de tornar
    Ei esclafar-se el cap molt bé!ui escalfar-se ....molt ben trobat final

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat i molt ben lligat, tot plegat en el teu comentari...

      Els baobabs són com els llibres que hi ha que els torna sempre i hi ha qui no els torna mai... diu molt a favor teu que li vulguis tornar! ;)

      Esclafar, no, eh? espero que de pensar no se'ns esclafi, ni ens exploti, tot just que s'escalfi una mica.

      Elimina
  12. jo avui amb un n'he tingut ben bé prou....ara aquests tres si es comporten son prou eixerits

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, Joan, fan el que poden, com tothom! Els sols també tenen les seves limitacions.

      Elimina
  13. Ai, Carme quin conte més rebonic...I si l'agafem de metàfora, aquests tres sols poden ser tres amors...
    Aquest hivern, quan la gent rondinava pel fred, jo sempre els deia que ja se'n recordarien quan
    la calor piqués de valent, i és veritat, ara també se'n queixen...Si puc triar, un pelin més de fresqueta...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que t'agradi, M Roser, aquest contes, com ara aquest que no sé massa ni com ni quan l'acabaré, m'encanten pels vostres comentaris. Bona nit, guapa!

      Elimina
  14. Una vegada vaig intentar escriure un conte..... i en aquell planteta enlloc d'haver-hi tres sols hi havia dos llunes. ;))) El sol està molt i molt bé, però i la lluna? També hem de deixar-hi lloc per la lluna! petoneeets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenir dues llunes deu estar molt i molt bé, evidentment! Cadascú per on l'enfila!

      Petons de bon dia, nina!

      Elimina
  15. A casa també tinc dos sols i una lluna, a vegades però, els sols tenen mala lluna!!!! La meva àvia sempre m'ho deia, -que tens mala lluna avui?. Estrella del bloc!!!! que tinguis un dia assoleiat!!! i una nit plena d'estrelles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mala lluna tots en tenim algun dia. A casa dèiem mala lluna o tenir el futris, que més o menys ve a ser el mateix. :)

      L'important és tenir sols i llunes i somriures... petonets, Martona!

      Elimina
  16. un final molt bonic. T'ha quedat rodo!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari