dimecres, 27 de juny del 2012

Narcisos, les flors més belles


Un altre microconte:  

Narcís

Van convidar-lo  a pensar  i  de  seguida  s'hi va posar: es  va pensar a ell mateix.

Enfeinat

Van convidar-lo  a pensar i va  dir  que  si  per  cas  quan acabés  de jugar  la roja.


Narcís  s'admira vora  del riu.  
Ell  no ha  vist  mai,  res  tant  bonic.  
Narcís  es  mira,  Narcís  s'admira,  
Narcís  s'adora  i s'enamora.  
La  papallona  el troba  bell
i  les  paraules que  diu, també.
La  papallona el vol mirar,
la papallona  el vol admirar.
Narcís  s'escolta, Narcís l'escolta
paraules  belles  i afalacs.
La papallona  se n'enamora.
Ai,  papallona,  si ell  no et  veu!
Mentre li canta  tantes  belleses
que  ella veu  en el seu  amat
sembla  que  visquin  al mateix món.
Tots  dos  admiren ben bé  el mateix.
La  papallona  fa  giragonses
vola  i vola  davant  Narcís.
Ell  s'emmiralla  i no la mira.
La  papallona,  de tants  esforços,
cau  dins  de l'aigua,  badant, badant.
Cau i es nega, mentre ell la nega.
Narcís  es  mira  i  es  remira.  
La  papallona?  No l'ha  vist  mai.

30 comentaris:

  1. "Tots dos admiren ben bé el mateix."
    Que bo! la clau estava en admirar coses diferents!
    ja ja ja!
    Pobra papallona!
    I no salvarem la papallona!!! Vinga tots a salvar la papallona! proposa que continuin el poema dona!
    Tanta cultura i tanta saviesa a la catosfera i no la podrem salvar?
    No em facis molt cas!
    És que ahir amb el capítol d'Anatomia de Grey ja en vaig tenir prou i de sobres de tragèdia!

    mecatxis!!!

    Per cert, tots els microcontes de Calders m'encanten, però aquest últim és genial! :)
    Bona tarda de dimecres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gerònima, que maca que ets!

      Dona, la papallona és virtual, el riu també, la flor també... potser ara després de l'espant encara podríem salvar-la. No sé si s'ho val, la veritat! :)

      Gràcies, guapa pel que dius del conte... Bona tarda de dimecres!

      Elimina
  2. És el nanorelat que em deies abans? Trobo que s'hi escau molt el mite de Narcís. Algú que el conviden a pensar i només es pensa a si mateix, és una idea boníssima. A més n'hi ha tanta de gent encantada d'haver-se conegut! Sempre he pensat que Narcís és feliç perquè gaudeix d'admirar-se i no li falta de res, però que si sabés com de boniques són les papallones, si fos capaç de sortir d'ell mateix, multiplicaria la felicitat per totes les coses noves que fos capaç d'admirar. I veuria aquesta papallona tan xula que has dibuixat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és aquest, aquell es diu addicció.

      I tens raó, hi ha molta gent encantada a d'haver-se conegut. Molta! I segurament no necessiten ningú més... però no n'estic jo massa segura. Normalment necessiten admiradors. La papallona feia d'admiradora i ja li anava bé. Si deixa de fer "només" d'admiradora deixa d'existir. Gràcies guapa!

      Elimina
  3. I tant que tenen diferenst estils, com que el meu no en té cap. Ni cap ni peus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... Jp, no és cert, més aviat és fals del tot.

      Tu tens un estil propi i molt divertit i sempre té cap, té peus i sempre té més peus que els gats!

      Elimina
  4. Aquest Narcís és ben poca solta, només s'agrada ell mateix i la pobra papallona enlluernada per belleses supèrflues, no s'adona que ell només admira el seu reflex i acaba ben malament. El més trist, és que ell ni l'ha vista...
    Ai papallones, no us deixeu enlluernar per aquests narcisos tan petulants, que la bellesa interior és l'important...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. també hi ha Narcisos de bellesa interior, eh? però igualment papallones, estigueu al cas! Petonets, Roser!

      Elimina
  5. Ja tens raó M.Roser, l´interior és el que mana...la bellesa s'esfuma més ràpid que el pensament.
    Pobra papallona, pobre Narcís!!

    Bessets Carme!

    ResponElimina
  6. Oh!! pobre papallona!!... I ni tan sols ha aconseguit que ell es fixés en ella una sola vegada!!
    Ell s'ho perd!!

    ResponElimina
  7. Potser la culpa de que aquest Narcís sigui així es el fet que hagi viscut tota la vida tan a prop de l'aigua...
    Ai, que fàcil jutjar els demés per l'actitud del moment, sense investigar el que la promou...!

    Jeje potser busco tres peus al gat?

    Petonicos Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom té els seus motius, és cert... i a vegades poden justificar actituds i tot!

      No, no, em sembla bé la teva visió del Narcís!

      Elimina
  8. Una metàfora de l'egocentrisme humà que tant val per homes com per dones. Quan el mirall de l'aigua ens vol ferir, pot destruir-nos mostrant-nos com una ventada ens dibuixa ganyotes i així ens apartem de la visió desagradable. Però, quan ens vol enamorar, pot ser que acabem nedant. Això si en sabem.
    Un petó, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí que val per homes i per dones, tens raó, però Narcís, és Narcís, el que s'emmirallava i el van fer home, què vols fer-hi? :)

      Un petó, Glòria!

      Elimina
  9. L'enfeinat ja pot pensar, perquè ha acabat el partit de la Roja...Em pensava que era la revetlla de Sant Pere, però no, eren els petards de la "victòria"...Per qui ha tirat els penals, em pensava que jugava el Barça he,he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja pot pensar ja, però fixa't que no ho ha assegurat... només ha dit "si per cas ...

      Jo no he vist ni el partit ni els penals... :) no sóc futbolera, jo! El que és cert que tot estava molt mort per aquí i se m'ha acudit aquest altre conte i l'he afegit.

      Gràcies per tornar

      Elimina
  10. Ai, aquests narcisos egocèntrics i aquestes papallones enlluernades! Quina metàfora d'una història que es repeteix des de que el món és món!

    ResponElimina
  11. Hahahaha el partit de La Roja... l'he vist a trossos... Volia veure com en CR fallava un penalti, però no he pogut perquè els han eliminat abans... ara ja puc pensar :-)))

    ResponElimina
  12. Rere els camins d'aigua
    com una papallona
    vol al teu voltant
    fascinat ... tota l'estona

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, m'ho llegeixo com un regalet dolç i matiner... bon dia, Pere!

      Elimina
  13. M'encanta, Carme, aquest poema. És una metàfora perfecta per a tantes situacions reals... Realment, ets fantàstica facis el que facis creativament!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse!!! Una abraçada forta i dolça al mateix temps.

      Elimina
  14. Pobre narcís. És un malat de soledat.

    ResponElimina
  15. Pobra papallona, morta al desert a causa d'un miratge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A causa ben bé d'un miratge, com dius, pobre papallona.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari