diumenge, 3 de juny del 2012

El quadern del delta, punt i final!


En va són tots  els esforços
d'emmirallar-nos  l'un en l'altre.
No ens retorna cap imatge 
en les aigües  remogudes...
ni tan sols lleugerament 
arrissades per una brisa  suau.
Per  retornar-nos la imatge  nítida...
només  l'aigua ben quieta  i tranquil·la.


38 comentaris:

  1. Genial el reflex a l'aigua pintat, amb colors més febles i clarets!

    ResponElimina
  2. M'has deixat unes enormes ganes de tornar al Delta. Magnífic conjunt de dibuixos, aquarel•les i versos en un esplèndid joc de miralls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te n'estiguis, Carme, els miralls infinits enamoren!

      Elimina
  3. Al comte Dracula ni tan sols amb l'aigua quieta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi fixaré bé, Jp! Que no hi hagi algun dràcula amagat que no es reflecteixi ni en aigües tranquil·les... he, he, he...

      Elimina
  4. Les aigües mogudes són com miralls trencats, quan t'hi reflexes ... fas mala cara.
    Potser hem d'esperar la calma per mirar-nos l'un a l'altre.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hem d'esperar la calma, gairebé per tot és millor...

      Bona tarda, Pere.

      Elimina
  5. M'encanta aquest rflex! un bon punt final per al delta, xò no per al quadern, eh! en volem mé!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el quadern del Delta el que s'ha acabat, però ja me'n vaig comprar un de nou, de mitjanet i encara em queda molta Moleskine gegant.

      Elimina
  6. Déu ni do quins verds has aconseguit! M'agrada com destaquen en comparació amb els altres colors de l'aquarel·la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els verds són molt difícils, Yáiza, al menys per a mi.

      Elimina
  7. Aquest racons t´han inspirat força,
    colors de nova vida i somnis per a reatlizar.

    Bona tarda, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara he de començar alguna altra sèrie, de moment he dibuixat algunes fotos de blocaires, com vaig fent de tant en tant.

      Elimina
  8. Cada persona ens emmiralla i ens diu quelcom de nosaltres. Gràcies per compartir la bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, però pot ser que a vegades no et reconeguis... en la imatge que et retorna...

      Elimina
  9. A la natura només ens podem emmirallar en les aigües quietes...Quan l'aigua està remoguda ens tornarà figures distorsionades...El mateix passa amb els éssers humans.
    Ens has deixat una bonica col·lecció del Delta.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro q ue hi estiguis d'acord! :) Gràcies M Roser! petons!

      Elimina
  10. Un punt i final molt ben aconseguit.

    ResponElimina
  11. Preciós.

    Als aiguamolls valencians (no sé si també a altres llocs), aquestes aigües quietes en mig de la marjal se'n diuen un "lluent"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta aplicació de la paraula "lluent". La trobo molt apropiada.

      Gràcies, Alfred!

      Elimina
  12. preciós!!!!! ei m'he quedat la imatge , vull dir que sense el teu permís me l'he descarregada...algun dia en faré un post...m'ha agradat molt !!!! quina artistassa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots quedar-te totes les que vulguis, Elfree! :) Ja espero el teu post!

      petonassos!

      Elimina
  13. Les aigües encalmades són les millors per veure's reflectit, clarament, sense falsedats ni màscares artificials. Precioses les imatges d'aquesta sèrie de miralls d'aigua!

    ResponElimina
  14. uuaaaauuuu!!! no puc deixar de meravellar-me Carme! m'agrada tant la primera despullada com la segona ben vestida i engalanada! Petoneeets!

    ResponElimina
  15. Precioses imatges. A mi també m'han entrat ganes de tornar a visitar tantes belleses al Delta.

    ResponElimina
  16. Quina magnífica sèrie tota aquesta del Delta!! Amb aquestes pintures en tindràs un record preciós i nosaltres hem gaudit moltíssim veient-les!! Quantes tonalitats de verd diferents hi ha en aquest quadre!! Maquíssim! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, tenia la il·lusió d'omplir tot el quadern amb imatges del delta i ho he aconseguit. Un quadern de record, com dius! :)

      Elimina
  17. M'ha agradat molt seguir-te en aquest viatge pel Delta d'imatges escrites i dibuixades. Només una petita recança: no poder passar els dits per la textura del teu quadern :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic, això que dius, Miquel! :) Em pensava que s'havia perdut el teu comentari... no apareixia aquí, només al mail. Finalment l'he trobat!

      Elimina
  18. Mirar-se en el mirall és molt diferent d'emmirallar-se. El primer mot és el pas d'una estrella fugaç. El segon et permet fins i to sentir fins i tot els sons del Delta, a la tarda, quan els flamencs i tota mena d'ocells canten en cor.
    El bany dels arbres en les aigües amansides, espectacular.
    Bona setmana, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva precisió, Pilar! Bona setmana, preciosa!

      Elimina
  19. És un quadern molt valuós...
    ;o)
    petó

    PS: tinc pendent tornar al delta. L'últim cop que hi vaig ser estava enboirat, però era igualment bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Emboirat també és molt bonic... ja l'he vist! Els miralls no són els mateixos, però igualment bonics.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari