divendres, 22 de juny del 2012

Moleskine gegant - 12 - Navegant pel Roina

Dibuix  d'una foto  de la Montse-Arare,  que navega  amb el Blauet

Canvia  el paisatge
a ritme  de vida
implacablement.
A  vegades  tot  d'una.
I jo canvio  amb  ell.

Ja no em serveixen els mateixos  mots.
Ni m'enceguen les mateixes  llums.
Ni m'enfilo  als  mateixos  arbres
per atalaiar  el futur.

Bec  els  teus  mots
i  no em calmen la set.
El futur  no  es  veu,
desdibuixat  i poruc
s'amaga  ran de terra
colgat entre  els  herbes.

Digues-m'ho tu...
Encara  ens queda  camí?

36 comentaris:

  1. Bonic, bonic. Em quedaria molt bé de fons de pantalla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D Moltes gràcies Jp! per mi seria tot un honor aquest fons de pantalla!

      Elimina
  2. Jo llegeixo "Moleskine gegant" i vinc pitant... i mai, mai quedo decebuda, sempre em trobo imatges que m'encanten. CARME, en saps MOLT!!!! MOLT!!!!

    ResponElimina
  3. Enhorabona per l'aquarel-la i avui, sobre tot, pel poema.

    ResponElimina
  4. L'aquarel·la fantàstica, i el poema em deixa una sensació estranya, de certa amargor, com de canvis interns. No sé, em deixa intranquil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat això... com si parlés d'una relació que es trenca... però com jo sóc un desastre interpretant poesia, doncs l'he llegit... però només he comentat la pintura, que és magnífica ;-)

      Elimina
    2. La poesia sempre magnifica pensaments i sentiments. No passa res de greu. Canvis, les coses sempre canvien. I nosaltres també. Gràcies a tots tres... No us intranquil·litzeu no...

      Elimina
  5. Aquest moleskine gegant es mereixerà una exposició el dia que l'acabis!

    ResponElimina
  6. Crec que et queda molt camí. Camí sobretot per instruir-nos i delectar-nos amb aquests poemes i aquarel·les tant bonics.
    La primera sensació ha estat contemplar com neix el dia, un cop llegit el poema penso que potser es una posta de sol. Per tant dedueixo que una imatge acompanyada de paraules sempre et dona més amplitud a l'hora de interpretar, i això on em porta? Doncs a que "una imatge NO val mes que mil paraules".... :))

    Petonicos Carme, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estic segura que ens queda molt camí... no en tinc cap dubte, Montse. Gràcies!

      Has vist la foto original? Volia dir que aquesta llum que treu el blanc del paper és més mèrit de la foto que no pas de l'aquarel·la. :)

      Elimina
  7. De camins n'hi han un munt i mai no s'acaven en un punt concret. Els paisatges i les llums canvien, eprò sempre ens atraurà el que per a nosaltres és la bellesa. Com la del paisatge que has dibuixat. El primer que m'ha vingut al cap, curiosament, ha estat el mar. Un mar coral-li que ha volgut sortir a la superfície. Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pilar, el mar no hi és, però si et ve al cap segur que té molt de significat. Gràcies!

      Elimina
  8. De camí, en queda, sempre en queda, el que no sabem és de quin tipus serà.

    ResponElimina
  9. De vegades, quan estem molt cansats i creiem haver perdut de vista el camí per on transitàvem, cal que ens aturem una estona i que ens enfrontem als nostres dubtes, que responguem les nostres pròpies preguntes, principalment si ens envolta un paisatge tan bellíssim com aquest que has dibuixat; que mirem l’horitzó que tenim al davant i el que hem deixat enrere... De vegades cal tot això i molt més, fer una pausa vital mentre reposem a l’ombra asseguts en una pedra, tot bevent un glop d’aigua fresca de la cantimplora. De vegades cal resseguir amb la mirada aquell nuvolet que el vent transporta com si es tractés de la fràgil vela d’una barca, i escoltar la piuladissa dels ocells des de les branques. Quan el repòs ens retorna la força del cos i l’esperit, llavors tornem a aixecar-nos sense esforç i continuem caminant. I ens adonem que sí, que estem enmig del camí, del camí bo, i que segueix molt enllà, més enllà dels revolts, de les muntanyes i de l’horitzó.
    Per això és necessari que estiguem molt cansats, de vegades.
    Una forta abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse, per la teva visió d'aquestes coses, molt útil i molt a tenir en compte. Es necessari que estiguem molt cansats a vegades i és necessari que ens en adonem a temps per a fer la pausa necessària.

      Elimina
  10. Mentre hi hagi paisatges llums arbres, mots, que canvien constantment, també hi haurà camins per seguir. I nosaltres també anem canviant...Fins i tot canvia el futur que cada dia ens imaginem...
    Preciosa l'aquarel·la, navegar per un riu deu ser tot un plaer!
    Petons.

    ResponElimina
  11. Anem fent camí a poc a poc, de vegades de pressa i mai sabem el que ens espera.
    Però mentrestant gaudim del camí que ens queda, podem fer versos ... pintar aquarel · les.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, Pere! Gaudim de tot el que podem fer i del que podem viure.

      Elimina
  12. en poesia no entenc massa.....però la pintura m'agrada molt. Bona revetlla

    ResponElimina
  13. Aquesta aquarel·la d'avui també m'agrada molt. La torno a trobar diferent a les altres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha aquarel·les que tenen més èxit que els altres. :)

      Elimina
  14. El poema d'avui és boníssim, traspua una certa decepció, desencant.
    Penso que, pot ser, aquestes paraules les inspiri més l'imatge del paisatge que no uns sentiments personals. Això pot passar quan s'escriu poesia.
    Espero que estiguis bé, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, tens raó, a vegades passen coses i circuits mentals estranys i difícilment explicables quan s'escriu poesia.

      Estic molt bé, gràcies maca!

      Elimina
  15. A vegades el camí pot aparèixer en forma de sender, traçat, caminoi o fins i tot corriol, però sempre hi ha una línia per seguir.

    Bona revetlla!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que fins i tot sempre, sempre hi ha més d'una línia a seguir...

      Bona revetlla!!!

      Elimina
  16. Si no et sap greu, la guardaré a un racó que tinc per les imatges que em deixen sense alè...
    és fantàstica!! omple els ulls de llum...i sí, em queda un regust inquietant en acabar el poema.

    Una aferradeta dolça!

    ResponElimina
  17. Jo també la vull de fons de pantalla! Impressionant, Carme, no paris que el camí és molt llarg!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari