dijous, 28 de juny del 2012

El planeta de les tres estrelles - 2

Alguna vegada  ens  han preguntat:
-Per què  teniu  tres  sols  i no un?
- Per què?  No hi ha perquè.  Tenim tres  estrelles  i prou.  Això  és  tot.  Elles  són allà,  existeixen  i nosaltres  som aquí  i  coincidim  en aquest  punt de l'univers.
- Quina sort, tenir  tres  estrelles!
-  Sort?  Per què?  Res no és ni més  fàcil  ni més  difícil.  Tot  és  igual.  Tenir-ne  una,   si aquesta  és  suficient per  aportar la temperatura  necessària,  ja està  bé.  Nosaltres  tenim  aquesta  temperatura  adequada,  gràcies  a que són tres.



El veieu,  el meu  planeta,  entre  tanta  claror  ell  es  veu gris...  però  no és  gris,  no,  és  verd  i ben bonic.
Il·luminat  per  tres  estrelles  de  diferents  colors,  els  seus  verds  es  veuen  bells  en la claror  i màgics  en  les postes  de  sols  múltiples.

****************************************************************************

PD:  homenatge  a Pere  Calders,  un conte  més:  Colors

El van convidar  a pensar  i  es va adonar  que el  gris  podia ser verd  i el verd podia ser gris. Tot  just  pensant.

22 comentaris:

  1. Hehehe mira el planeta, que bonic! ;-))

    Potser que hi aniré... perquè aquesta frase m'ha fet pensar "Tot és igual. Tenir-ne una, si aquesta és suficient per aportar la temperatura necessària"... i és que a la nostra estrella se li ha espatllat el termòstat i no fa la "temperatura necessària" sinó que en fa "massa"

    El pensament també és imaginació... i tant!! :-))

    ResponElimina
  2. El planeta de tres sols ha de caminar molt. Segueix una òrbita al voltant de tres estrelles, els dies no s'acaben mai i la vida ... s'allarga.
    Les ombres es multipliquen i sempre són de colors.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, les ombres són de diferents colors segons el sol que les provoca o si les provoca més d'un... les ombres un espectacle meravellós del meu planeta.

      Bona tarda, Pere, m'encanta la poesia que hi poses en tot. Gràcies!

      Elimina
  3. Avui m'has fet veure la relativitat de tot, tant se val verd com gris, tres o un. Tot depèn amb quins ulls ens ho mirem. Tens una imaginació genial i il·limitada! Bon dia, Carme. T'envio un somriure, o dos, o tres... els que vulguis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres somriures de la Sílvia! Uau! M'encanten.

      Gràcies... una abraçada... o dues... o tres... :)

      Elimina
  4. al final si el resultat és óptim tant és quans n'hi hagin, la questió que si estigui bé

    ResponElimina
  5. Sí que es veu molt petit el teu planeta. Això és perquè els tres sols són molt i molt grans i escalfen molt. Però segur que el planeta és ben verd si t'hi acostes prou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt petit i no hi cap gaire gent, però si t'hi acostes prou es veu bonic, de veritat!

      Elimina
  6. Aquesta història dels tres sols que no encerte a desxifrar,
    serà un conte, un missatge, les dues coses; chi lo sa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta història dels tres sols, Jp, és el que cadascú vulgui llegir-hi. Un conte, un missatge i una interpretació personat o les mil que em feu en els comentaris...

      L'altre dia em va agradar tant l'enfilall de comentaris del principi del conte, que no he pogut resistir la idea de seguir.

      Confesso que no sé on vaig... Jp... no espereu gran cosa.

      Elimina
  7. Quan tot guarda un equilibri l'harmonia i neix, i pot semblar que els habitants del teu planeta
    estan perfectament en harmonia, no els cal complicar-se la vida, l'accepten la seva realitat tal com es, i els hi ve donada. I això no es dolent.O a vegades si?... ??? ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ha una realitat que no depèn de nosaltres (tenir tres sols, o un no podem canviar-ho) és savi acceptar-la tal com és.

      Si hiha una realitat que depèn de nosaltres, aleshores si que podem triar i fer que sigui com volem que sigui. :)

      Petonassos Montse!

      Elimina
  8. ...i, al teu conte, podem esperar tres llunes, Carme?...però si amb una és suficient, tan se val!

    Molt macos els colors!!

    Bessets nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria un planeta acaparador... tres sols, tres llunes... potser massa, nina! :)

      Gràcies, una abraçadeta!

      Elimina
  9. tres estrelles ben boniques per un planeta ben bonic, sigui petit o gran, verd o no. I tres estrelles, com les que porto al turmell esquerra!!!! com m'agraden!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies rits, tu també tens tres estrelles com el meu planeta :) que bé, no?

      Elimina
  10. Tres postes de sol...Deu ser una imatge idílica! Com m'agraden els colors!

    ResponElimina
  11. De vegades no cal buscar explicacions que ens diguin perquè les coses són una determinada manera...Són així i prou.
    El teu planeta segur que és molt bonic i el gronxen tres estrelles que li fan de bressol de colors.
    Segur que té bells somnis, com els que jo et desitjo a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs procurarem tenir bells somnis... espero que tu també.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari