dilluns, 9 de novembre del 2015

Pedra i romaní



Una pedra bonica,
un romaní que arrossega les branques.
Contrast agermanat.
Potser s’abracen.
O bé s'ignoren.
O potser només conviuen.
Pacíficament, això sí. 

24 comentaris:

  1. Jo diria que s'abracen. La pedra, fins i tot, recull alguna ombra del romaní.
    M'agrada.

    ResponElimina
  2. I en recollir-li, també n'hi arriba l'aroma.

    ResponElimina
  3. qui sap qui necessita més un de l'altre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé quin serà dels dos, però sempre n'hi ha un que necessita més de l'altre...

      Elimina
  4. A la pedra es veuen clares les abraçades del romaní.

    ResponElimina
  5. Aquesta pedra té molta història darrere, com a mínim geològica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! I el romaní li dóna un altre punt de vista, més orgànic, més flexible, més efímer... el sabrà entendre la pedra?

      Elimina
  6. Una pedra còdol, que parla del pas dels anys, de la duresa de la vida, un romaní temporal que és com el vel de felicitat que cobreix aquesta duresa. "Quien va al bosque y no coge romero es que no tiene amor verdadero".

    ResponElimina
    Respostes
    1. La felicitat sempre és temporal, efímera... com el romaní, però fa tan bona olor!

      Elimina
  7. No s'ignoren, es complementen,
    s'estimen, m'atreviria a dir.
    Com diu la meva mare:
    "si vas al bosc i no culls romaní,

    ni tens amor ni en pots tenir."

    (Potser ja te l'havia dit aquesta frase?)
    La fotografia és entranyable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'estimen, i són tan diferents... però jo també ho vaig veure així.
      Collirem romaní, doncs... entre l'Helena i tu, no ens deixeu opció!
      M'alegro que t'agradi la fotografia, sempre he pensat que no hi tenia gaire traça fent fotos i mira, si me'n surt una d'entranyable, doncs em fa il·lusió.

      Elimina
  8. Sembla que algú hagi posat la pedra i el romaní de costat, perquè es facin companyia...Puc collir un brotet de romaní? Fa tan bona olor...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també crec que algú ho havia posat, perquè era un lloc ajardinat.

      Bona nit M Roser!

      Elimina
  9. Una bella conjunció. N'hauré de collir jo també, perquè el romer que tinc plantat a la terrassa se m'està assecant sense remei, i no comprenc la causa perquè sempre havia estat esponerós...

    ResponElimina
  10. Pacífica, ja no pesa.
    Només era al principi.

    ResponElimina
  11. Carme, conviure pacíficament ja és un gran què. Fixa't si n'hi ha de coses en comú, només cal buscar-les. En aquest cas són prou evidents: el romaní sembla haver deixat la seva empremta en la pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu punt de vista, conviure pacíficament ja és molt, a vegades, hi ha gent que sempre demanen una mica més...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari