diumenge, 10 de juny del 2012

Moleskine gegant -11 - Santa Maria de Vallvidrera - Homenatge a Mossèn Cinto



Si voleu anar  a la web  del  DIA DE LA MEMÒRIA,  (170 campanars  adherits)

110 anys  de la mort  de Verdaguer

Lo que un segle bastí l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

JACINT VERDAGUER, Canigó. Epíleg  (FRAGMENT)


M'agradaria,  avui,  sentir  les  campanes  per  Mossèn Cinto.  Tots  els campanars  adherits  són massa  lluny per  sentir-los.   En canvi  Vila Joana em queda ben a prop.  No l'he llegit  a les  llistes  d'adherits,  però  estaria  bé  que  ho fes.  Tocaran  les campanes  del campanar  de Santa  Maria de Vallvidrera?

La  poesia  de Mossèn Cinto,  per  a  mi representa,  la rauxa,  la força,  la potència  de les  emocions...  no m'importa  massa  que les  emocions  d'ell  fossin provocades  per  unes  creences  que  jo  no  comparteixo. Bé,  algunes  sí,  es  deixava  captivar  per  la natura  i la muntanya.   Però  sigui un tema  o un  altre...   La  poesia  és  la poesia,  malgrat  tot.  I  les  emocions són les  emocions.

Si  tinc  temps suficient  i em surt un resultat  acceptable,  aquesta  tarda afegiré  el dibuix corresponent.
Darrere  de tot,  a la imatge  surt  la torre   de la casa  de Vila Joana,  ara,   museu Verdaguer.

34 comentaris:

  1. Se celebra avui algun aniversari?? No ho sabia pas... visc en un altre món!

    Esperarem aquest dibuix Carme... si no és avui, que sigui demà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 110 anys de la mort de Verdaguer, Alba! Ara vaig a provar de dibuixar... ara mateix m'hi poso.

      Elimina
    2. T'ha quedat un santuari preciós! De debò!! Veig que ha valgut la pena esperar... hehe!
      Abraçadeta!!

      Elimina
  2. M'emocionaria poder sentir aquestes campanades "en directe"... segur que han d'arribar molt endins, molt endins... i a mi, que de per sí, m'encanta el so de les campanes, dels vells campanars... pensar que molts toquen alhora per commemorar aquesta data (que, per cert, desconeixia fins que ho he llegit al teu blog) ha de ser maquíssim!!!

    A veure si al vespre en diuen alguna cosa al Telenotíces!

    ResponElimina
  3. CARMEEEEEEE!!! La Prioral de Sant Pere, de Reus, hi està adherida!! Mira aquest enllaç!! http://www.diadelamemoria.cat/noticia/36/consulta/llistat/campanars/adherits/som/170 :-)))))

    ResponElimina
  4. Hehehe ara veig que l'enllaç que he posat deriva de la mateixa pàgina que tu havies posat... ai, ai, quin cap! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu tindràs més sort que jo... les sentiràs. Jo crec que no. Ni el monestir de Sant Cugat, ni l'església de la Mare de Déu de Montserrat de La Floresta (al meu carrer) ni les de Santa Maria de Vallvidrera tant a prop de Vi8la Joana, on va morir Verdaguer... no són a la llista.

      Elimina
  5. Respostes
    1. De provar-ho jo ho provo... ara musical... juraria que no... Osonecs pareu bé l'orella, Osona repicarà fort!

      Elimina
  6. Vila Joana em porta un record una mica agre. Però segur que les seves campanes fan treure mal auguris i son símbol d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... a cada lloc del món, segur que sempre hi ha records per a tots els gustos.

      :) Malgrat els teus records, és un lloc bonic i tranquil (sempre que no sigui hora de sortida de l'escola) :)

      Elimina
  7. Jo l'he trobat ja amb l'aquatel.la i això em fa pensar que deuríem esperar a que ens pintes els dies avans de començar-los. Hauràs de llevar-te molt d'hora, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor us els deixo pintats des de la nit abans... ja posats :)

      Avui us deixaré un fons de caleta... no es veu el mar, però s'imagina... t'anirà bé pel dia de demà? :)

      Elimina
    2. Xe!, de categoria. Com diem ací.

      Elimina
  8. veig que al final la tarda ha donat prou de si....i amb molt bon resultat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diem que regular, Joan...

      He marxat del meu tipus de dibuix amb les línies de tinta i no m'ha quedat massa bé.

      Però he après unes quantes coses i vaig intentant avançar amb les ombres.

      Elimina
  9. Tant que m'agrada l'obra de Mossén Cinto i no m'havia assabentat d'aquest important aniversari...Tocaran les campanes per ell? Qui pogués estar a prop de la Plana, o de vila Joana...Recordo que al maig de l'any passat, li vaig fer un petit homenatge a la revista
    "Lo cantich"...Precisament perquè per a mi és un poeta molt especial.

    "Poeta i llaurador sóc
    i en tot faig feina tan neta,
    que llauro com un poeta
    i escric com un llaurador".(Hi ha llocs que posa fangador)

    Petons Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, i l'Aquarel·la molt ben aconseguida. Felicitats.

      Elimina
    2. Crec que a Vallvidrera no ha sonat cap campana... no estava a la llista de les que havien de tocar.

      Petons, M Roser!

      Elimina
  10. Aquesta aquarel · la ja és una obra major, com l'Església de Santa Maria que has pintat rentant-li la cara.
    Major com els versos de Verdager, com aquest Canigó que m'assenyala cada matí d'on fa vent, si farà fred o calor.
    Ara aquí, a l'Església de la Immaculada toquen les campanades de les nou, però ... això ja està fora de programa.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fora de programa o no... ja està bé que repiquin les campanes sigui al'hora que sigui...

      Gràcies, Pere, ets molt generós amb la meva aquarel·la... :) Bona nit, maco!

      Elimina
  11. Ostres, quan he vist l'aquarel·la he pensat que el lloc em sonava. A l'acabar de llegir-te hi he caigut. I tant! He pujat uns quants cops des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins al Tibidabo. El primer tram de camí està farcit de panells amb fragments de Verdaguer, oi? I en acabat s'arriba a Vila Joana, la Casa Museu de la que parles. Llavors estàs més o menys a mig camí de la Torre del Tibidabo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que et deu sonar si has fet aquest camí.

      Però t'he de dir que tant Vil·la Joana, com Santa Maria de Vallvidrera són molt a prop de l'estació del Baixador. Fins a la torre de Collserola o el Tibidabo, encara queda una bona estona... :)

      Elimina
    2. Sí?? Hehehe... ara se m'ha vist el llautó, almenys deu fer 4 o 5 anys del darrer cop que vaig anar per allà... Això és perquè el primer tram de pujada és el més dur! Per això tinc aquesta impressió... hehehe!

      Elimina
  12. Tu també et deixes captivar per la natura i així ens arriba a tots.
    Molt maca!!

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas coincidim, sí. Mossèn Cinto era un gran caminador que es feia a peu llarguíssimes travesses de muntanya. I escrivia, escrivia i escrivia...

      Gràcies!

      Elimina
  13. Quin homenatge tan ben pensat fer sonar les campanes en honor i memòria de Verdaguer!
    Vaig a posar un poema d'ell!
    L'aquarel·la la he trobat PRECIOSA amb aquest colors tan lluminosos. L'original en canvi sembla molt tristoi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara vindré a llegir-lo, Glòria! Gràcies pel que dius de l'aquarel·la!

      Elimina
  14. Com sempre, en el tema poètic no hi entro, però em sembla un homenatge molt curiós per una figura tan important, així que espero que hagis sentit moltes campanes. L'aquarel·la és preciosa, això també t'ho havia de dir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, la "feina" d'una tarda de diumenge! Jo no n'he sentit ni una, des de casa... :(

      Elimina
  15. T'ha quedat preciosa l'aquarel·la!!! :-))

    I sí que he pogut sentir les campanes, però passava molt de les set!!! Jo esperava que fossin les set en punt i a les set en punt res de res... i quan ja passava molt i jo tota estranyada, de cop han començat a repicar :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Més val tard que mai!!! Jo no he sentit res... gràcies, guapa!

      Elimina
  16. Uaaaaaau! Quin dibuix!!! La sèrie Moleskine gegant em té cada cop més captivat! Talment com la poesia d'en Verdaguer, com bé dius, més per l'estimació al país, a la natura i a la muntanya que comparteixo amb ell punt per punt i coma per coma!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari