dissabte, 22 de març del 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 13è - Joan Abellaneda

Allà on només els moviments són present,
on les mirades blanques es troben
atemorint-se i es posen a lloc.....
Allà voldria anar jo.

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.



A l'altre costat del mirall
Allà, on tots  sabem
que no hi ha pressa
ni brogit, ni interrupcions.
On els moment se succeeixen
sense entrebancar-se entre ells.
Allà on cada gest  
inventa mocadors de colors
indescriptiblement nuats  i càlids.
Allà, només allà, voldria anar,
per  trobar-t'hi. A tu. 
Com una meravella més
del país que m'embruixa.

Carme Rosanas


Voldria veure'm ... 
A l'altra banda del mirall 
allà on no hi ha res 
només la idea d'un mateix 
sense mentides 
real. 

...................................................................................Pere

  
Llegint uns versos
he creuat el mirall
per retrobar-me
allà, a l'altra riba
on només hi ha l'essència.
................................................................................Noves Flors



Segueixo buscant més enllà
on la calidesa d'una abraçada
recull la fragilitat i desig de viure,
pintant la mirada de mil colors,
per estimar i somriure.

...................................................................................Montse


Cerqueu un paradís 
en travessar el mirall...
A mi em fa basarda 
trobar-me a mi mateixa 
cara a cara.

...................................................................................Glòria


Ser als dos costats del mirall,
dominar les imatges i les paraules,
treballar per poder volar.
L'ambivalència em guia.

.......................................................................................Helena


Travessar el mirall és sentir la fredor del vidre,
gelor de glaç,
Camino per un món on tot és un reflex,
agafo el bolígraf amb la dreta
i sé fer ganxet.
Tinc por de trobar-me la reina boja,
i el conill que fa tard...
Estic més bé, molt més bé,
al meu cantó... 
dormitant al meu trosset de sofà.

.....................................................................................Assumpta


Sóc jo qui hi ha
perdut en el mirall?
costa de creure.

...........................................................................Miquel



34 comentaris:

  1. Un mirall amb dos costats, amb dos revers, i amb una poesia que els traspassa per emmirallar-se amb l'altra.
    Quina bona trobada!

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els jocs de miralls són atractius per a mi... Gràcies, Xavier!!!

      Elimina
  2. Voldria veure'm ...
    A l'altra banda del mirall
    allà on no hi ha res
    només la idea d'un mateix
    sense mentides
    real.

    Bona tarda Carme.
    L'enhorabona per en Joan Abellaneda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'afegeixo, Pere, gràcies!!!

      Molt bona tarda i bon cap de setmana.

      Elimina
  3. Una bonica trobada Carme, al país dels sentiments, on no i caben pors i tot és màgic...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Llegint uns versos
    he creuat el mirall
    per retrobar-me
    allà, a l'altra riba
    on només hi ha l'essència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'altra riba, la del misteri...

      Gràcies, Noves Flors...

      Elimina
  5. moltes gràcies Carme, m'ha encantat la teva versió i també gràcies als participants del diàleg poètic !

    petonets des de la banda més sincera
    joan ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, a tu , Joan... ja veus que aquí sempre s'hi apunten de seguida als diàlegs... Una abraçada.

      Elimina
  6. Segueixo buscant més enllà
    on la calidesa d'una abraçada
    recull la fragilitat i desig de viure,
    pintant la mirada de mil colors,
    per estimar i somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar és el millor mirall, el que ens dóna una imatge més bonica ... Gràcies, Montse...

      Elimina
  7. No sé si voldria estar a l'altra banda del mirall, on hi ha l'essència. Potser no seria l'essència que m'agradaria conèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'intrigues... Loreto, i doncs què és allò que t'agradria conèixer??? :)

      Elimina
    2. A mi també em faria una mica de por anar a l'altre costat del mirall... on tot deu sortir capgirat, al revés... prefereixo estar en aquest cantó ;-)

      Elimina
    3. Capgirat? Al revés? això són prejudicis dels que no hi han estat mai... com podem saber-ho si sempre ens ho mirem des del nostre lloc immutable. A l'altre costat del mirall tot pot ser sorprenent, Assumpta!!! :DDD

      Elimina
  8. Un nou diàleg poètic a l'alçada dels millors poetes. Gràcies per deixar-nos-en gaudir-te, Carme, Joan, i tots els qui hi heu dit la vostra.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Em venen ganes d'escriure un poema per tenir el premi de que surti publicat amb una d'aquestes fotos tan precioses ;-)... i és que queda tan maco el post amb les vostres paraules lligades i decorades amb els colors...

    Ja saps que tot el que són colors a mi m'atrau molt... així que aquesta foto em té fascinada... i l'estètica general del post queda preciosa :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au, va, dona!!! Si t'hi poses, et surt, la teva visió de l'altre costat del mirall, tan diferent a les que ja hem donat... tot a l'inrevés i la por, allò desconegut i els teus peus a terra... au va!!! T'espero!!!

      Posaré els colors entre tots els poemes, com un joc de miralls que multipliquen la mateixa imatge... si no véns, tu t'ho perds...

      Elimina
  10. Vinc aquí i continua essent un gran recer.
    Un dels pocs que em queden.
    Nàufrag, m'hi agafo fort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, cap cosa millor podries dir-me que ser un recer... És un regal molt bonic.
      Una abraçada que no naufragui.

      Elimina
  11. Cerqueu un paradís
    en travessar el mirall...
    A mi em fa basarda
    trobar-me a mi mateixa
    cara a cara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu poema, ja és amunt, Glòria!!!

      Moltes gràcies, per participar sempre... Una abraçada.

      Elimina
  12. Ser als dos costats del mirall,
    dominar les imatges i les paraules,
    treballar per poder volar.
    L'ambivalència em guia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciosíssimes ambivalències, aquestes que ens expliques...

      Gràcies pels versos...

      Elimina
  13. Essència de sentiments, tan profunds com reals.
    Enhorabona a tots!

    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluneta, molt bona tarda de diumenge i bona setmana que començarà demà.

      I una aferradeta més; bonica!

      Elimina
  14. Travessar el mirall és sentir la fredor del vidre,
    gelor de glaç,
    Camino per un món on tot és un reflex,
    agafo el bolígraf amb la dreta
    i sé fer ganxet.
    Tinc por de trobar-me la reina boja,
    i el conill que fa tard...
    Estic més bé, molt més bé,
    al meu cantó...
    dormitant al meu trosset de sofà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, m'ha agradat que et decidissis... em fas pensar que saber fer ganxet no estaria malament... però per aprendre'n no cal anar a l'altre costat del mirall, aquí també podem... encara que siguis esquerrana.

      Ja el tenim al post!!!

      Elimina
    2. Em fa MOOOOOOOLTA IL·LUSIÓ ser-hi!! ;-))))

      Elimina
  15. Sòc jo qui hi ha
    perdut en el mirall?
    costa de creure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet riure, Miquel... a mi també em costa de creure, malgrat que cada dia em veig...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari