Allà on només els moviments són present,
on les mirades blanques es troben
atemorint-se i es posen a lloc.....
Allà voldria anar jo.
Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.
A l'altre costat del mirall
Allà, on tots sabem
que no hi ha pressa
ni brogit, ni interrupcions.
On els moment se succeeixen
sense entrebancar-se entre ells.
On els moment se succeeixen
sense entrebancar-se entre ells.
Allà on cada gest
inventa mocadors de colors
indescriptiblement nuats i càlids.
Allà, només allà, voldria anar,
per trobar-t'hi. A tu.
Com una meravella més
del país que m'embruixa.
Carme Rosanas
A l'altra banda del mirall
allà on no hi ha res
només la idea d'un mateix
sense mentides
real.
...................................................................................Pere
Llegint uns versos
he creuat el mirall
per retrobar-me
allà, a l'altra riba
on només hi ha l'essència.
................................................................................Noves Flors
on la calidesa d'una abraçada
recull la fragilitat i desig de viure,
pintant la mirada de mil colors,
per estimar i somriure.
...................................................................................Montse
Cerqueu un paradís
en travessar el mirall...
A mi em fa basarda
trobar-me a mi mateixa
cara a cara.
...................................................................................Glòria
dominar les imatges i les paraules,
treballar per poder volar.
L'ambivalència em guia.
.......................................................................................Helena
Travessar el mirall és sentir la fredor del vidre,
gelor de glaç,
Camino per un món on tot és un reflex,
agafo el bolígraf amb la dreta
i sé fer ganxet.
Tinc por de trobar-me la reina boja,
i el conill que fa tard...
Estic més bé, molt més bé,
al meu cantó...
dormitant al meu trosset de sofà.
.....................................................................................Assumpta
perdut en el mirall?
costa de creure.
...........................................................................Miquel
Un mirall amb dos costats, amb dos revers, i amb una poesia que els traspassa per emmirallar-se amb l'altra.
ResponEliminaQuina bona trobada!
Fita
Els jocs de miralls són atractius per a mi... Gràcies, Xavier!!!
EliminaVoldria veure'm ...
ResponEliminaA l'altra banda del mirall
allà on no hi ha res
només la idea d'un mateix
sense mentides
real.
Bona tarda Carme.
L'enhorabona per en Joan Abellaneda.
T'afegeixo, Pere, gràcies!!!
EliminaMolt bona tarda i bon cap de setmana.
Una bonica trobada Carme, al país dels sentiments, on no i caben pors i tot és màgic...
ResponEliminaPetonets.
Pot ser-ho sí... els sentiments sovint ho són...
EliminaLlegint uns versos
ResponEliminahe creuat el mirall
per retrobar-me
allà, a l'altra riba
on només hi ha l'essència.
A l'altra riba, la del misteri...
EliminaGràcies, Noves Flors...
moltes gràcies Carme, m'ha encantat la teva versió i també gràcies als participants del diàleg poètic !
ResponEliminapetonets des de la banda més sincera
joan ;-)
Moltes gràcies, a tu , Joan... ja veus que aquí sempre s'hi apunten de seguida als diàlegs... Una abraçada.
EliminaSegueixo buscant més enllà
ResponEliminaon la calidesa d'una abraçada
recull la fragilitat i desig de viure,
pintant la mirada de mil colors,
per estimar i somriure.
Estimar és el millor mirall, el que ens dóna una imatge més bonica ... Gràcies, Montse...
EliminaNo sé si voldria estar a l'altra banda del mirall, on hi ha l'essència. Potser no seria l'essència que m'agradaria conèixer.
ResponEliminaAra m'intrigues... Loreto, i doncs què és allò que t'agradria conèixer??? :)
EliminaA mi també em faria una mica de por anar a l'altre costat del mirall... on tot deu sortir capgirat, al revés... prefereixo estar en aquest cantó ;-)
EliminaCapgirat? Al revés? això són prejudicis dels que no hi han estat mai... com podem saber-ho si sempre ens ho mirem des del nostre lloc immutable. A l'altre costat del mirall tot pot ser sorprenent, Assumpta!!! :DDD
EliminaUn nou diàleg poètic a l'alçada dels millors poetes. Gràcies per deixar-nos-en gaudir-te, Carme, Joan, i tots els qui hi heu dit la vostra.
ResponEliminaUna abraçada!
Una abraçada molt gran, Montse...
EliminaEm venen ganes d'escriure un poema per tenir el premi de que surti publicat amb una d'aquestes fotos tan precioses ;-)... i és que queda tan maco el post amb les vostres paraules lligades i decorades amb els colors...
ResponEliminaJa saps que tot el que són colors a mi m'atrau molt... així que aquesta foto em té fascinada... i l'estètica general del post queda preciosa :-)
Au, va, dona!!! Si t'hi poses, et surt, la teva visió de l'altre costat del mirall, tan diferent a les que ja hem donat... tot a l'inrevés i la por, allò desconegut i els teus peus a terra... au va!!! T'espero!!!
EliminaPosaré els colors entre tots els poemes, com un joc de miralls que multipliquen la mateixa imatge... si no véns, tu t'ho perds...
Va, ho intentaré!! ;-))
EliminaVinc aquí i continua essent un gran recer.
ResponEliminaUn dels pocs que em queden.
Nàufrag, m'hi agafo fort.
Jordi, cap cosa millor podries dir-me que ser un recer... És un regal molt bonic.
EliminaUna abraçada que no naufragui.
Cerqueu un paradís
ResponEliminaen travessar el mirall...
A mi em fa basarda
trobar-me a mi mateixa
cara a cara.
El teu poema, ja és amunt, Glòria!!!
EliminaMoltes gràcies, per participar sempre... Una abraçada.
Ser als dos costats del mirall,
ResponEliminadominar les imatges i les paraules,
treballar per poder volar.
L'ambivalència em guia.
Preciosíssimes ambivalències, aquestes que ens expliques...
EliminaGràcies pels versos...
Essència de sentiments, tan profunds com reals.
ResponEliminaEnhorabona a tots!
Bona tarda, Carme.
Moltes gràcies, lluneta, molt bona tarda de diumenge i bona setmana que començarà demà.
EliminaI una aferradeta més; bonica!
Travessar el mirall és sentir la fredor del vidre,
ResponEliminagelor de glaç,
Camino per un món on tot és un reflex,
agafo el bolígraf amb la dreta
i sé fer ganxet.
Tinc por de trobar-me la reina boja,
i el conill que fa tard...
Estic més bé, molt més bé,
al meu cantó...
dormitant al meu trosset de sofà.
Moltes gràcies, m'ha agradat que et decidissis... em fas pensar que saber fer ganxet no estaria malament... però per aprendre'n no cal anar a l'altre costat del mirall, aquí també podem... encara que siguis esquerrana.
EliminaJa el tenim al post!!!
Em fa MOOOOOOOLTA IL·LUSIÓ ser-hi!! ;-))))
EliminaSòc jo qui hi ha
ResponEliminaperdut en el mirall?
costa de creure.
M'has fet riure, Miquel... a mi també em costa de creure, malgrat que cada dia em veig...
Elimina