divendres, 21 de març del 2014

Ombra de mimosa


Estimo la teva ombra
Del color del silenci
I olor de misteri.
I sempre el desig...

Diàlegs de flors
Paraules d'un gest
Regal de mots.
Punt de trobada.



21 comentaris:

  1. Fa de bon llegir.
    Els mots contemplen.
    el camí on ens hem trobat.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen raó les amigues poetes... et fitxarem pel proper recital... gràcies, Xavier.

      Elimina
  2. La teva mimosa em porta a la meva infància. Sento l'olor dels dissabtes i diumenges de sortides per la muntanya. Cullo mimosa i espàrrecs en el record i escolto rialles de jocs i històries amb els meus germans.
    Gràcies per permetre'm aquest viatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha viatges que portem sempre a dins... només calo un clic, per recomençar-los... Gràcies a tu, bonica, per dir sempre coses maques.

      Elimina
  3. "olor de misteri", realment és així l'olor d'aquesta flor, és molt personal. Quan era petita no m'agradava gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una olor molt especial, a mi si que m'agrada, però conec molta gent que no la suporta...

      Elimina
  4. Respostes
    1. Uf! Noves Flors havia repetit el comentari i esborrat un dels dos... jo poca traça, en voler-lo esborrar definitivament perquè no quedés el rastre... esborro el que no toca...

      Noves flors deia: El groc s'adiu com a color del silenci. M'agraden molt les mimoses. És l'exuberància del groc.

      Jo li contestava: que el color del silenci pot tenir tantes interpretacions com persones hi ha al món i que m'alegrava de poder coincidir en la possibilitat que fos de color groc... A mi també m'agraden molt les mimoses.

      Gràcies, Noves Flors i disculpa de l'errada, però ja no he pogut recuperar el comentari correcte...

      Elimina
  5. Olor de misteri?
    ... cap!
    només de pensar-hi
    ja tinc mal de cap.

    Bona tarda Carme :)
    (Un al · lèrgic a les mimoses)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimat anònim i al·lèrgic a les mimoses, t'ho hauries de prendre com una metàfora... metàfora el dibuix, metàfora el poema i metàfora del tot, l'olor de la mimosa... i el color del silenci... prova-ho, a veure si et passa el mal de cap.

      En tot cas em sap greu...

      Bona tarda, Pere. Una abraçada antial·lèrgica... :)

      Elimina
  6. Un punt clou el misteri...i l'il·lumina, si és groc.

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És groc, doncs clos i il·luminat queda.... gràcies, cantireta.

      Elimina
  7. especialment bonica la segona estrofa, Carme !
    una abraçada primaveral , ja ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada primaveral, Joan, moltíssimes gràcies!!!

      Elimina
  8. A mi m'agrada l'últim vers.
    :)
    Bona nit preciosa!

    ResponElimina
  9. Sabia que t'agradaria, com a mi... :) Bona nit, bonica!!!

    ResponElimina
  10. Quina flor més especial, aquesta, que té una ombra del color del silenci i el perfum del misteri...
    Les flors em parlen amb gestos i jo els contesto amb paraules...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon vespre M Roser, el perfum de misteri a vegades és boníssim i a vegades embafa... :D

      Elimina
  11. M'agrada molt la primera estrofa, segons la meva humil interpretació, potser lluny del que vols dir tu, però ja saps que cadascú veu el que vol veure.

    Bessets, nina :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que encertes en la teva interpretació, lluneta... ;)

      Petonassos grossos...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari