Suggeridors, els colors dels mocadors del diàleg poètic, em van guiar els dits per la pantalla fins a establir un altre diàleg, d'imatges, amb ells.
M'amago en els mocadors de mentida. Rere d'ells ningú em veurà. Serà com si jo fos els colors, i res més. Com una barrera entre el món i jo. Ningú em trobarà i jo sentiré el silenci d'aquests colors, veuré la claror dels mateixos colors i els miralls me'ls tornaran tots. Res no serà de veritat. Només el misteri d'allò que sempre ens queda per descobrir, persistirà i quedarà fora del meu joc. Per més que m'amagui, ningú em trobarà a faltar.
Em sembla que si et quedes gaire estona amagada molts t'anirem a buscar...
ResponEliminaQuin assortit de colors més maco!!
Bon dia Carme!
T'agraeixo moltíssim que em diguis això... lluna, és bonic.
EliminaEls colors de l'iPad, són tan brillants i tant bonics!!! Bon dia, maca.
Ben bé com en un poema, els mocadors de colors són els versos, tu que t'amagues darrere ells, la poesia que ningú troba a faltar perquè és amagada! Molt ben trobat de nou!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Helena!!!
EliminaTe n'agafo un parell, Carme.
ResponEliminaA veure si sé triar-ne els colors.
Agafa, agafa, Jordi, no és complicat triar els colors... són bonics... els compartirem.
EliminaÉs un poema, o un relat. Perquè si parlessis de veritat et trobaríem a faltar i et vindríem a buscar. Jo ja ho vaig fer un cop que no havies avisat que marxaves, i no hi havia mocadors pel mig!
ResponEliminaMe'n recordo, XeXu, jo mai no oblidi aquesta mena de coses, perquè m'emocionen i em toquen ben endins. Moltes gràcies per les teves paraules.
Eliminala última frase és molt trista. Segur que tothom té algú que el trobaria a faltar.
ResponEliminaI tant que sí, per descomptat que sí!!!
EliminaI tant que et trobaríem a faltar. Qui ens alegraria el dia amb el seus colors, les seves paletes de grisos i marrons, els seus dibuixos i les seves poesies? Mira quantes raons per trobar-te a a faltar, però m’he guardat la més important pel final : qui ens regalaria el teu bon humor, la teva tendresa i el teu saber estar?. Si t’amagues et vindrem a buscar.
ResponEliminaPetonets, nina!
Bruixeta, la tendresa que regala aquest teu comentari torna amb escreix totes aquestes coses que m'atribueixes. Gairebé que fas venir ganes d'amagar-me... gràcies, nina!
EliminaQue no et trobarem? Tu amaga't i veuràs.
ResponEliminaJp, gràcies!!! doncs, saps, què... si em trobeu us faré una gran abraçada...
EliminaJuguem al joc del mocador? Per molt que corri no t'atrapo...
ResponEliminaFita
Em sembla que m'atraparies molt de pressa....
EliminaNo fa pas tant, però sembla que fa molt de temps, que quan anàvem amb en Jan i en Guim a les botigues de roba d'un gran centre comercial s'amagaven rere i enmig les fileres de roba de colors penjada en els penjadors. Reien i jugaven a amagar-se i nosaltres els buscàvem i feiem veure que no els trobàvem.
ResponEliminaTu amagat rere els mocadors i fes el que necessitis fer.
Segur que et buscaré, i si et veig, faré com que no et trobo. I t'esperaré aquí fora a veure si vols tornar.
Sinó tornés,t'imaginaré cada dia d'un color diferent, i et trobaré a faltar, segur, però estaré bé.
Amaga't, volia dir. Ets per aquí, eh, ara mateix!!!! :-)
ResponEliminaSí era per aquí, quan ho has dit, però era a punt de marxar...
EliminaM'amago sempre, d'una manera o altra i em sento privilegiada cada cop que algú em troba, encara que faci veure que no.
Però ja saps, noieta, que jo sempre torno...
Quan s'aixequi la brisa es mouran, com qui balla una dansa oriental ... i deixaran entreveure el que amaguen.
ResponEliminaBon dia Carme
Al descobert... quin ensurt!!!
EliminaBona tarda, Pere.
Val més que no t'amagues. Si no, seríem molts els qui et trobaríem a faltar.
ResponEliminaHo vulgui o no, m'amago sempre, potser podria generalitzar i dir ens amaguem sempre...
EliminaSón com els mocadors de colors dels mags, així que per una estona (mentre duri el truc) si que t'hi pots amagar darrere i desaparèixer. Però només per una estona que sinó és clar que et trobaríem a faltar. En pots estar ben segura! :-).
ResponEliminaEls trucs del mags, són macos... els dels Mcs també... m'ha agradat el truc comentari-truc... Gràcies, maco, per les teves paraules "Màkiques..." de Mc!
EliminaTot apunt per la dança dels set vels.......és de la única manera que et deixem amagar.
ResponEliminaAra m'has fet riure... La dança dels set vels, mare meva! Però tu et penses que tinc 20 anys... He, he, he...
EliminaCaram Carme, t'has tornat colors...Depèn de l'emoció de cada moment, deus ser un color o un altre. A partir d'ara, qua agafi un color, veure la teva cara i si em fa l'ullet, sabré si és l'encertat per aquell moment
ResponEliminaBon vespre, senyora acolorida!
I jo que pensava que era el món que s'havia tornat de colors... I ara resulta que sóc jo...
EliminaAmaga't mentre ho necessitis però no triguis a sortir. Abraçada!
ResponEliminaHo faig, ho faig, m'amago constantment, Loreto... Abraçada...
EliminaOstres! Això ho has pintat tu, com ho has fet???
ResponEliminaÉs maquíssim!
Ets una artista, nena.
Sí que ho he fet jo, però no és pintura, és una imatge virtual, fet a amb l'iPad, aquests colors intensos, són virtuals... però sí que estic contenta de com ha quedat l'efecte de la roba. M'alegro que t'agradi, Glòria... Moltíssimes gràcies.
EliminaEns podem amagar si estem en silenci i no ens poden veure els ulls, si no és així, no hi ha manera!! ;)
ResponEliminaEl joc de l'amagatall de vegades és divertit com AQUÍ
Estic segura que no podries amagar-te per molt temps, tots et buscaríem. :)
Aferradetes de colors!!
Aquest joc de l'amagatall que m'envies és molt més divertit que el meu... :)
EliminaA vegades, és ben bé així, estem en silenci i no ens podem veure els ulls... aleshores ja no has de fer res, ja estàs amagada... amagar-se així és facilíssim . Ni jo mateixa m'ho puc creure.
La vida, sense colors, seria taaaaaant avorrida...
ResponEliminaClar que tu i jo sabem que hi ha "escales de grisos" molt interessants!! :-DD
Ara no em deixa clicar el "respondre"... En fi... paciència ;-))
ResponEliminaVolia dir que la LLUNETA està genial amagant-se darrera el mocador... es nota que somriu i està contenta!! ;-)))