divendres, 14 de març del 2014

Els iris


No sóc  ocell
ni papallona blanca.
No em puc  posar
damunt la vostra canca.

Si fes puntetes
a dalt de tot d'un pètal
abastaria el cel
amb la punta dels dits?

19 comentaris:

  1. no soc l'ocell...
    pero soc el vent que t'acarona i et fa ballar
    i si vols tocar el cel
    dona'm la mà i anirem a volar...

    una abraçada molt gran, bonica
    petons de sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et dono la mà... serà després de fer-te una gran abraçada... anirem a volar... petons.

      Elimina
  2. Saps, Carme, en la segona estrofa em recordes els poemes místics de Verdaguer, però amb un to més panteista, més maragallià. Tocar el cel... alguna vegada ens ho sembla. abans més que ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans molt més que ara, efectivament... :) No sé si el cel deu haver pujat més amunt i per això ens costa més o som nosaltres que no hi arribem, perquè ens hem fet més baixets...

      Elimina
  3. El cel és aire, i vindrà a acaronar-te la punta dels dits.

    ResponElimina
  4. Un poema que sembla una endevinalla. Imagino la solució.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. La solució, segur que l'encertes... una somiadora buscant utopies irrealitzables...

      Elimina
  5. Si faig volar la imaginació et veig de puntetes intentar tocar el cel...Però és que jo imagino que t'has tornat etèria i ets tan fràgil que ben segur que els pètals s'estiraran amunt amunt, per fer-te contenta, perquè els has triat a ells com si fossin una escala per fer realitat aquest somni tan de cel...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això que imagines... Jo també m'hi afegeixo. Gràcies!

      Elimina
  6. No ets papallona blanca, ni ocell volador,
    ets l'iris morat que desplega els pètals
    sota el cel tan blau.
    Si és el teu desig acaronar el cel
    de la ma d'un nuvol aviat hi arribareu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui!! Ni t'imagines el temps que fa que no dono la mà a cap núvol...

      Elimina
    2. Volia dir que m'apunto a la teva proposta que ja toca... Petonassos.

      Elimina
  7. L'abastarem, si ens ve de gust. I també serem papallones

    ResponElimina
  8. Tocarem al cel en l’instant que deixem “el infern”. Ja ens queda menys per acaronar els núvols dels nostres somnis volat lliures

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure a veure... aquest cel de llibertat... Quines ganes!!!

      Elimina
  9. Els iris i el cel són sempre en contacte, penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial, doncs... ells em fan la cancaneta i jo m'hi enfilo... :D Gràcies, guapa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari