.JPG)
No sóc ocell
ni papallona blanca.
No em puc posar
damunt la vostra canca.
Si fes puntetes
a dalt de tot d'un pètal
abastaria el cel
amb la punta dels dits?
Si fes puntetes
a dalt de tot d'un pètal
abastaria el cel
amb la punta dels dits?
no soc l'ocell...
ResponEliminapero soc el vent que t'acarona i et fa ballar
i si vols tocar el cel
dona'm la mà i anirem a volar...
una abraçada molt gran, bonica
petons de sargantana
Et dono la mà... serà després de fer-te una gran abraçada... anirem a volar... petons.
EliminaSaps, Carme, en la segona estrofa em recordes els poemes místics de Verdaguer, però amb un to més panteista, més maragallià. Tocar el cel... alguna vegada ens ho sembla. abans més que ara.
ResponEliminaAbans molt més que ara, efectivament... :) No sé si el cel deu haver pujat més amunt i per això ens costa més o som nosaltres que no hi arribem, perquè ens hem fet més baixets...
EliminaEl cel és aire, i vindrà a acaronar-te la punta dels dits.
ResponEliminaEl cel és aire... i el podem tocar cada dia...
EliminaUn poema que sembla una endevinalla. Imagino la solució.
ResponEliminaFita
La solució, segur que l'encertes... una somiadora buscant utopies irrealitzables...
EliminaSi faig volar la imaginació et veig de puntetes intentar tocar el cel...Però és que jo imagino que t'has tornat etèria i ets tan fràgil que ben segur que els pètals s'estiraran amunt amunt, per fer-te contenta, perquè els has triat a ells com si fossin una escala per fer realitat aquest somni tan de cel...
ResponEliminaBona nit, Carme.
M'agrada això que imagines... Jo també m'hi afegeixo. Gràcies!
EliminaNo ets papallona blanca, ni ocell volador,
ResponEliminaets l'iris morat que desplega els pètals
sota el cel tan blau.
Si és el teu desig acaronar el cel
de la ma d'un nuvol aviat hi arribareu!
Ui!! Ni t'imagines el temps que fa que no dono la mà a cap núvol...
EliminaVolia dir que m'apunto a la teva proposta que ja toca... Petonassos.
EliminaL'abastarem, si ens ve de gust. I també serem papallones
ResponEliminaBlanques? Grogues? Carbasses? Blaves? :D:D
EliminaTocarem al cel en l’instant que deixem “el infern”. Ja ens queda menys per acaronar els núvols dels nostres somnis volat lliures
ResponEliminaA veure a veure... aquest cel de llibertat... Quines ganes!!!
EliminaEls iris i el cel són sempre en contacte, penso.
ResponEliminaGenial, doncs... ells em fan la cancaneta i jo m'hi enfilo... :D Gràcies, guapa!
Elimina