Sovint ho penso.
L’amor és com aquesta cançó
que ara escoltes.
És com tu i és com jo.
El veus passar,
saps que és aquí,
llunyà i dolorós alhora,
i no el pots haver,
però és dolcíssim
en la pols de l’aire.
Jordi DORCA
La pols de l'aire s'eleva,
però prové de les nostres passes,
del nostre passat ple de teranyines.
L'amor no el pots haver en el poema,
però tampoc fora d'ell.
Només és present per uns instants
quan la moneda cau de gairell.
Helena BONALS
Sovint ho sento.
L'amor, endins,
el respirem sempre, en la pols de l'aire.
Esmicolat en mil bocins,
proper i llunyà alhora,
dolorós i dolcíssim, tot en u.
El respirem sempre, en la pols de l'aire.
Cau la moneda i giravolta rabent.
La impulso, (com qui fa estrafolla)
només perquè l'amor perduri.
Carme ROSANAS
Jordi DORCA
La pols de l'aire s'eleva,
però prové de les nostres passes,
del nostre passat ple de teranyines.
L'amor no el pots haver en el poema,
però tampoc fora d'ell.
Només és present per uns instants
quan la moneda cau de gairell.
Helena BONALS
L'amor, endins,
el respirem sempre, en la pols de l'aire.
Esmicolat en mil bocins,
proper i llunyà alhora,
dolorós i dolcíssim, tot en u.
El respirem sempre, en la pols de l'aire.
Cau la moneda i giravolta rabent.
La impulso, (com qui fa estrafolla)
només perquè l'amor perduri.
Carme ROSANAS
Preciosa il·lustració! Carme.
ResponEliminaMotes gràcies, Jp!!
EliminaQuin trio!!
ResponEliminaEm sap greu tenir-vos tan lluny. Ho vaig veure a ca'n Jordi i li vaig desitjar una feliç presentació. Ja m'explicareu com ha anat, si?
Maquíssim el teu dibuix!!
Aferradetes, nina :)
Ho explicarem... Segur que sí!
EliminaMoltes gràcies, nina! :)
Muntanyes amb eco! Molt maco.
ResponEliminaGràcies, Helena!
Eliminaquè bonic tot plegat, Carme. Quin goig de poder conèixer persones sensibles i creatives com vosaltres !
ResponEliminaabraçades ;-)
Et dic el mateix a tu, Joan! Moltes gràcies i una abraçada!!!
Eliminadoncs no dic que no! ho intentaré, encara que tinc una tarda complicada, l'endemà anem a Sant Medir i em toca fer faves!
ResponEliminaA veure si ho aconsegueixes, doncs!! Ja m'agradaria veure't!!
EliminaLa poesia treu la pols de les paraules.
ResponEliminaDivendres 7 de març a les 19:00
a la Tecla Sala (redoble de tamborrrrrrrrrrrs)
Poesia en majúscules!
Fita
Ens veiem a l'Hospitalet
Que bé, Xavier! Ens veurem les cares, doncs!!
EliminaPoesia en majúscules, en Jordi un gran poeta!!
Ens veiem a l'Hospitalet!
Jo faré el possible...
ResponEliminaM'agrada molt aquest dibuix, la pols de l'aire, s'ha fet cançó!
Petonets.
A veure si hi ha sort, M Roser i ens podem trobar a l'Hospitalet!!!
EliminaQue sigui tot un èxit.......
ResponEliminaGràcies!
Eliminaés preciós!
ResponEliminaGràcies!
EliminaPreciosos el dibuix i els tres poemes. Llàstima però no podré assistir-hi. Us desitjo una bona vetllada.
ResponEliminaLlàstima, sí! M'hauria agradat veure't!!! Gracies!
EliminaJa m'agradaria, però tenim una Dia de la Dona a la mateixa hora.
ResponEliminaEl dibuix t'ha quedat preciós, Carme.
Llàstima de coincidències... estàs massa ocupada, Glòria, Ai! noieta, que no pareu... ;)
EliminaGràcies, preciosa!!!
Ho has vestit molt bonic, enhorabona, que vagi bé.
ResponEliminaGràcies, Montse... una abraçada.
EliminaFelicitats.
ResponEliminaImpressionant la capacitat creativa de tots tres. M'encantaria venir, però treballo de tardes. Potser a la propera presentació. Jo també estaré pendent de la vostra crònica als blogs.
A veure si trobem una altra ocasió, Mònica!!! Un abraçada.
EliminaJa ens ho explicareu! que vagi molt bé
ResponEliminaGràcies i ben tornada de Roma, Loreto!!!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sap greu, eh? no sé pas com fer-ho per evitar-ho...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOstres, ostres... què li déu passar al meu blog?
EliminaEstic escrivint aquest comentari en un Word... No vull que em passi més... He vist aquesta il•lustració i m’ha enamorat i, mig emocionada –perquè jo sóc així, les coses que m’agraden m’emocionen- mirava d’explicar com m’agradava...
ResponEliminaI t’estava dient que amb dibuixos així faries un Journal Art de categoria... un quadern en el qual la paraula “Art” tindria tot el sentit... i, de cop, tot el que havia escrit ha desaparegut. El blog s’ha “actualitzat” i el meu comentari ja no hi era... i m’he posat trista. Ningú més diu res... Només m’ho fa a mi?
A mi si que m'ha passat esporàdicament i en algun lloc que ara no recordo... que et passi sempre aquí em fa molta ràbia... coi de Blogger!
EliminaHo hauré de provar... això del Journal Art!!! quan plegui del blog... tot a la vegada no pot ser... :)
No pleguis dels blogs, CARME!! :-) Pots fer el Journal amb calma hehehe
EliminaPerdona pels dos comentaris esborrats... és que m’ha agafat un atac d’impotència... però ja està ;-))
Els comentaris esborrats els he rebut per mail, per això els he pogut contestar... ;)
EliminaDe moment vull complir els 7 anys de blog, ara pel maig... o sigui que no penso pas plegar immediatament... però per primera vegada hi he rumiat algun cop, no ho havia pensat mai abans... i això alguna cosa vol dir.
Jo hi penso de forma cíclica, però no em faig mai cas ;-))
ResponEliminaÉs una bona idea... jo tampoc m'he fet gaire cas, però només és el primer cop que ho penso. :)
EliminaOh! GRÀCIES! Impressionant.
ResponEliminaVaig de bòlit, perdona, Carme.
Fins demà.
No pateixis, Jordi, no passa res...
EliminaEl que em preocupa és que em diguis fins demà... ;) Fins després!!! :)
és veritat!
EliminaHa ha!
Me'l deixes, eh, el dibuix?
ResponEliminaI tant que sí, te'l portaré si el vols en paper...
Elimina