.JPG)
tranquil·la ment i plàcida
un poema més lleuger de mots, em sento
amb l'ànima tant plena d'experiències
que el cap a voltes no la segueix.
Sóc qui vull ser. Sóc una mà i un pensament
que volen a la recerca dels mots...
Sóc aquest cos que ensopega
i que cau i que sempre s'aixeca.
I ja ho tinc tot,
tinc molt més
que un cor perdut que abans bategava.
Tinc el batec. D'aquell esguard
n'ompliré el cor, però no mira.
Potser sí que és lleuger, el poema, però a mi m'ha fet pensar molt. Suposo que l'he fet meu amb una interpretació molt personal, i m'hi emmirallo.
ResponEliminaGràcies, bonica, i que la primavera et sigui favorable! Una forta abraçada!
Bona primavera, Montse... M'agrada molt que es pugui fer una lectura personal d'aquest poema...
EliminaJo diria que sí , que tens molt més...tens sentiments , tens somnis, i si tens un esguard per omplir el cor, no et preocupis que els ulls ja et miraran. Amb els mots que et surtin de l'ànima faràs un poema lleuger com un sospir.
ResponEliminaBon vespre de primavera, Carme.
Els mots, ara surten així, ara surten aixà...
EliminaIntentes, ets, tens, omples...
ResponEliminaPoema lleuger i de pes.
Fita
Com m'agrada la teva frase contradictòria: lleuger i de pes, ja m'agradaria que fos així. Gràcies.
Eliminasi sentim el nostre batec, no podem demanar gaire més. Tot i que sent de franc demanem el que volem.
ResponEliminaPer demanar que no quedi...
EliminaTens molt, molt. Bona primavera.
ResponEliminaUi, i la meua flor? Repetiré el comentari, a veure si ara surt.
ResponEliminaTens molt, molt. Bona primavera.
Bona primavera, floreta... Una abraçada primaveral
EliminaA mi m'agrada molt qui ets. I el teu batec m'arriba tantes vegades que a voltes em sembla que el confonc amb el meu.
ResponEliminaQue la primavera floreixi per a tu tot de colors bonics
Bona primavera, Mònica, que a vegades els batecs es confonguin, em sembla un privilegi per a mi...
Elimina"Soc qui vull ser", una fita que tots perseguim i no tothom assoleix.
ResponEliminaSi et sents així ets una privilegiada, Carme. Enhorabona.
Sempre m'he sentit afortunada, ara rm puges de categoria... Privilegiada, doncs també, per què no? Gràcies, Glòria!
Eliminala teva segona estrofa es ara mateix es com en sento. M'agrada
ResponEliminaM'agrada compartir sensacions o sentiments... fan de més bon portar si saps que algú els entén i els viu de la mateixa manera... oi?
EliminaMolt afortunada si ets qui vols ser, afortunada si ja ho tens tot.
ResponEliminaUn dia em van dir: Sóc tan pobre que -per no tindre- no tinc ni necessitats.
Aferradetes :)
Ja m'agradaria poder dir que no tinc necessitats... en tinc poques, la veritat, però les que tinc són potents... són necessitats no materials i complicades d'assolir, malgrat tot sóc qui vull ser, és cert...
EliminaAfortunada sempre m'hi he considerat.
Una abraçada immensa, nina, :)