Col·lecció de moments: Ciclamens

dimecres, 19 de març del 2014

Ciclamens

El vostre "ser" tan fràgil de pètals,

enlluernants de colors, m'emmiralla.

Morir sense tornar enrere,

no pas morir de tantes morts massa petites.

A

i

x

í

.

.

.

just d'un suau vol... fins a la terra.

38 comentaris:

xavier pujol19 de març del 2014, a les 10:16
Triple compenetració, entre l'aquerel·la, el poema i el cal·ligrama.

Els pètals lliuren el seu flaire a la terra.

Fita
ResponElimina
Respostes
Quadern de mots19 de març del 2014, a les 10:23
No n'he tingut mai de ciclamens, amb el teu permís m'enduc el teu.
ResponElimina
Respostes
Ramon19 de març del 2014, a les 10:56
Aquest post és una autèntica "delicatessen". Gràcies!.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)19 de març del 2014, a les 11:13
una sola paraula per descriure la sensació que he tingut : Màgic
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals19 de març del 2014, a les 11:43
Jo també voldria morir, o tocar el terra, d'aquesta manera tan plàcida.
ResponElimina
Respostes
Joan Abellaneda19 de març del 2014, a les 12:26
bonic i delicat poema , Carme !!
ResponElimina
Respostes
Relatus19 de març del 2014, a les 15:49
El conjunt transmet pau, preciós
ResponElimina
Respostes
mònica19 de març del 2014, a les 16:00
He entrat al teu blog i no sabia si enlairar-me cap al blau cel tacat de nuvols que has posat de fons o deixar-me caure com un més dels teus pètals.
Llegir-te ha estat com inspirà molt a poc a poc un aire net i fred.Inspirar i sentir-lo dins, com s'escampa.
És cansat anar morint de petites morts diàries.
ResponElimina
Respostes
Jordi Solà Coll19 de març del 2014, a les 18:49

Sento el ser dels ciclamens del teu poema, transmutats en poesia de pregonesa filosòfica. Preciós!

Abraçades, des de El Far.
ResponElimina
Respostes
Sílvia 19 de març del 2014, a les 19:11
Ostres, m'he quedat embadalida amb el cal·ligrama, delicadíssim! No hi ha cap art que se't resisteixi, Carme.
ResponElimina
Respostes
novesflors19 de març del 2014, a les 19:22
Ja veig que els cal·ligrames també se't donen d'allò més bé.
ResponElimina
Respostes
Alba19 de març del 2014, a les 19:24
que bonic!!! acabo de descobrir que això que has fet és un cal·ligrama, hehehe, però és genial!!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser19 de març del 2014, a les 20:33
Pètals voladors que aterren suaument, sense fer soroll, empesos per un ventet de poesia...
Molt bonic Carme.
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog20 de març del 2014, a les 0:10
Bocabadada m'he quedat! Cada dia et superes!!!
ResponElimina
Respostes
fra miquel20 de març del 2014, a les 0:15
M'agraden els teus cyclamens. Segur que són més fàcils de mantenir florits que els que jo en tinc cura :)
El cal·ligrama delicadíssim
Un petalpetó per tu
ResponElimina
Respostes
miquel20 de març del 2014, a les 1:44
Trobo a faltar ciclàmens a la finestra, com he tingut altres vegades. Me'ls has recordat.
Sí, les morts petites... Ai!
ResponElimina
Respostes
montse20 de març del 2014, a les 8:14
Ostres, "morir a.. i..x.. í" "enlluernats de colors" i obrir els ulls i trobar-te en aquest cel.... Quina placidesa!!
Què bé m'has transmès la sensació!!...però això sí, si es possible, que ens tardi molt a arribar!!
Una abraçada molt forta.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca20 de març del 2014, a les 10:47
Lentament hi tornava, tan suau que es vessa.
ResponElimina
Respostes
sa lluna23 de març del 2014, a les 16:44
Visualment fantàstic, el cal·ligrama té moviment per si sol.
Una combinació perfecta, plantilla nova, poema delicat, cal·ligrama i l'aquarel·la.
Deliciós, Carme!!

Aferradetes :)
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)