dimecres, 26 de març del 2014

Gallaret a la finestra...


No ha trobat  el seu lloc,
gallaret tancat,  rere  la  finestra.

Mira enfora i voldria ser-hi.
Canviar un món massa estret
per amplis horitzons a la mirada.

33 comentaris:

  1. Aquest gallaret tancat és excel·lent! Farà bo de llegir-lo.
    Jugant amb la sintaxi. Buscant lloc, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscant lloc, doncs, gall-gallaret i persones...costa de trobar el lloc adequat...

      Elimina
  2. Sempre hi ha que ampliar horitzons, encara que molts no ho sàpiguen o no ho vulguin saber...

    ResponElimina
  3. -Segur que no hi estàs bé, gallaret? Pensa que a fora hi fa fred i bufa vent i et pot malmetre.
    Vora la finestra t'entra la llum, i dins el got, no et falta l'aigua. Aquí et puc contemplar, a fora, no et veuria.
    -Trobo a faltar un camp llaurat, esperar el blat, sentir el brunzit d'una abella. No arriba l'aire fresquet i el sol m'escalfa però és de vidre. D'aquí estant sóc poc més que un guarniment que viu pels altres. Com voldria escapar, d'un cop de vent, pujar molt enlaire. Com voldria ser ocell o ser una flor que ningú abasta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voldria afegir-me a fer vermells i bonics els camps, aquesta primavera...

      Elimina
  4. Un gallaret tancat però, com diu la mònica, protegit... a més, és únic i de tan bonic s'ha convertit en una pintura teva. Jo crec que és un gallaret afortunat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si trobarà que ha quedat afavorit o que li he espatllat la seva imatge... ;)

      Elimina
  5. Als gallerets tancats no els queda més remei que dotorejar per la finestra, igual que feien els grocs per la tanca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dotoreja el gallaret, segur que sí, per tenir històries per somiar al menys... m'encanta que em recordis aquesta paraula...

      Elimina
  6. El galleret somnia en ser papalló.
    Fugir de l'aigua.
    I en l'aire volar amb ales de rosella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb ales de rosella
      i un vermell de foc,
      amb lleugeresa de l'aire
      vola en somnis el gallaret.

      Elimina
  7. No li quedarà cap més remei, al teu gllaret, que recòrrer al món dels somnis per fer realitat el seu desig. Com a tants d'altres gallarets...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com tants d'altres gallarets i gallaretes... ;) tens raó... abraçades, Montse!

      Elimina
  8. L'ànsia de llibertat imprescindible. No sé si un gallaret és una rosella, és una paraula nova per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gallaret és una rosella, sí, sí... una de les mil maneres d'anomenar-les.

      Elimina
  9. Tots tenim aquest somni de canviar el món al nostre gust.......encara que no és fàcil, per no dir impossible

    ResponElimina
    Respostes
    1. El món no canviarà pas... cada vegada ho tinc més clar, encara que seguirem intentant-ho.

      Elimina
  10. Doncs jo crec que si li obrim la finestra i bufa una mica de ventet com el d'aquí ahir, es farà un viatge que ni t'imagines!
    :)
    I després voldrà tornar, per explicar amb els altres tot el què ha vist, olorat i sentit!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Sempre amb cura, mirar enfora però amb un ull a terra per no ensopegar.
    Gallaret tancat ... somia!

    Bellíssima aquarel·la, Carme!!
    Nanit, nina ☾☆☾

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que somia... m'alegro que t'agradi, nina...

      Una abraçadeta...

      Elimina
  12. Els gallarets, com els ocells, volen ser lliures...Per més que hi estigui bé a dins, els barrots encara que siguin daurats, no es poden comparar amb la llibertat...Posa'l a fora i veuràs com et somriu!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  13. Oh, que bonica. Si és la flor del poema!
    També és diuen gallarets? Quin nom més airós.
    Pobret te ganes de ser lliure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has reconeguda, eh, Glòria? Suposo que no era teva la foto, sinó ho poso a sota... però com que no sé de qui era... no he posat res.

      Elimina
    2. No, que va! Que més voldria que saber fer fotografies tan boniques...
      És una imatge de Google.

      Elimina
  14. Aquest gallaret, em fa l'efecte que està ert i tibat només per poder mirar enfora, arran de finestra, per veure el lloc on li agradaria estar...
    Em ve la imatge de petita, d'haver collit roselles i als pocs moments ja eren pansides...Està clar que si no les deixes en llibertat prefereixen més, morir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també me'n recordo de petita d'haver-ne collit i es rebregaven en dos minuts... no volen ser captives...

      Una abraçada.

      Elimina
  15. Com hi ha anat a parar aquesta rosella aquí? Em pensava que les roselles feien vermells els camps i prou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí fa peneta veure-la tancada... per això em va cridar l'atenció la foto...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari