-Segur que no hi estàs bé, gallaret? Pensa que a fora hi fa fred i bufa vent i et pot malmetre. Vora la finestra t'entra la llum, i dins el got, no et falta l'aigua. Aquí et puc contemplar, a fora, no et veuria. -Trobo a faltar un camp llaurat, esperar el blat, sentir el brunzit d'una abella. No arriba l'aire fresquet i el sol m'escalfa però és de vidre. D'aquí estant sóc poc més que un guarniment que viu pels altres. Com voldria escapar, d'un cop de vent, pujar molt enlaire. Com voldria ser ocell o ser una flor que ningú abasta.
Un gallaret tancat però, com diu la mònica, protegit... a més, és únic i de tan bonic s'ha convertit en una pintura teva. Jo crec que és un gallaret afortunat!
No li quedarà cap més remei, al teu gllaret, que recòrrer al món dels somnis per fer realitat el seu desig. Com a tants d'altres gallarets... Una abraçada!
Doncs jo crec que si li obrim la finestra i bufa una mica de ventet com el d'aquí ahir, es farà un viatge que ni t'imagines! :) I després voldrà tornar, per explicar amb els altres tot el què ha vist, olorat i sentit!
Els gallarets, com els ocells, volen ser lliures...Per més que hi estigui bé a dins, els barrots encara que siguin daurats, no es poden comparar amb la llibertat...Posa'l a fora i veuràs com et somriu! Petonets, Carme.
Aquest gallaret, em fa l'efecte que està ert i tibat només per poder mirar enfora, arran de finestra, per veure el lloc on li agradaria estar... Em ve la imatge de petita, d'haver collit roselles i als pocs moments ja eren pansides...Està clar que si no les deixes en llibertat prefereixen més, morir. Una abraçada.
Aquest gallaret tancat és excel·lent! Farà bo de llegir-lo.
ResponEliminaJugant amb la sintaxi. Buscant lloc, doncs.
Buscant lloc, doncs, gall-gallaret i persones...costa de trobar el lloc adequat...
EliminaSempre hi ha que ampliar horitzons, encara que molts no ho sàpiguen o no ho vulguin saber...
ResponEliminaSempre s'ha de mirar lluny...
Elimina-Segur que no hi estàs bé, gallaret? Pensa que a fora hi fa fred i bufa vent i et pot malmetre.
ResponEliminaVora la finestra t'entra la llum, i dins el got, no et falta l'aigua. Aquí et puc contemplar, a fora, no et veuria.
-Trobo a faltar un camp llaurat, esperar el blat, sentir el brunzit d'una abella. No arriba l'aire fresquet i el sol m'escalfa però és de vidre. D'aquí estant sóc poc més que un guarniment que viu pels altres. Com voldria escapar, d'un cop de vent, pujar molt enlaire. Com voldria ser ocell o ser una flor que ningú abasta.
Voldria afegir-me a fer vermells i bonics els camps, aquesta primavera...
EliminaUn gallaret tancat però, com diu la mònica, protegit... a més, és únic i de tan bonic s'ha convertit en una pintura teva. Jo crec que és un gallaret afortunat!
ResponEliminaNo sé si trobarà que ha quedat afavorit o que li he espatllat la seva imatge... ;)
EliminaAls gallerets tancats no els queda més remei que dotorejar per la finestra, igual que feien els grocs per la tanca.
ResponEliminaDotoreja el gallaret, segur que sí, per tenir històries per somiar al menys... m'encanta que em recordis aquesta paraula...
EliminaEl galleret somnia en ser papalló.
ResponEliminaFugir de l'aigua.
I en l'aire volar amb ales de rosella.
Amb ales de rosella
Eliminai un vermell de foc,
amb lleugeresa de l'aire
vola en somnis el gallaret.
No li quedarà cap més remei, al teu gllaret, que recòrrer al món dels somnis per fer realitat el seu desig. Com a tants d'altres gallarets...
ResponEliminaUna abraçada!
Com tants d'altres gallarets i gallaretes... ;) tens raó... abraçades, Montse!
EliminaL'ànsia de llibertat imprescindible. No sé si un gallaret és una rosella, és una paraula nova per a mi.
ResponEliminaGallaret és una rosella, sí, sí... una de les mil maneres d'anomenar-les.
EliminaTots tenim aquest somni de canviar el món al nostre gust.......encara que no és fàcil, per no dir impossible
ResponEliminaEl món no canviarà pas... cada vegada ho tinc més clar, encara que seguirem intentant-ho.
EliminaDoncs jo crec que si li obrim la finestra i bufa una mica de ventet com el d'aquí ahir, es farà un viatge que ni t'imagines!
ResponElimina:)
I després voldrà tornar, per explicar amb els altres tot el què ha vist, olorat i sentit!
Una abraçada!
Li obrirem, doncs...
EliminaSempre amb cura, mirar enfora però amb un ull a terra per no ensopegar.
ResponEliminaGallaret tancat ... somia!
Bellíssima aquarel·la, Carme!!
Nanit, nina ☾☆☾
Segur que somia... m'alegro que t'agradi, nina...
EliminaUna abraçadeta...
Els gallarets, com els ocells, volen ser lliures...Per més que hi estigui bé a dins, els barrots encara que siguin daurats, no es poden comparar amb la llibertat...Posa'l a fora i veuràs com et somriu!
ResponEliminaPetonets, Carme.
:) jo mai no tancaria un gallaret... :)
EliminaOh, que bonica. Si és la flor del poema!
ResponEliminaTambé és diuen gallarets? Quin nom més airós.
Pobret te ganes de ser lliure...
L'has reconeguda, eh, Glòria? Suposo que no era teva la foto, sinó ho poso a sota... però com que no sé de qui era... no he posat res.
EliminaNo, que va! Que més voldria que saber fer fotografies tan boniques...
EliminaÉs una imatge de Google.
Aquest gallaret, em fa l'efecte que està ert i tibat només per poder mirar enfora, arran de finestra, per veure el lloc on li agradaria estar...
ResponEliminaEm ve la imatge de petita, d'haver collit roselles i als pocs moments ja eren pansides...Està clar que si no les deixes en llibertat prefereixen més, morir.
Una abraçada.
Jo també me'n recordo de petita d'haver-ne collit i es rebregaven en dos minuts... no volen ser captives...
EliminaUna abraçada.
Com hi ha anat a parar aquesta rosella aquí? Em pensava que les roselles feien vermells els camps i prou!
ResponEliminaSí fa peneta veure-la tancada... per això em va cridar l'atenció la foto...
Eliminabb
ResponEliminagg ;)
Elimina