Diàlegs poètics: Diàleg 11è - sa lluna

M'he vestit de nostàlgia  i

no sé com despullar-me'n

Les teves paraules 

ressò dels màgics moments

martellegen el feixuc silenci 

Des de la buidor d'aquest racó 

els desitjos van, et toquen 

i vénen amarats de tu

Les mirades entre glop i glop 

d'un cafè fumejant

escalfen l'hivern sota aquesta pell

El tresor d'un somriure 

desat acuradament

que vaig imaginar i no fou

T'he vestit de nostàlgia i 

no vull despullar-te'n

      (sa lluna, gener-2014)

Aprendrem, poc a poc, com despullar-nos de nostàlgia.

Desarem  els moments màgics i totes les paraules
en la capsa  més  bonica  que trobem.
Ben guardada, allà , al prestatge més  segur
per  quan la vulguem veure.
Despullaré també els somriures
dels desitjos  amarats  de tu.
Que  puguin  sobreviure  i perdurar
els  uns sense els altres.

Despullaré de nostàlgia, la meva  imatge de tu, 
per poder-te veure, tal com  ets
per  gaudir  dels teus mots, tal com són.
Per escoltar i sentir la teva  música.
I els moments seran tan bells
com quan eren màgics.

(carme  març 2014)

Avui el teu record

tafanejar el meu present

i es ompla de rialles i jocs,

airejant l'olor de nostàlgia 

amb moments bells i màgics.

(Montse març 2014)