Diàlegs poètics: Diàleg 14è - Miquel Àngel Tena-Rúbies

Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no sé viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que és proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu més net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà. Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...
.....................................................................Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012 


Enllà de tu i de tots els que estimo
no em deixa  mai el glatir  i la frisança
d'allò  profund que havíem d'inventar-nos.
D'allò que duc  a dins i que crida  tothora
per  fer-se  mot o gest o traç per apropar-me.
El pensament, el tacte  i la mirada
recorren viaranys que mai no es troben.
De passes  lentes refarem la vida
com si al final m'hagués marxat la pressa.
Com si deshora s'encengués  l'espurna:
l'ínfim fluir d'un doll que se m'apaga.
Retrobaré la teva mà en la meva
que cada temps  és un nou temps de somnis.
I encetarem... en la mateixa  llera
aquest trobar-nos lent i aquesta  calma.
...............................................Carme  març 2014

Quan estic sola i el sol ve a visitar-me
a casa meua on vas somniar un dia
somnis d'amor i espurnes d'impossibles
te'n guarde un ble per escalfar l'enyor
perquè de tu m'és present la presència.

Quan estic sola i em pesa la tristesa
faig un pastís i em menge a mossos l'ànima.
Per si de cas, també te'n guarde un tros
no siga cosa que al riu lent de la vida
la teua barca haja encallat de nit.

Quan estic sola i sé que tu estàs sol
tot desvetllat al bell mig de la mar
estenc la mà per tombar el teu mur
la deixe caure sobre el teu front ombriu
i ve la calma
al teu pit
al meu cap.

.................................................Noves Flors


Quan estic sola,

sento l'enyor del teu bes.

Caliu d'espera.
....................................................Montse


Quan estic sola,
hi ha un buit a banda banda,
I em costa veure el sol, 
i ja no escalfa.
Un núvol fet d'absència i d'enyorança,
cobreix de fosc l'ànima que somreia,
ahir, quan hi éreu i sentia,
el vostre bes i la vostra rialla.
Més ara que heu marxat em quedo orfe,
i no trobo repòs, 
i la tristesa,
s'instal·la molt endins, 
tant dins que ofega.
M'assec en el replà de l'esperança,
saber que tornareu i que el temps passa,
que tornarà a escalfar el sol que no escalfa,
farem amb besos i rialles una dansa.
Quan estic sola,
hi ha un buit a banda i banda,
que res no pot omplir,
fins la vostra tornada.
..................................................Mònica

Avui recordo 

la teva mà en la meva.

Ara és ben buida.
.................................................M Roser